Avui toca manifestació...
Una manifestació en què, una vegada més, es demostra que som incapaços d'anar a una com a país. El PSC-PSOE, fidel a la seva seu central a Madrid, no hi serà. Els sindicats majoritaris, UGT i CC.OO., tampoc hi seran presents. Uns sindicats que haurien d'explicar-nos molt bé perquè en tot aquest temps han estat incapaços de ni tan sols manifestar-se pel caos ferroviari. També ens haurien d'explicar amb pèls i senyals el perquè de la seva absència avui a Barcelona. I dic explicar, perquè les excuses que s'han buscat ni tan sols mereixen aquest qualificatiu. Sindicats que, com el PSC-PSOE i com les mateixes infraestructures, també tenen els autèntics centres de decisió molt lluny de Catalunya.
Avui toca manifestació... però... i demà?, i demà passat?
El nostre dret a emprenyar-nos, a cridar fort i que el Govern espanyol i els poders fàctics se n'assabentin ben bé, l'exercirem avui. Però la feina no s'acaba amb una manifestació que massa vegades ens serveix per acallar les nostres consciències i com a coartada per a moltes de les nostres actuacions quotidianes. La feina no s'acaba l'1 de desembre o l'11 de setembre quan tots sortim al carrer i ens sentim amb forces i il·lusions per canviar aquest nostre món més particular. La feina més efectiva és la que podem dur a terme amb les nostres actuacions diàries. Aquesta és la feina que necessitem fer. Cadascú des del seu lloc i a la seva manera. Individualment o col·lectivament. La societat civil, sí, però també els polítics cal que es posin la granota de treball, s'oblidin dels seus interessos partidistes i treballin units, d'una vegada per totes, per portar aquest país al lloc que li correspon.
Avui toca manifestació... Demà i demà passat comença la feina de veritat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada