CALdesplugues

dissabte, 19 de juliol del 2008

XAVIER MIR: DIA 48 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (48)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 18 de juliol de 2008 21:04h
Dia 48 de la vaga.

Recital per la llibertat d'expressió a Xina

Doncs sí... El president de la Generalitat, el Sr.José Montilla, destrossa el català....

Felip Puig va mostrar el seu astorament i la seva indignació davant el fet que el president d’un país destrossi la llengua nacional en públic... Evidentment, només ho fa en públic, perquè en privat tinc dubtes molt seriosos que faci servir la llengua catalana per a alguna cosa.

Les desqualificacions cap a Puig han crescut com l’escuma. És un bon terreny perquè els nostres polítics i professionals dels mitjans facin les seves declaracions i els seus articles "políticament correctes" i diguin allò que és agradable per a moltes oïdes.

En aquest tema tothom hi diu la seva... amb un error de partida molt important: es parteix de la base de considerar el president Montilla com un immigrant més que està aprenent la llengua del país d’acollida.

Hi ha milers de persones al país que estan aprenent català. Treballo amb ells des de fa molts anys. Gent vinguda d’arreu...la majoria acabats d’arribar, alguns que ja fa anys que són entre nosaltres. Tots hi dediquen una part important del seu temps, la majoria després d’una jornada de 8, 10 o més hores de feina. Arriben a les classes cansats i, malgrat això, la majoria es posen a la feina amb entusiasme. Alguns abandonen per diversos motius, entre ells el fet que se n'adonen de l'escassa necessitat real que tenen de saber català.

Durant la convivència setmanal amb ells sorgeixen moltes qüestions relacionades amb el país i amb la llengua. De fet, es pregunten perquè els exigim que parlin el català amb cura, que s'esforcin amb pronunciar-lo bé, que mirin de fer servir les paraules correctes i adequades... ¿Per què, si ells mateixos et posen un munt d'exemples de polítics, de professionals dels mitjans de comunicació, de convidats i tertulians

dels programes de ràdio i televisió que acostument a trepitjar la llengua amb impunitat absoluta?

Passen, però, els mesos i els cursos i molts d’ells aconsegueixen parlar i escriure el català. Alguns amb un bon nivell i altres no tant. Tant se val. Em trec el barret davant d’ells. Mai ningú d’aquest país hauria de recriminar-los res en relació a la llengua. La parlin com la parlin. El seu esforç és digne d'admirar.

Però aquesta gent no són el president Montilla. Com tampoc es poden comparar amb alguns professionals de la ràdio i la televisió que déu n’hi do com destrossen la llengua. Ells no són la màxima autoritat, la màxima representació d’un país ni tampoc tenen la llengua com la principal eina de professió.

Feli Puig no és precisament sant de la meva devoció; malgrat això, corroboro les paraules que ahir va pronunciar al Parlament:

Vostè, senyor Montilla, no és un becari ni un estudiant d’Erasmus; no és un immigrant acabat d’arribar, ni un directiu d’una multinacional que està de pas. Vostè, com a primera autoritat institucional d’aquest país, hauria de tenir un nivell de major autoexigència lingüística. Si vol vostè, l’equivalent al nivell C que, recordi, és obligat per a més de 300.000 funcionaris.

divendres, 18 de juliol del 2008

CADA VEGADA HI HA MENYS "CROSTA"...

En Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, és un vell conegut de les pàgines d'aquest bloc. Només cal repassar les seves "bones" referències en els nostres articles del mes de febrer o de desembre de 2007.

Situem-nos ara en el 4 de desembre de 2007. El Periódico publica una entrevista amb el Sr. Joan Ferran:

Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries [...]Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat [...]Quan un director de programa, encara que sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle, pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació...

A primers de juny d'enguany, el "pal·ladí "de l'espanyolisme a Catalunya hi tornava de nou amb la seva particular croada contra les "forces del mal nacionalistes" ubicades, sobretot, als mitjans de comunicació de la Generalitat.

Divendres 18 de juliol (data significativa, per a més inri), després de 14 anys al capdavant del programa líder d’audiència “El Matí de Catalunya Ràdio”, Antoni Basses ha dit el seu darrer “Bon dia” als oients i ha fet el seu darrer cafè amb els tertulians habituals. Les seves darreres paraules han estat: Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta... El poder mai no en té prou.

La directora general ha justificat la no renovació del locutor per la seva manca de “pluralitat”. Tres condicions li exigien a en Bassas per a la seva renovació: “més pluralitat, tant política com de gèneres, d'edats i de visions de la societat en què vivim.”

¿No noteu una certa semblança entre aquests arguments i els de l’inefable Sr. Joan Ferran?

Les tesis i les directrius més espanyolistes del PSC estan fent forat i aconsegueixen eliminar professionals que molesten i amb ells també les “crostes” que comporten els seus programes. Víctor Alexandre ho comenta en un article sobre la desaparició del programa de Mònica Terribas, “La nit al dia”: Era l'únic espai informatiu que escapava una mica al control de l'ideari marcat des del carrer Nicaragua de Barcelona, però el prestigi professional de la seva presentadora ho impossibilitava.

“La nit al dia”... Jordi Basté... Toni Clapés... Toni Arbonés... Josep Maria Solé i Sabaté... Rita Marzoa... avui, ha estat el torn de l’Antoni Bassas. Demà... (queda algú, encara?).

El Sr. Joan Ferran, i amb ell els espanyolistes del PSC, poden sentir-se satisfets. Cada dia hi ha menys crosta nacionalista a les emissores de la Corporació.

I no us perdeu...

L'article d'en Salvador Cardús a l'AVUI...

El vídeo del comiat de l'Antoni Bassas a Vilaweb...

Escoltar les seves paraules de comiat en mp3...

I ELS CATALANOPARLANTS?

Ahir, la Plataforma per la Llengua va presentar, conjuntament amb 23 entitats d'immigrants, el seu manifest "El català, llengua comuna".

Aquesta senzilla frase és l'única taula de salvació per a la llengua catalana. O fem del català la llengua d'ús i d'interacció habitual als Països Catalans, o ja podem començar a cantar-li les absoltes.

El dia de Sant Jordi, en la presentació del manifest, l'escriptora Najat El Hachmi va deixar clar que "qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca", i afegia que "només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no texcloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot".

Més clar, l'aigua... Ahir, immigrants llatinoamericans, senegalesos, palestins i xinesos reivindincaven el català amb el missatge "Parla'ns en català"...

I mentrestant... heu reflexionat sobre què estem fent els catalanoparlants?