El pacte per a un front nacionalista espanyol a Euskadi ja s’ha consumat...
Tal com ja ens suposàvem, una de les peces fonamentals de la política basca com és la televisió pública, serà objecte de reforma pels dos partits nacionalistes espanyols. Segons les seves pròpies paraules: "per garantir una línia editorial que respecti i defensi el nostre marc institucional, que impulsi valors ètics i de convivència des del reconeixement a la pluralitat de la societat basca i el respecte a la igualtat de tots els ciutadans i que asseguri l'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions."
L'extens document, però, recull moltes altres disposicions. N’he volgut extraure algunes frases que, carregades d’eufemismes, són un bon antecedent del que li espera a Euskadi durant, com a mínim, els quatre propers anys.
El títol ja és preocupant: Bases para el cambio democrático al servicio de la sociedad vasca. Malament quan posen tan èmfasi en el substantiu “cambio” acompanyat del adjectiu “democràtico”. I, no cal ni dir-ho, com sempre, els polítics fan les coses “al servicio de la sociedad”, basca, en aquest cas.
El respeto a la legalidad i el respeto a las reglas del juego que nos hemos dado entre todos... Som-hi! Vagi la santíssima “constitución” pel davant.
Que apueste por la regeneración democràtica del País Vasco... “Regeneración” renovar moralment, per fer un canvi radical en bé. Cal allunyar el diable del nacionalisme basc de les seves pròpies institucions i, si poden, del seu propi país.
Que tenga por prioridad la atención de los problemas reales de la gente... És a dir, deixar-se de bajanades com la llengua i la cultura basques; l’autodeterminació i la sobirania del poble basc, etc.
Libre elección por los padres de la lengua vehicular en la enseñanza de sus hijos (evidentment només es refereix al castellà i a l’euskera). Ja sabem què vol dir aquesta “libre elección”: frenar com sigui el procés de normalització de la llengua pròpia del país.
Tenemos como objetivo alcanzar un bilinguïsmo integrador... Hi ha algú que dubti del que realment volen dir aquestes paraules? Ja sabem que els principals defensors del bilingüisme són els monolingüistes en castellà.
Si no n’estàvem segurs sobre “la bondat d’intencions” en matèria lingüística, aquest punt acaba de reblar el clau: Derrogación immediata de aquellos artículos que, relativos a las lenguas, se contienen en los distintos decretos [...] por haber surgido fuera de los consensos necesarios para hacer avanzar la política lingüística.
Un tercer punt que reforça els anteriors: Fomento de la libertad lingüística para que los ciudadanos puedan optar por cualquiera de las dos lenguas oficiales de Euskadi... De nou els monolingüistes espanyols defensors a ultrança del bilingüisme.
Evitar de forma activa la pretensión de fraccionar la sociedad vasca en comunidades lingüísticas diferenciadas, para lo que se fomentará el uso del euskera desde la libertad.
Impedir y evitar las acutaciones sectarias, la imposición de sanciones y el uso partidista del idioma.
Ja se sap, els colonitzadors mai han volgut aprendre la llengua del poble dominat; i, un bon ciutadà colonitzat sap perfectament que ha de sotmetre's als desitjos d'aquell que els mana.
Segons Laia Climent, “Desglaç, ple d’ombra i mort i líquids quallats que de sobte flueixen, ple de fred, de sang i de silenci, és un llibre major en què l’espinada de què parlàvem depassa la biografia de l’autora aprofundint-hi: fecunditat i pervivència són les de Marçal i, com les d’ella, o en ella, les de la seva llengua, la seva comunitat i, com sempre, la condició femenina”. 