dimarts, 11 d’agost del 2009

INDEPENDENTISTA DETINGUT A TERRASSA

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), hem rebut el següent comunicat, del qual ens volem fer ressò des d'aquest bloc:

Avui dilluns 10 d'agost de 2009, a les 12h00, agents de paisà dels mossos d'esquadra, han detés a sa casa, davant la seva companya i els seus dos fills, al nostre company Jaume Soler, sense presentar raons ni perquès. A hores d'ara mentre ha tingut lloc la concentració convocada davant la caserna dels mossos de Vilanova i la Geltrú (el Garraf), on el mantenen retingut, fins que el portin a declarar davant del jutge, no tenim més notícies del nostre company.

En Jaume, conegut activista i militant de l'Esquerra Independentista de Terrassa (essent militant d'Endavant-OSAN, la CUP de Terrassa i havent participat activament en diverses iniciatives ciutadanes i de defensa del territori, a més de la seva implicació a la COS), ha estat detés sota l'acusació d'estar teòricament vinculat amb la crema de la pantalla gegant on la cadena espanyolista T5 i l'ajuntament de Terrassa volien retransmetre un partit de la selecció espanyola de futbol el juny passat (malgrat que des d'Endavant-OSAN, organització que va convocar la concentració de repulsa davant aquest barroer acte espanyolista, s'hi van desmarcar públicament d'aquesta crema).Des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, volem mostrar la nostra més rotunda repulsa davant la detenció del nostre company Jaume, i per la miserable actuació, una vegada més, dels mossos d'esquadra, cos policial regionalespanyolista al servei dels interessos del capital principatí i espanyol, i que d'ençà "gaudir" de la direcció d'un personatge com en Joan Saura, suposat "esquerrà, ecologista i catalanista", només han sabut que sumar i sumar en la seva escalada de violència indiscriminada i gratuïta contra els moviments socials de tota mena, però molt especialment contra el moviment estudiantil, el moviment obrer i el moviment independentista més combatiu, coherent i honest. Des de la COS volem denunciar aquesta actitud i actuar miserable contra el bo i millor del Poble Treballador dels Països Catalans, que amb casos com els dels companys David Sànxez, Tomàs Sayes, Karim Akhbir, o na Núria Pòrtulas (només per citar-ne alguns dels cada vegada més i més afectats per la repressió espanyola, i sense oblidar en Franki, n'Enric Duran, en Jona, els antitaurins de Mallorca, els afectats pel Pla Caufec, els 13 de Gandia o els antimonàrquics), no han demostrat res més que la seva baixesa moral i nul·litat política.

Amb tot plegat, des de la COS, volem enviar una abraçada plena d'estima i solidaritat al nostre company Jaume, a la seva companya, a la seva filla i al seu fill, a tots els seus companys i companyes dels col·lectius i organitzacions on milita, i com sempre hem fet, fem i farem, ens hi oferim amb tot, per ajudar amb la seva posada en llibertat sense cap càrrec, ni condició.

Des de la COS exigim la posada immediata en llibertat del nostre company Jaume, i malgrat ésser conscients de les dates en les que ens hi trobem (una de les raons principals que han provocat ara i no fa 2 mesos la seva detenció), fem una crida a totes les persones conscients i solidàries, al conjunt del Poble Treballador dels Països Catalans a fer mostres de suport i solidaritat amb en Jaume, i a participar en totes les concentracions i accions que s'hi convoquin per la seva posada incondicional en llibertat.

divendres, 7 d’agost del 2009

LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA PER TOT CATALUNYA EN TDT

ETV Llobregat emetrà en redifusió i durant els mesos d'agost i setembre tots els programes de La Clau de la nostra història. Els programes es veuran a tot Catalunya, Andorra i les Illes Balears mitjançant la TDI (Televisions Digitals Independents)

El Tractat dels Pirineus; la batalla d'Almansa; el President Companys; la Constitució de l'Havana; Lluís Maria Xirinacs; 100 anys de l'estelada; Jaume I; el general Moragues; 10.000 a Brussel·les per l'autodeterminació; el Museu d'Història de Catalunya...

Per veure dies i horaris, cliqueu aquí.

dilluns, 3 d’agost del 2009

L'INDEPENDENTISME MODERN, COMPRENSIU I GRADUALISTA (?)



ERC ha estat el partit que més ha hagut de (auto)justificar-se davant els mitjans per tal de demostrar als seus electors les bondats i les virtuts del pacte de finançament per a Catalunya.

Joan Ridao, secretari general d’Esquerra, ha estat un dels més “didàctics” a l’hora d’explicar els motius del definitiu “sí” del seu partit.

En aquests dies, Ridao ha dit:

“ERC opta claríssimament pel gradualisme. Necessitem algun oasi en el camí...” Aquest “gradualisme” em recorda força “el peix al cove” pujolià que durant anys ha blasmat ERC. Sempre se’ns havia dit que aquesta política era pròpia del nacionalisme de dretes més conservador. Que ha canviat, perquè ara ja no sigui així, sinó una etapa en el camí vers la independència?

“En aquest procés, hem perdut l’independentisme maximalista(?) [...] el fet d'estar al govern ja ha fet que l'independentista conservador(?) hagi deixat de fer costat a ERC Tenim espai per avançar en l'àmbit de l'independentisme més modern, comprensiu i gradualista...”

“Maximalisme, tendència que defensa les idees, les actuacions màximes, més radicals...” L’independentisme maximalista és, doncs, conservador? El nou independentisme d’esquerres, el modern, és clar, és comprensiu(?) i gradualista?
“La clara vocació com a partit de govern i l’opció claríssima en el finançament han situat ERC en una vocació d’independentisme modern, allunyat de les tesis d’aquest independentisme més sentimental. S’ha produït allò que en termes mercantils en diem operació acordió: estic convençut que en aquest camí hem perdut molta gent que tenen pressa. I crec que hem substituït aquests independentistes per uns de nous i hem incorporat al que representa ERC gent de l’òrbita del PSC. Són pocs però qualitativament importants, com Josep Ramoneda o López Burniol”.

L’independentisme que no està d’acord amb les tesis d’ERC és, segons podem extreure de les manifestacions del Sr. Ridao, conservador, passat de moda, sentimental, atabalat i poc assenyat... A més, ERC, sempre segons les seves reflexions, està contenta i alleujada d’haver-se desempallegat d’aquest independentisme de màxims i celebra la incorporació d’aquests nous independentistes de caire modern, assenyats i conscients que, en tot aquest tema de l’assoliment d’un Estat propi, cal anar molt a poc a poc, sense fer gaire soroll i, sobretot, sense presses i sense molestar ningú.

ERC es congratula a més que la pèrdua de militants i de bona part de l’electorat que els havia dipositat la seva confiança, hagi estat substituït per uns quants (pocs, reconeix) “nous independentistes” que es mouen a l’entorn del PSC...

Sí, es veritat que són pocs, però... carai!, és que són tan qualitativament importants!

Us recomano que llegiu, a l’entorn d’aquestes declaracions, l’article de l’Héctor López Bofill, Carta a Joan Ridao.

dimecres, 29 de juliol del 2009

UN SOL OBJECTIU: INDEPENDÈNCIA!

Us parlava ahir de l’article de Salvador Cardús, L'independentisme reactiu és un independentisme espanyol, i deia que calia parlar-ne...

En Dídac López n’ha fet un comentari que sintetitza molt bé bona part de les coses que em ballaven pel cap després de llegir Cardús. (Per cert, llegiui l'article d'en Dídac sobre els fets de Gandia durant la celebració del Correllengua 2008).

Com que l’apartat de comentaris queda una mica amagat i de vegades pot passar desapercebut, em permeto reproduir el comentari d’en Dídac perquè crec que val la pena:

Molt interessant la frase de Salvador Cardús, "l'independentisme reactiu és un independentisme espanyol".

És important que l'independentisme ofereixi un aspecte constructiu. No es tracta de dir que la Catalunya independent serà la parusia dels pobles. Es tracta, fonamentalment, de lligar l'independentisme amb la defensa de la identitat catalana. I sí, de l'identitarisme, de la recatalanització i de la lluita implacable contra totes les tendències espanyolitzadores, francesitzadores, italianitzadores i cosmopolites. Es tracta de reinserir la cultura i la nació catalanes en la seva matriu panoccitana. Es tracta de fer que el poble català sigui el poble sobirà i dirigent del seu tros de territori.

Salvador Cardús parla d'un independentisme "de corbata i talons". Això no m'agrada tant. No és exactament el mateix que deia Carles Muñoz Espinalt sobre la clenxa ben feta. Corbata i talons, sí, però sense oblidar que una gran massa de la població catalana no és treballadora de "coll blanc", sinó que malviu en el "coll rosa" dels serveis, en el "coll blau" de la indústria i en el "coll gris" del camp. L'independentisme pot definir-se en un front patriòtic que integri en un bloc històric els sectors nacionalment conscients de les diverses classes socials i on es puguin expressar les diferents tendències polítiques.

dimarts, 28 de juliol del 2009

PER UNA TELEVISIÓ EN CATALÀ ALS PAÏSOS CATALANS


Continua la recollida de signatures per a la ILP Televisió sense fronteres.

Les darreres notícies són que el 22 de juliol va tenir lloc a Tarragona, a la seu d’Òmnium Cultural, una reunió a la qual van assistir els representants de partits polítics i sindicats per donar suport a la ILP.

Des de l'oficina central de la campanya ens ofereixen un PDF visual explicatiu de la iniciativa.

Recordeu que podeu trobar tota la informació al web de la CAL d'Esplugues i al web de la campanya.

Per una televisió en català als Països Catalans!
Fes-te'n fedatari!