L’AUTONOMIA QUE ENS CAL....

S’han publicat molts articles d’opinió sobre els darrers traspassos estatutaris. Us recomano que llegiu el que publica l’AVUI “d’avui”, 19 de juliol. David González fa una anàlisi de quins són els traspassos “reals” que el govern de “sa graciós” Estat espanyol ha tingut a bé atorgar-nos. Ja sabem que les colònies sempre s’estan queixant i demanant i cal, de tant, en tant, donar-los algun rosegó perquè es vagin entretenint.

De l’article d’en González em quedo amb la llarga pregunta final:

¿I com aniria si tots els partits catalans negociessin la pròxima investidura del cap del govern espanyol en bloc? ¿S’atreviria el PSC a plantejar-s’ho? ¿S’atrevirien CiU i ERC a anar plegats en la negociació per donar o no donar el vot a Zapatero?

Mentre el país no sigui sobirà (i per això cal caminar molt encara) deixeu-vos estar de ximpleries de cara a la galeria com la de “prioritzar l’eix esquerra-dreta per damunt de l’eix nacional”. ¿Polítiques d’esquerra sense poder polític, ni militar ni econòmic? ¿Polítiques d’esquerra supeditades al que digui el govern espanyol de torn sempre tan "generós" a l’hora de retornar-nos el més mínim espai de poder? Si realment es vol obtenir poder per a la Generalitat la solució és fàcil de veure, però molt difícil d’aplicar.

Com apunta l'articulista de l'AVUI, tots junts, en un bloc de caire nacional que s’enfronti –políticament- amb el poder espanyol. Senzill, oi? Quants partits polítics estarien disposats, no ja a dur-ho a terme, sinó només a parlar-ne?

Fent ús dels versets que componen les gloses us diria que:

Tal com estan les coses,
si volem un país com cal,
ens cal una autonomia
com la que té Portugal