EN CASTELLÀ, SI US PLAU....

Quantes vegades no hem hagut de sentir la maleïda frase! La veritat és que, fins ara, sempre l’havia sentida en castellà i en boca de persones que, amb més o menys bona fe no entenien el català, o bé com a una eina més en boca de certs elements espanyolitzadors.

Ara, però, la frase l’ha dita un català, el cap de premsa de la secció de básquet del Barça, Oriol Bonsoms, que, durant una roda de premsa prèvia a la final del campionat de Lliga, va prohibir als catalans Roger Grimau (Barça) i Sergi Vidal (Tau) que s’expressessin en català. El motiu de la prohibició va ser que “era un roda de premsa de l’ACB”. Fins i tot, fent mostra d'un zel que ja voldríem en altres temes, es va mantenir en la seva prohibició quan un periodista li va demanar a en Roger Grimau, de manera directa, que li respongués en català.

El cap de premsa del Barça va fer una "excel·lent" demostració d'aquest sentiment de submissió lingüística que patim els catalans. Ni tan sols va voler esperar que algun periodista es queixés o que simplement ho demanés. Ell, com a bon catalanoparlant que coneix quin ha de ser el seu lloc, es va avançar a tothom

Com tantes vegades, l’enemic el tenim a casa. Som nosaltres, els catalanoparlants, i les nostres institucions emblemàtiques, els que ens omplim la boca de paraules com a drets lingüístics, llengua pròpia, llengua oficial, llengua nacional, però que a l’hora de la veritat acabem considerant la llengua catalana com una llengua de segona fila, només vàlida per les nostres relacions interiors i “domèstiques”.

Algú li hauria de dir alguna cosa al Sr. Oriol Bonsoms... i si no, és que comparteixen els seus criteris sobre usos lingüístics.

Podeu veure el vídeo de la roda de premsa a e-notícies

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXVII) O... EL MITE D'ANDORRA

En aquests nostre país dels esvorancs (ara també país dels aiguats) sembla que no l’encertem en res. Des que el nostre govern comença a llançar a tort i dret mesures contra la sequera que no para de ploure i, és clar, la gent de l’Ebre ens diu que per què coi voleu tanta aigua, ara?

La pregunta és ¿tota aquesta moguda és perquè ens puguem dutxar tots els ciutadans d’aquesta espessa àrea metropolitana o perquè algú o alguns continuïn guanyant diners i més diners?

En un altre ordre de coses, ja ha passat Eurovisió i l’actuació del més digne representant que ha tingut mai Espanya: el Rodolfo Chiquilicuatre. Parlem, però, del país que en teoria ens havia de representar a tots els catalans: Andorra.

Andorra, pels que no ho sapigueu, no va poder superar la darrera fase i va quedar eliminada. Representava Andorra tots els catalans? Potser ja va sent hora d’acabar amb aquesta idealització d’un país que, de català, només li queda el reconeixement de la nostra llengua com a única oficial. Si ho dubteu, passegeu una mica per Andorra i copseu quin és l’ambient lingüístic que s’hi respira.

Enguany, Andorra, la que té com a única llengua oficial el català, el país independent que molts idealitzen, es presentava a Eurovisió amb la cançó “Casanova”. La lletra era tota en anglès amb una sola frase en català.

Atenció, però, als arguments per justificar l´ús de la llengua anglosaxona: “ [...] aquest cop, el principat pirinenc ha decidit renunciar al català perquè considera que “fer-se entendre” en un concurs internacional és important per assolir la victòria i conseqüentment promocionar-se com a país [...]” Segons Joan Besson, director de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTA) “hem volgut ser pragmàtics i, per tant, han decidit renunciar a la llengua."

Més encara, Gisela, la intèrpret, ha dit: “M’hauria agradat competir amb català, però Eurovisió no és un concurs en català i ens volem fer entendre, volem que el públic sàpiga que diu la nostra cançó”.

Us sonen tots aquests arguments?

Si més no, sempre ens podem consolar dient que hi ha un país independent que té el català com a única llengua oficial i que, de moment i mentre la situació ho permeti, quan intervenen a l’ONU encara se sent la llengua catalana.

MESURES PER A BENEITS

El Web Negre. Revista digital satírica

MIG PLE, MIG BUIT

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha elaborat un estudi titulat "Llengua i identitat a Catalunya 2008" en què, després de realitzar 1108 equestes a ciutadans de Catalunya majors de 15 anys, ens ofereix uns resultats per alimentar l'optimisme de cara al futur.

