EL PREU DE SER CATALANS ( II ).

Continuem una mica amb l'extraordinari llibre de Patrícia Gabancho. Un llibre del qual en Quim Monzó ha dit que "Gabancho retrata un paisatge del qual cap polític -de cap partit- s'atreveix a parlar. Contra el clixé autocomplaent, diu: "Catalunya no és un país d'acollida: és un país d'indiferència." Una recomanació: Miquel Pueyo (secretari de Política Lingüística, partidari de defugir les profecies pessimistes que "només fan que desmobilitzar" i que "cal confiar més en el país") millor que no el llegeixi. La resta de ciutadans, que no se'l perdi."

Més fragments:

"Avui la societat catalana troba, astorada, que la llengua recula, que la cultura es desconeix, que la tradició es perd, que la nova immigració s'acull al castellà omnipresent i que demanar un aigua amb gel en un bar qualsevol és una utopia perquè la resposta és, amb sort, "no entiendo?" i amb menys sort, un gest de fàstic. "(Pàg. 46).

"Hi ha una part important de la població catalana que no té cap contacte amb la cultura catalana i que viu immersa en l'imaginari espanyol." (Pàg. 48).

"Oi que no podem dir-ne catalana de la cultura catalana que es fa a València perquè se'ns empipen els ultres i els espanyols? Per què hem de dir-ne catalana de la cultura espanyola que es fa a Catalunya?" (Pàg. 55).

"Una llengua és una identitat i no és el mateix néixer amb una llengua que néixer amb una altra. ¿Que una llengua és comunicació? És clar que sí: però una llengua és una mica més que això, perquè el nucli dur, el pinyol de l'experiència, varia segons amb quina llengua l'absorveixis. No és el mateix la cultura a què et dóna accés la llengua que parles de petit o la llengua de l'entorn on construeixes la teva vida, si n'és una altra. No és la mateixa Barcelona la que veu un nen català de l'Eixample, un nen de família andalusa de Nou Barris i un nen marroquí del Raval, malgrat que tots ells passin pel mateix programa escolar." (Pàg. 57).

"Ser bilingüe, avui a Catalunya, és ser catalanoparlant d'origen: els castellanoparlants solen ser monolingües. I si la generació gran ho era per pura ignorància, per manca de recursos personals, les generacions joves ho solen ser per militància, per rebuig. Per indiferència. O per indigència cultural." (Pàg. 57).

Aneu-ho paint... Ja continuarem....