El mal d'Almansa a tots alcança...
El tancament del primer repetidor amb què es pot sintonitzar TV3 al País Valencià es tancarà, si res no ho evita, en una data ben significativa: el 25 d'abril.
Recordem què commemorem el 25 d'abril: tres-cents anys de la batalla d'Almansa. Direu que és una casualitat... n'estem segurs que no; els espanyols mai fan aquestes coses per casualitat. Fixeu-vos, sinó en una altra data, la de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. Això va succeir un 26 de gener de 1939. Per què un 26 de gener i no el 25 o el 27? Per casualitat? Ni parlar-ne... mai no fan res perquè sí. Uns quants segles abans, el 16 de gener de 1641, les tropes catalanes van derrotar l'exèrcit de Felip IV en la coneguda batalla de Montjuïc. Per això i només per això, les tropes del general Franco van entrar un 26 de gener a Barcelona. No n'hi ha prou amb vèncer, cal, a més, humiliar.
Mentrestant, els governs català i valencià negocien un intercanvi d'emissions. Alerta, però, que una vegada més no ens colin un gol per tota l'escaire. Una de les condicions que imposa el govern de la Generalitat valenciana és que es "respectin" les denominacions oficials de la comunitat. Què significa això? Una nova renúncia...
Si finalment es claudica, oblidem-nos de sentir per TV3 denominacions com "País Valencià"; oblidem-nos de veure el mapa dels Països Catalans a l'espai del temps (pràcticament, l'únic lloc on a hores d'ara es pot veure); oblidem-nos de sentir el nom unitari de la llengua; oblidem-nos de.... Només li faltarà això a TV3, una televisió que en els darrers temps s'està decantant per utilitzar un mapa de referents culturals, socials i polítics cada vegada més espanyols.
Com diu Marc Peris en un article a l'Avanç: Personalment, el meu fàstic i la meua indignació ha superat els seus límits i no acabe de comprendre com pot ser que puguen aconseguir els seus objectius; desvertebrar un país que comparteix una llengua, una cultura i una televisió: TV3.
1 comentari:
De ben cert que la tria de la data no és casual. En tot cas, l'herència maulet, a 300 anys de distància, és reivindicada també pels "anticatalanistes". I díem també, perquè els "anticatalanistes" han (re)descobert tan sols recentment que la pèrdua dels Furs del 1707 fou un tort crucial.
Si per comptes de mirar 300 anys enrera, mirem 30 anys endavant i pensem en el futur que ens espera, a banda i banda de l'Ebre, i a banda i banda de la Mar, si continuem en mans dels Borbons, llavors no dubtarem la nació.
Publica un comentari a l'entrada