L’any passat en el nostre article Castanyada... on ets? publicàvem aquesta fotografia . 
No, no era una imatge de cap escola del barri de Manhattan, sinó una fotografia d’una escola catalana celebrant el seu particular Dia dels Difunts.
Algun problema perquè la gent celebri el Halloween? Cap ni un. Només faltaria. Cadascú és ben lliure de celebrar el que vulgui i de la manera que vulgui. On rau, doncs, el motiu de la nostra queixa?
El problema principal no és l’actuació individual de cadascú respecte a les tradicions que ha de seguir i commemorar. El que creiem que no és tolerable és que des dels mitjans públics catalans, des de les escoles de Catalunya, es promogui una mena de poti-poti que barreja totes les tradicions hagudes i per haver en pro d’un pretès respecte cultural. Sense anar més lluny, passa el mateix quan arriba el Nadal. Entre pares Noel, Reis, Tions, pessebres, avets i mil coses més, de nou des dels àmbits públics i des del món de l’ensenyament es produeix un garbuix tradicional que fa que els nostres nens i nenes acabin sense saber ben bé on viuen i quines són realment els costums i tradicions mil·lenàries del seu poble.
Un altre punt del conflicte és el del món del lleure. Confiats que Halloween és una aposta segura es dediquen a provocar una allau que ens cobreix a tots plegats i ens enterra sota un munt de tradicions forànies.
¿No creieu que una festa de la Castanyada muntada amb un bon màrqueting i un bon espectacle no podria tenir el mateix èxit que un Halloween anglosaxó?
Tots plegats, però, continuem passant de tot i ens deixem engolir, amb actitud passiva o col·laboradora, per aquesta globalització mundial que abasta tots els àmbits, també el món de la cultura tradicional i popular.
Si voleu un món uniforme... benvingut sia aquest nou món globalitzat. El nou món de la
Coca-Cola, el
fast-food, l’hamburguesa, el dia de San Valentín, el pare Noel, l’arbre de Nadal, la música anglosaxona, les tradicions forànies i... evidentment....
El Halloween. Ens permetreu, però, que abans de ser engolits i digerits entonem el nostre cant de resistència popular:
Res de...
Trick or treat (dolç o truc.; truc o tracte)
Nosaltres ens quedem amb:
Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen?
Petites i dolentes;
de les vuit, set les pudentes