Els mitjans de comunicació en van plens: segons les enquestes, entre un 52% i un 62% de ciutadans votaria a favor de la independència de Catalunya en un hipotètic referèndum. Desitjo de veritat que les xifres responguin a la realitat, perquè ens ajudaria a continuar la feina amb una bona injecció d'optimisme... Que és precisament el contrari del que passa quan ens mirem el baròmetre de ciutadans d'Esplugues que han votat per un Estat propi i ens trobem amb aquesta xifra tan exigua de 54 persones.

L'estudi no parla, però, només d'independència. Es refereix a altres aspectes molt interessants com és el relatiu a la llengua.

Com sempre que mirem estudis sobre usos lingüístics podem veure el got mig ple o mig buit. Jo sóc dels que en matèria de llengua penso que l'estat inicial i ideal del got és que aquest estigui ple. Per tant, sempre acostumo a veure'l mig buit.

Què ens diu l'estudi? Per exemple... primera llengua parlada a casa des de petits. Fa 10 anys el percentatge referit al català era del 41,3%... el 2008 la xifra és del 37%. Quina és la llengua habitual d'ús dels enquestats? L'any 1998 parlaven habitualment català un 49,8% de ciutadans; 10 anys després la xifra ha baixat a un 42,6%.

Atenció a les dades que es refereixen a les converses interpesonals. És a dir, en quina llengua parlem habitualment si els amics són de parla castellana? En català només un exigu 3,8%; en les dues llengües (m'agradaria saber com es fa això) un 27.8% i les converses interpersonals en castellà s'eleven a un 68%.

Hi ha una pregunta sobre la mitjana d'ús: "Sigui quina sigui la seva llengua habitual, digui’m, si us plau, en quin tant per cent utilitza cadascuna de les següents llengües…" Els resultats són: castellà 49,5%; català 47,3%.

Totes aquestes xifres resultem encara més sorprenents quan les comparem amb les del coneixement del català. Un 97.6% l'entén; un 84,7 el parla (seria més exacte dir que està en condicions de parlar-lo); un 91,5% el llegeix (o està en condicions...) i fins i tot un 61,7% diu que l'escriu.

També hi ha xifres que fins i tot els del got mig buit les podem considerar esperançadores. Per exemple, la llengua que es parla amb els fills. Aquí el percentatge que fa servir el català és d'un 45%, davant dels que utilitzen el castellà, un 32,80% (acompanyats sempre, però, d'aquests enigmàtics 17,50% que fan servir ambdues llengües).

Hi ha més xifres, totes elles interessants. Us recomanem que hi feu una ullada. Si sou dels del got mig ple potser hi trobareu arguments per a l'optimisme.

Des d'aquí, però, continuem veient que, al got, li falta molt encara per omplir-se.

EL CATALÀ, TAMBÉ, A EUROPA

Com tots ja sabem, el català no gaudeix de l’estatus de llengua oficial al Parlament europeu. Tot i tenir una àrea lingüística de prop de deu milions de parlants i d’estar classificat en la posició número deu d’entre les llengües més parlades d’Europa. En canvi, llengües com el finès (5.000.000 de parlants), el letó (2.200.000 parlants), l’eslové (2.000.000 de parlants, l’estonià (1.000.000 de parlants),) i fins i tot el maltès (300.000 parlants), sí que disposen d’aqueste condició pel simple fet de gaudir de la condició d’estat.

Això vol dir que el web del Parlament està traduït a més de vint llengües, entre les quals, evidentment, no hi és el català.

Com ja hi estem acostumat a haver d’espavilar-nos nosaltres sols, a algú se li va acudir la bona idea de construir un espai web on aparegués la versió catalana d’aquesta web del parlament. El lloc és www.europarl.cat i cal dir que, si bé no totes les pàgines apareixen traduïdes al català, sí que n'hi ha força i totes amb una molt bona traducció calcada, perfecta i impecable del web original.

Doncs, aquí ve la bona, el Parlament europeu ha denunciat el web com a plagiadora del seu espai i amenaça amb tancar la versió catalana. Sembla ser que si encara no ho ha fet és a causa del gran nombre de visites que rep el web.

La cosa és clara: visiteu aquest espai web, www.europarl.cat, perquè potser serà l’única manera que facin marxa enrere i ens permetin, si així ho volem, poder continuar rebent la informació del Parlament europeu en la nostra llengua, en català.