Ahir, Pasqual Maragall va presentar el llibre de Jordi Mercader, “1.000 dies amb PM”. L’acte ens ofereix un bon exemple del que és la política o, potser seria millor dir de com són alguns dels personatges que es dediquen a aquest, en altres temps, noble art de la política.
Pasqual Maragall, aquest home que se m’ha acabat fent en certa manera simpàtic de tan veure’l en la seva faceta còmica del Polònia, va estar més sol que la una. Hi havia gent, sí, però la presència socialista va ser tan reduïda que gairebé va passar desapercebuda.
Ni Don José Montilla, ni la seva gran amiga Manuela de Madre, ni el gran portaveu Miquel Iceta, ni el portentós ministre Joan Clos, ni el seu propi germà, Ernest Maragall...
Cap dels seus antics consellers, ni Nadal, ni la Tura, ni Castells, ni el “verd” Joan Saura...
On són ara aquells grans amics, els companys de viatge i de les grans adhesions personals? On són aquells que tant l’adulaven i que mendicaven un lloc en el seu organigrama polític?
El català de l'any orfe de socialistes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada