SEREM A CERVERA... I TAMBÉ AL PARLAMENT

Acte de sobirania ha convocat per demà, 27 de juny, un seguit d'accions que culminaran amb una "plantada" davant del Parlament de Catalunya.

El punt de mira dels partidaris de la independència comença a desviar-se de Madrid per passar a apuntar directament els responsables polítics que han estat elegits per representar el poble de Catalunya. La recent denegació, per unanimitat de tots els components de la Mesa del Parlament, de la ILP per convocar un referèndum per l'autodeterminació, ens ha portat a preguntar-nos si els nostres polítics estan o no per la construcció d'un autèntic projecte nacional que pugui portar el nostre país a l'assoliment d'un Estat propi.

Demà no hi seré, a les portes del Parlament. Els actes de l'inici del Correllengua previstos ja des de fa setmanes per al mateix dia m'impediran de formar part de les prop de 20.000 persones que s'espera es manifestin davant del Parlament de Catalunya.

Serem a Cervera... però ens farem ressò d'aquest acte de sobirania. El nostre cap i el nostre cor serà també davant del Parlament.

EL CORRELLENGUA 2009 ES POSA EN MARXA!

El Correllengua 2009 inciarà el recorregut d'enguany el dissabte dia 27 de juny a l'Aranyó i Cervera.

Hem volgut compartir aquest inici amb els companys de la Fundació Manuel de Pedrolo i amb tota la gent de la Segarra. Com podeu veure al cartell, volem recordar i homenatjar la figura de l'escriptor Manuel de Pedrolo, un dels intel·lectuals catalans més compromesos amb la llengua i amb el país.

Com diu el manifest d'enguany, redactat per l'escriptor Víctor Alexandre, "El Correllengua ens ajuda a prendre consciència i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país."

Llengua, cultura i llibertat!

Endavant amb el Correllengua!

LA NIT DEL FOC I DELS PAÏSOS CATALANS

Ja les podeu fer ben altes

les fogueres d'aquest any:

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d'aquest Sant Joan.

Tot el que vols saber sobre la Nit del Foc

LES CUP AL PARLAMENT?

Les CUP estan avui prenent la decisió sobre si es presenten o no a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Les dues ponències que es presenten avui a l’Assemblea nacional a Girona recullen les diferents sensibilitats que es mouen a dia d’avui dins de les CUP. La primera respon a la idea que des de l’àmbit municipal no es poden introduir propostes polítiques que ens permetin avançar en el procés d’independència. La segona, considera que encara no és el moment de fer el salt al Parlament català. Creuen que és més important consolidar les CUP arreu del territori i que la prioritat es troba en les eleccions municipals de 2010.

No sóc militant de les CUP (encara que ho vaig ser en la seva primera etapa en la dècada dels 90), però si d’alguna manera pogués influir en els més de 400 militants que avui es troben reunits a Girona, els diria que no tinguin pressa, que madurin, que penetrin més encara dins la societat, que enforteixin més encara el món local i que més endavant, si cal, ja faran el següent pas.

Crec que les CUP estan fent una feina importantíssima a nivell local. De fet, no és ni més ni menys que aquella feina en la qual creiem (alguns hi continuem creient) molts des que finalment vam anar a parar a ERC. La feina de base, la feina que enforteix l’independentisme partint dels nuclis més petits i alhora més populars.

Entenc que molta gent de les CUP estigui frisant per poder portar la seva política al Parlament català. Ho entenc, però també us diria que la gran majoria sou joves i que aquest és un dels bagatges més importants de què disposeu. No hi ha pressa. En el seu moment, caldrà disposar de gent molt ben preparada per passar de la política municipal a la política nacional. I si quan el moment arribi, disposeu d’un suport local important tot anirà caient pel seu propi pes.

Decidiu el que decidiu, endavant i molt bona feina!

ÓN ÉS L'INDEPENDENTISME PARLAMENTARI?

Ens ho vèiem venir... En el fons ho sabíem: La Mesa del Parlament de Catalunya va acordar, per unanimitat de tots els seus components, no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que volia forçar la cambra a debatre sobre la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació per al setembre de 2010. Els motius? Segons la Mesa, la ILP és inconstitucional i antiestatutària i el Parlament no té competències per tractar sobre aquesta qüestió. La proposta va ser presentada per la plataforma Deumil.cat amb el suport de més de 50.000 signatures.

Anem a pams... Grups representats a la Mesa: CiU, PSC, ERC i IV. Tres d’aquests grups tenen reconegut el dret d’autodeterminació en els seus propis estatus. Un d’aquests grups es declara independentista i es proclama l’única força parlamentària que defensa la independència de Catalunya.

Fa pocs mesos, alguns dels representants d’aquests partits van donar els corresponents cops de colze per sortir a les fotografies de la manifestació de 10.000 a Brussel·les per –ironies de la vida!- l’autodeterminació.

Resulta kafkià –com diu la nota de premsa emesa pels promotors de la ILP- que siguin els mateixos partits que diuen defensar el dret d’autodeterminació els que s’emparin precisament en la Constitució espanyola per rebutjar la ILP presentada per Catalunya Estat Lliure i 10.000 en xarxa per l’autodeterminació. Resulta paradoxal que un partit independentista com ERC utilitzi com a argument per oposar-se a la ILP la mateixa Constitució que, en declaracions dels propis dirigents del partit, ens oprimeix com a poble.

Votar l’autodeterminació no és legal... i doncs, que us pensàveu! És d’una “ingenuïtat” pròpia nomes dels infants o dels ximples pensar que el dret a decidir lliurement el nostre futur com a país ens vindrà avalat per les lleis de l’Estat que, des de fa més de 300 anys, vol impedir precisament aquest futur en llibertat.

Pretendre que ens creguem que podem aconseguir la independència de manera “legal”, entenent aquesta legalitat com la que ens ve imposada per les lleis que emanen del parlament i del govern espanyols, és voler que combreguem amb rodes de molí. Pretendre que ens creguem que amb la Llei de consultes populars s’hauria admès a tràmit la ILP, quan aquesta llei mai ens permetrà un referèndum per l’autodeterminació, és voler enganyar-nos i, el que és pitjor, és pensar que podem ser enganyats.

Convocar un referèndum per l’autodeterminació no és, doncs, “legal”. Els nostres representants veiem que sempre estaran al costat de la “legalitat” en forma de lleis espanyoles. Caldrà tenir-ho en compte a l’hora de les votacions per què...

Em podeu dir on és l'independentisme parlamentari?