dissabte, 15 de novembre del 2008

CAL GUANYAR LA BATALLA DE L'ÚS

Quan parlem de llengua, hi ha dues vessants que són alhora molt importants i complementàries: l’aprenentatge, el coneixement i l’ús que en fem en els diferents àmbits de la nostra vida quotidiana.

Aprendre una llengua mai és una tasca senzilla ni fàcil. Cal un esforç, moltes vegades afegit al d’una llarga jornada laboral, cal estudiar, cal practicar... Al nostre país, l’ensenyament del català està perfectament cobert des de la infantesa fins a l’edat adulta. Els adults que volen aprendre català tenen una gran diversitat d’ofertes de cursos, alguns d’ells gratuïts, i en diferents horaris que els poden permetre avançar en el coneixement de la nostra llengua.

El problema principal el tenim a l’hora de fer servir aquesta nova llengua que tant ens ha costat d’aprendre. En els àmbits metropolitans, en les comarques més industrials i properes a Barcelona, quan sortim al carrer ens és difícil realitzar la indispensable pràctica que l’aprenentatge de qualsevol llengua requereix. L’entorn, sovint massa castellanitzat i nosaltres mateixos, els catalanoparlants, ho hem denunciat un munt de vegades, som els primers que canviem de llengua davant una persona que notem o simplement intuïm que no domina encara el català. De manera inconscient li estem negant el dret que té a ser un més dels nostres, a fer servir la nostra llengua, la que volem que esdevingui la llengua comuna de tots els ciutadans dels Països Catalans.

Per això aquesta nostra societat catalana, com sempre ha fet al llarg de la història, ha hagut de ser creativa i inventar-se mil i una formes per tal que l’ús de la llengua s’escampi arreu. Així va néixer el programa de Voluntariat per la Llengua, que va començar a caminar en el marc del Correllengua 2002 de Cornellà. Un programa que té per objectiu posar en contacte persones que volen practicar el català amb persones que volen dedicar unes hores del seu temps a ajudar-les a practicar-lo.


Darrerament, i en aquesta mateixa línia, la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) ha posat en marxa el programa Xerrem de grups de conversa en català.

Xerrem és un projecte de voluntariat per al foment de l’ús social del català amb l’objectiu d’afegir-se a les propostes de voluntariat encaminades a fomentar l’ús social de la llengua.

Al Baix Llobregat, a Esplugues, ja funciona un d’aquests grups de conversa. Un grup, format per 14 persones que, inicialment, no es veien amb cor d’expressar-se en català i que, progressivament aniran adquirint competència i seguretat. Es troben dues hores cada setmana i durant aquest temps no paren de parlar en grups de tres o quatre, ara d’un tema que els és proper, ara d’un altre.

Ens calen moltes iniciatives com aquestes. Des de la CAL d’Esplugues animem a tothom a estendre el projecte Xerrem a totes aquelles persones que coneixem i que sabem que tenen ganes de parlar en català i que l’únic que necessiten és perdre la por i la vergonya. Participar en el grup Xerrem els ajudarà, no només a llançar-se a parlar la nostra llengua, sinó també a millorar-la en tots sentits. A més, coneixeran un munt de referents culturals i de tot tipus relacionats amb el nostre país.

Estem guanyant la batalla de l’ensenyament de la llengua. Ens cal, però i sobretot, guanyar la batalla de l’ús.

divendres, 14 de novembre del 2008

SERRALLONGA PARLAVA "XAVA"

Hem comentat moltes vegades que ens cal guanyar la batalla en l'ús del català. No és una batalla més de les moltes que ha lliurat la llengua catalana durant segles, aquesta és LA BATALLA, perquè del seu resultat depèn el futur del català, en depèn la supervivència de la llengua.

Aquesta batalla, però, no pot ser guanyada a qualsevol preu. No podem a cada bugada perdre un llençol. El català ha d'escampar-se com una taca d'oli per tots els àmbits possibles d'ús, però el que no podem permetre és que, per guanyar l'ús, perdem la correcció i la genuïtat de la llengua.

I en aquesta batalla, els mitjans escrits i audiovisuals haurien d'actuar com a elements difusors del català. Haurien de ser models de llengua, tan escrita com parlada.

Tot això em ve al cap després de llegir l'article que Gabriel Bibiloni ha publicat en el seu bloc i que titula Xavallonga, o la perdició de TV3.

No sé si heu pogut veure la sèrie que TV3 va emetre sobre el llegendari bandoler Joan Sala, àlies "Serrallonga". La puntada de peu a la llengua ha estat de les que fan època i el més lamentable és que la majoria de gent potser ni tan sols se n'adonat.

