Resposta oberta al company –o companya- “anònim” que ha fet un comentari a "355.723 vots menys... i ara què?".
Tinc dues notícies... Una de bona i una altra de dolenta... Començaré per la bona.
De fet, tens raó en algunes de les coses que dius. És veritat que ERC va treure uns molt bons resultats l’any 2004... És veritat que bona part dels més de sis-cents mil vots obtinguts llavors van ser arrancats a CiU (penso que la majoria) i alguns als socialistes... És veritat que ERC treballa amb fermesa (si més no aquestes deuen ser les seves bones intencions) per crear aquesta base que ens ha de dur a la independència... Tens molta raó que el patriotisme no es medeix pel lloc de naixement ni tampoc pels cognoms... També l’encertes quan dius que abans l’escissió independentista estava a l’ordre del dia... I, finalment, també és cert que governar la Generalitat només és un pas intermedi i necessari en el procés d’independència.
Fins aquí la notícia bona... Ara la dolenta..
És un argument força pobre i sobretot demagògic intentar fer veure que 3 diputats no està malament perquè el 2000 en teníem només un... I que la preocupació no són els vots perduts, sinó que el que de veritat és greu és no tenir representació a cada circumscripció... Si us plau...!
De fet, tens raó en algunes de les coses que dius. És veritat que ERC va treure uns molt bons resultats l’any 2004... És veritat que bona part dels més de sis-cents mil vots obtinguts llavors van ser arrancats a CiU (penso que la majoria) i alguns als socialistes... És veritat que ERC treballa amb fermesa (si més no aquestes deuen ser les seves bones intencions) per crear aquesta base que ens ha de dur a la independència... Tens molta raó que el patriotisme no es medeix pel lloc de naixement ni tampoc pels cognoms... També l’encertes quan dius que abans l’escissió independentista estava a l’ordre del dia... I, finalment, també és cert que governar la Generalitat només és un pas intermedi i necessari en el procés d’independència.
Fins aquí la notícia bona... Ara la dolenta..
És un argument força pobre i sobretot demagògic intentar fer veure que 3 diputats no està malament perquè el 2000 en teníem només un... I que la preocupació no són els vots perduts, sinó que el que de veritat és greu és no tenir representació a cada circumscripció... Si us plau...!
És gairebé d’il·lusos pensar que els 355.723 vots perduts són de gent que es va quedar a casa, quan tots sabem que la majoria són vots que o bé han tornat a CiU o han anat a parar al PSC.
Montilla-Mas... cap dels dos. Ara bé, pretendre fer veure que tots dos són iguals... dependrà de l’òptica on et facis fer les ulleres...
Tal com t’he dit abans, sí que recordo perfectament les èpoques passades... però... per què inclous en el mateix sac les CUP..?, que jo sàpiga funcionen, i algunes amb prou èxit i eficàcia...
I per què “m’engegues” a votar d’una vegada CiU (perquè no m’envies a votar les CUP, per exemple)... De nou ens equivoquem.... Quan algú discrepa de la línia oficial, quan no s'acaben d'entendre algunes declaracions o comportaments, quan a algú li agradaria que es tornés a la línia política d’abans dels tripartits....Aquest, no és un bon independentista d’esquerres... no pot ser res més que un submarí de Convergència i, és clar, més valdria que votés directament el partit de Mas... Home!!! (o dona!!!)I, per acabar, en el teu missatge no hi ha ni una sola paraula d'autocrítica, com tampoc han estat capaços de fer-la els dirigents del partit. No som capaços d'assumir que si s'han perdut tants vots d'una sola tacada alguna cosa s'ha d'haver fet malament.
Hi ha hagut una davallada enorme (més d’un 50% de vots perduts en menys de quatre anys) i la responsabilitat no és ni meva, ni teva, ni dels que es van quedar a casa, ni dels que van votar socialista. La responsabilitat recau més amunt i seria bo i saludable exercir l’autocrítica. Però, és clar, és molt més fàcil recorre als subterfugis i als tòpics de sempre: la culpa és de la bipolaritació... la culpa és del vot útil... la culpa és dels mals independentistes... la culpa és de... i de... i de...
