ESPLUGUES...DECIDEIX? (Els vuit punts d'Alfons López Tena)

Dídac López escriu:

Bon Nadal a tothom!

I una proposta de lectura nadalenca: els vuit punts d'Alfons López Tena per fer o no fer una consulta local sobre la independència.

Bàsicament, els vuit punts ens diuen:

1) Cal un direcció política local o comarcal

2) Cal garantir la neutralitat de la comissió organitzadora

3) Cal que la campanya cívica estimuli la participació, i que la defensa del SÍ i del NO recaigui en els partits i moviments polítics

4) Cal treballar amb inclusivitat, sense exclusions social, ideològiques, nacionals o religioses

5) Cal bandejar qualsevol tendència a l'exclusió de persone que vulguin col·laborar perquè no ens agradi la seva classe, formació, ideologia, partit, trajectòria, conviccions

6) Cal una direcció amb una neta distribució de responsabilitats, amb tot l'esforç posat en la participació

7) La campanya per la participació s'ha de fer des de la base: microreunions millors que actes per a convençuts i mobilitzacions massives

8) L'esforç de comunicació s'ha de centrar en els mitjans locals i comarcals, i a internet

ESPLUGUES... DECIDEIX? (Bon Nadal i... bona feina!)

ESPLUGUES...DECIDEIX? (Comunicat de la CAL sobre la Llei de Llengües de l'Aragó)

LA CAL DENUNCIA QUE L'ARAGÓ RELEGA EL CATALÀ A SER UNA LLENGUA DE SEGONA

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) lamenta que l'aprovació de la Llei de Llengües d'Aragó mantingui com a únic idioma oficial el castellà i relega el català i l'aragonès a llengües "pròpies, originals i històriques" que simplement "han de ser conservades". Tot i que la llei reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat i el dret dels ciutadans de les zones on es parla castellà, aragonès o català a adreçar-se a l'administració en la seva llengua, a més de garantir-ne l'ensenyament, la CAL denuncia que les pressions del PP i del PAR i la poca voluntat del president de la Comunitat, el franjolí Marcel•lí Iglesias, de normalitzar-ne l’ús impediran atorgar el rang de llengua cooficial al català.

La CAL remarca que el text, que va ser aprovat amb els vots a favor del PSOE i del CHA i que entrarà en vigor el mes de gener, hipoteca de nou el futur de la llengua pròpia de la Franja de Ponent. L'entitat deixa clar que es tracta d'una llei insuficient per garantir els drets dels catalanoparlants en el territori on curiosament es parla més i critica que no s'hagi escoltat el clam de la societat civil que fa anys que reclama el ple reconeixement de la nostra llengua.

Davant d'aquest escenari, la CAL té la ferma voluntat de seguir treballant perquè el català estigui en igualtat de condicions respecte al castellà i d'aconseguir d'una vegada per totes la seva normalització perquè deixi de ser una llengua de segona.

ESPLUGUES...DECIDEIX? (Per Nadal, que no hi falti un caganer!)

ESPLUGUES... DECIDEIX? (Benvinguts al bloc... o blog?))

Com ja haureu pogut observar, comptem amb un nou col·laborador que escriurà articles en aquest bloc (o blog?). Per començar, un debat filològic sobre la denominació mateixa d'aquesta eina que compartim: bloc o blog?

L'altre nostre col·laborador ("involuntari"), en Dídac López, ja ha donat una resposat al primer article d'en Josep:

El que passa amb la h final és que ha quedat connotada. La normativització fabriana se la va carregar, com també es va carregar la h per marcar hiatus, o com s'hauria carregat la h en altres posicions si l'haguessin deixat (altrament, com han fet italians i occitans, i com també fa, de tant en tant, en Jordi Bilbeny). Hi ha coses que es poden moure però jo no mouria la qüestió de -ch, bo i respectant la gent que l'ha mantinguda en el cognom (com la Sònia Bagundanch, que no és gens sospitosa de pre- o anti- fabrianisme). I no ho mouria potser per una raó sentimental. Collblanc fou Collblanch fins la normativització fabriana. Però, després del 1939, tornà a ésser Collblanch. Hi ha un parell o tres de generacions que se'n senten, i que associen "Collblanch", no pas a l'edat mitjana sinó a l'Edat Fosca. I l'associen també a la pronúncia feixistoide "colblantS". De totes formes, quan els franquistes feren arribar el metro a Collblanc, de la parada s'estimaren més dir-ne "San Ramón", denominació més canònica. És clar que això és una disgressió.

Jo escric blog, però he de reconèixer que sovint se m'escapa(va) un càstic renaixentista. Hi ha coses de la normativa fabriana que potser caldria esmenar. La x de pixar no sona igual a la de píxel. D'altra banda, unificar la grafia panoccitana pel que fa a la lh, nh, o utilitzar tl per allò que ara s'escriu tll, em semblen coses raonables. Però com dimonis es fa una reforma ortogràfica d'aquestes dimensions? La gent s'aferra a la normativa tal com va quedar. Introduir-hi canvis és complex. I retornar a ch ens duria als intents de normatives restauradores de la tradició mitjaval (medieval, sorry) com les Normes del Puig, d'infausta memòria.