Actors amb una horrible dicció catalana. Fonètica "xava" del protagonista i la seva esposa. Semblen una autèntica parella immigrant de les moltes que poden haver après català a l'Hospitalet del segle XXI. Barreja de tractaments entre vostè (en ple segle XVIII) i vós i uns quants castellanismes per acabar d'arrodonir-ho tot plegat.

Es posarà remei alguna vegada en el desgavell lingüístic de TV3?

Aquí podeu llegir l'article d'en Bibiloni.

ELS CENT ANYS DE L'ESTELADA A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"


Demà dissabte, 15 de novembre, a les 22 h per ETV Llobregat, el programa La clau de la nostra història versarà sobre els cent anys de la bandera estelada, la bandera símbol de l'independentisme català.
La història de la bandera de l'estel solitari és la història paral·lela de l'independentisme als Països Catalans.

Que tenen en comú partits com Estat Català... FNC... ERC... PSAN... IPC... N d’E... Moviments com MDT... BEAN... CUP... Organitzacions armades com Bandera Negra... Terra Lliure... Fets com Prats de Motlló...la Constitució de l’Havana...14 d’abril de 1931... 6 d’octubre de 1934...

Partits polítics, moviments populars, dates, fets històrics que tenen en comú un element simbòlic que els uneix: la bandera estelada.

Enguany, commemorem 100 anys de la bandera de l’estel solitari. És cert que les banderes són només símbols... la simbologia, però, és important, perquè al darrere hi ha persones, idees, victòries, derrotes... Perquè al darrere hi ha tota una història que ens cal conèixer i recordar.

A La clau de la nostra història, parlarem sobre la bandera de l’estel solitari. La bandera de combat que simbolitza els anhels de llibertat d’un poble. Parlarem sobre bandera estelada i sobre l’independentisme català.

Comptarem amb la presència de:

Albert Botran. Historiador. Membre de les CUP (Candidatura d'Unitat Popular) de Molins de Rei i de la PDD (Plataforma pel Dret a Decidir).

Carles Castellanos. Professor de la UAB i membre del FOCDA (Fòrum Català per a l'Autodeterminació), de l'Associació Manuel González Alba i de la PDD. Entre altres, ha estat membre del FNC, del PSAN, de l’IPC i de l’MDT.

Joan Marc Passada en representació de la Comissió dels Cent Anys de l'Estelada

El programa es podrà veure en redifusió el diumenge dia 16, a les 8 h. El dilluns dia 17, a les 12.30 h. i el dijous dia 20, a les 11 h.

LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA

Ahir dijous, 13 de novembre, el programa CAL Parlar de Llengua ens va descobrir el món de la comunitat sorda de Catalunya i la llengua amb què es comuniquen: la LSC (llengua de Signes Catalana).

Durant 40 minuts vam poder conversar amb els nostre convidats:

Encarna Muñoz Chamorro. Presidenta de la FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya).a estat dedicat, des de sempre, a la didàctica i no només de la llengua, sinó també de les matemàtiques, de l’ètica, de la filosofia...

Santiago Frigola del Departament de Política Lingüística de la LSC (Lllengua de Signes Catalana) de la FESOCA.

La FESOCA És una ONG (Organització no Governamental) sense ànim de lucre fundada al 1979. És l'única institució representativa de la comunitat sorda en el seu conjunt a Catalunya. La seva finalitat és representar i defensar els drets d'associacions i persones sordes en general per tal d'aconseguir la seva plena participació i integració a la societat.

També vam poder comptar amb la presència de Brisa Nebot, que ens va servir d'intèrpret i que va traslladar el contingut del programa a la comunitat sorda mitjançant la LSC.


El programa es podrà veure en redifusió el divendres 14, a les 10h. El dissabte 15, a les 12.30h i el dimecres 19, a les 8 h.

XAVIER MIR: DIES 163 AL 165 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (163 al 165)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 12 de novembre de 2008 11:31h
Dies 163 al165 de la vaga.
Avui fa un any publicava tres apunts: federalisme. Carme Chacon i Oriol Pujol. La centralitat de l'independentisme.
Allò que pugui bramar Duran i que algun diari ens vulgui encolomar.
Fa dos anys escrivia: "S'ha trencat un cercle viciós".
Fa un any escrivia sobre Félix de Azúa i sobre Albert Aixalà.
En fa dos, sobre el fet de resituar-se en la nova conjuntura.