"LA HERMANITA MARÍA SOL"

“Cuando mi hermanita María Sol iba a la escuela, le hablaban en catalán, lloraba y no le gustaba”.

Així es va expressar en una entrevista recent el gran jugador del Barça Leo Messi.

Un bon argument per afegir a la llarga llista que es dediquen a col·leccionar els enemics de la llengua catalana, els que voldrien que el català desaparegués del mapa de les llengües útils, necessàries i amb prestigi.

Davant d'aquestes declaracions em pregunto:

¿És possible que molts castellanoparlants tinguin alguna peculiaritat cerebral que faci que el català els provoqui, com si d’un medicament antigripal es tractés, un seguit de contraindicacions que alhora desencadenin múltiples efectes secundaris?

¿Potser aquesta profusió de consonants sonores, de vocals obertes i tancades, de sons palatals com la NY o la LL en posició final, no només siguin impossibles d’assimilar per l’ intel·lecte castellanoparlant, sinó que fins i tot poden provar rebuig (“no le gustaba”) i reaccions defensives de l’organisme (“lloraba”)?

Es que el catalán... es muy difícil...!

LA XIULADA DESPAREGUDA

TVE, com en els millors temps del franquisme, s'atrevia a censurar la xiulada -la gran xiulada- que es va produir ahir a Mestalla quan van començar a sonar les notes del himno nacional español.

El primer vídeo ens mostra les imatges de TV3, on si podem escoltar la gran xiulada.

El segon és una bona mostra del més ranci nacionalisme espanyol.

Atenció a la resposta del PSC: Ens agradaria als catalans que xiulessin la senyera?

Sempre tan espanyols....

Per acabar, una fotografia que no es va poder veure per cap televisió:

Nosaltres som nacions d'Europa. Adéu Espanya!

JOSEP MURGADES A CAL PARLAR DE LLENGUA

Avui dijous 14 de maig, a les 22 h per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua presentarà una interessant conversa amb el catedràtic de Filologia Catalana, Josep Murgades.

Josep Murgades va ser un dels impulsors i signants d'un estudi publicat per la revista Els Marges l’any 1979, fa ja 30 anys, sota el títol Una nació sense estat, un poble sense llengua.

Josep Murgades Barceló és Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona. Estudiós del Noucentisme i editor filològic de diversos volums de l'obra d'Eugeni d'Ors. Coautor amb Xavier Lamuela de Teoria de la llengua literària segons Fabra (1984). Autor de treballs de sociolingüística, alguns aplegats a Llengua i discriminació (1996). Codirector amb Jordi Castellanos de la revista Els Marges. Traductor, entre altres de Goethe i Kafka

HO PODREM SENTIR I VEURE?

Malgrat que els principals mitjans, com ja va sent habitual, no se'n fan ressò, avui, a la final de copa entre el Bilbao i el Barça, hi ha previstes un seguit d'accions reivindicatives.


Llegeixo a Directe.cat:


Des de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes es repartiran 5.000 xiulets amb l'eslògan ‘Una nació-Una selecció’. També han redactat un manifest arrel de l’encontre d’aquesta nit. D’entre d’altres coses cal destacar que afirmen que ‘Catalunya, així com també Euskal Herria, és una nació amb dret a tenir seleccions esportives pròpies i poder competir oficialment en campionats internacionals.’

També afegeixen que ‘Defensem el dret dels esportistes catalans a decidir lliurement la selecció que volen representar sense que hagin de ser sancionats, com fins ara, quan no ho fan amb Espanya’.És per tot això que donen suport a la reacció de la grada explicant que ‘defensem la llibertat dels aficionats catalans a poder tenir la seva pròpia selecció i a sentir-s’hi representats a totes les competicions internacionals’.

Ahir mateix Catalunya Acció i ESAIT (la plataforma pro seleccions basques) van dur a terme una roda de premsa conjunta a Barcelona i van fer una crida a les dues aficions a ‘xiular’ i a ‘donar l'esquena’ a l'himne espanyol quan el monarca faci l'entrada a la llotja. El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, va demanar que Mestalla fos ‘un clam’ contra les imposicions de l'Estat espanyol.

Des dels estaments espanyols, sembla que es vol evitar l'impacte mediàtic que poden tenir aquestes accions. la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s’ha plantejat amagar com sigui les accions dels afeccionats: TVE i TV3 tenen ordres de no ensenyar la graderia amb pancartes reivindicatives i també de no enfocar la reacció quan soni l’himne espanyol. També la RFEF pretén posar a tot drap els altaveus que emetran l’himne espanyol. Fins i tot s’ha plantejat de col·locar altaveus arran de gespa.


Ho podrem sentir i veure?

Potser sí, si connectem amb Catalunya Acció que vol emetre en directe per Internet el moment en què soni l’himne espanyol i les aficions facin la seva protesta.

UNA NACIÓ SENSE ESTAT, UN POBLE SENSE LLENGUA: 30 ANYS

La situació de la llengua catalana resulta, de molt, força més precària i inquietant avui dia que no pas durant el transcurs dels decennis immediatament anteriors.

Hem passat d’una situació de monolingüisme diglòssic a una altra de bilingüisme diglòssic que tendeix a convertir-se progressivament en un bilingüisme substitutiu. En l’actualitat, una part considerable de la població de Catalunya és de parla materna espanyola. Per primer cop a la història, la llengua espanyola és la llengua de comunicació verbal més estesa.

L’ús que els catalanoparlants fem de la llengua espanyola revela un ús de l’ idioma condicionat per factors ideològics, una prescripció i una pràctica interioritzades que ens duen a servir-nos automàticament de l’espanyol tant si som interpel·lats en aquesta llengua com si ens hem d’adreçar a desconeguts.

Davant d’aquesta situació ens preguntem: ¿Com es pot aconseguir que perduri i es desenvolupi la llengua i, per tant, la cultura, d’una nació mancada d’Estat?

¿Com es pot resoldre el dilema d’integrar una part d’una població que, tot i residir-hi, no ha assumit encara la realitat nacional catalana?

¿Com es pot introduir l’escola i els mass-media en una població, una part de la qual encara no ha realitzat la seva autointegració conscient?

¿Com es pot endegar,un procés lingüísticocultural prou extens i competent perquè justifiqui l’existència viva del català en virtut de les seves realitzacions presents i no de les d’un passat massa transcendentalitzat?

Aquestes paraules que acabo de reproduir i que podrien haver estat escrites ahir mateix, formen part d’un estudi publicat per la revista Els Marges l’any 1979, fa ja 30 anys, sota el títol Una nació sense estat, un poble sense llengua.

L’estudi, que popularment va ser anomenat El manifest d’ Els Marges, era un text elaborat, després de profundes reflexions, per un grup de professors universitaris que estaven preocupats pel futur, sempre incert, de la llengua catalana en aquella època de l’anomenada transició democràtica.

Joan Argente, Jordi Castellanos, Manuel Jorba, Joaquim Molas, Josep Murgades, Josep M. Nadal i Enric Sullà, van ser els signants d’aquell article que va provocar discussions, debats i preocupacions.

Dijous dia 14 de maig, a les 22 h per ETV Llobregat, podrem conversar amb un dels signants d’aquell famós article: el catedràtic de Filologia Catalana, Sr. Josep Murgades.