I ara, s'ha destapat la caixa dels trons. Han caigut de cop les caretes i s'han acabat les bones paraules, les abraçades i els petonets. La lluita pel poder ha començat i de manera aferrissada. Les escenificacions del "Polònia" han resultat ser més properes a la realitat que la realitat mateixa.
En el fons, i això és el que sap greu, potser és que tot acaba sent una lluita pel poder...
I ara, s'ha destapat la caixa dels trons. Han caigut de cop les caretes i s'han acabat les bones paraules, les abraçades i els petonets. La lluita pel poder ha començat i de manera aferrissada. Les escenificacions del "Polònia" han resultat ser més properes a la realitat que la realitat mateixa.
En el fons, i això és el que sap greu, potser és que tot acaba sent una lluita pel poder...
1 comentari:
Company, primer de tot, soc company teu i ja parlarem algun dia, després, atenent al teu escrit, no crec que jo doni la culpa a ningú davant dels mals resultats d’ERC a les eleccions passades... a ningú que no sigui la mateixa ERC i la seva estratègia, això és obvi, les cares de la nit electoral a TV3 en son la viva mostra. Els votants no s’equivoquen, voten el que volen i les urnes mostren el resultat, l’any 2004 ERC no va patir el factor vot útil amb una llista presentada pràcticament com un plebiscit sobre el diàleg, “parlant la gent s’entén” era el lema de campanya crec recordar. Enguany s’ha acabat el cicle electoral amb tres retrocessos, hem anat enrere en les eleccions nacionals, en les municipals i en les espanyoles, no estem acostumats a no triomfar, pirricament, i ens dol a tots i totes, però no penso que un retrocés en “les línies del front” ens hagi de portar cap al suïcidi al més pur estil dels Monty Python a la Vida de Brian, sobretot tenint en compte del “desert” del que venim i l’oasi fictici on estaven descansant. Perdona si t’envio a votar CiU, va ser una escalfada de tecla, ja que estic cansat de la cançoneta de molts companys i companyes que creuen millor pactar amb CiU que amb el PSC i obliden que el nostre destí no ha de ser pactar amb uns o altres, més aviat hem de tenir com a objectiu governar solets per declarar, unilateralment, la independència. I anar a l’oposició, digna, però oposició, no ens portarà a ser més coherents, simplement ens deixarà en el lloc “acostumat” de sempre, és a dir, en llocs testimonials sense poder influir decisivament en la societat catalana i canviar el rumb d’un govern – ja sigui del PSC o de CiU- que sempre juga a favor dels poders a l’ombra. Si no vaig enviar-te a votar les CUP va ser per creure –potser innocentment – que després de que deixessis les CUP no voldries tornar-hi, sobretot tenint en compte que el pas de la gent d’Esplugues per les CUP va significar anar del bracet d’Iniciativa, i no vull furgar més en aquesta ferideta bilingüe per no ferir més susceptibilitats de les que ja he ferit, fins i tot les CUP a voltes s’equivoquen, la perfecció és utòpica. Lluita pel poder a Esquerra? Doncs lluita pel poder, però res de lluita derrotista, això de que “Tot esta fatal” deixa-ho pels nacional-anarquistes-que-no-saben-el-que-volen, els independentistes hem malbaratat 30 anys de les nostres vides enfrontant-nos els uns contra els altres pel punyeter matis polític, ep! no et dic que no discrepis, hi tens tot el dret del món, únicament et demanaria –si no és molt demanar- reflexió i paciència, les assemblees d’ERC estan obertes a tota la militància i tots tenim dret a participar-hi activament esmenant la línia oficial, jo mateix tot sovint he discrepat i ho he fet públicament i des de dintre, això si, la majoria guanya i l’objectiu és massa important com per defallir quan les coses no es fan al nostre gust. Ho sento en l’ànima si et molesto, però com pots entreveure en aquestes ratlles jo també n'estic fart.
Publica un comentari a l'entrada