dissabte, 23 de febrer del 2008

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS


Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n 'adonés
d'aquest donar-me; com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besar em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre
Barcelona 21 d'abril de 1917/Barcelona, 23 de febrer de 2008

DOS-CENTS

Ja fa un any i mig, apareixia la nostra primera intervenció en un nou i flamant bloc que estrenàvem aquell 10 de juliol de 2006. Il·lusionats, empreníem el camí d'aquest llibre de bitàcora amb un "Ja tenim bloc!" carregat d'una barreja de sentiments diversos.

Ahir, amb el darrer article "Un ajuntament sense normalitzar", hem arribat a l'entrada (al "post") número dos-cents, amb un mitjana aproximada de 15 articles cada mes.

La feina, però, i com sempre, continua. La xarxa creix, i nosaltres esperem continuar creixent amb ella.

Des del Bloc Caldesplugues celebrem aquesta xifra simbòlica del dos-cents amb un clar i rotund:
Que tinguem -i que tingueu- molt bona feina!

divendres, 22 de febrer del 2008

UN AJUNTAMENT SENSE NORMALITZAR


El Ple de l'Ajuntament d'Esplugues ha refusat, amb els vots del PSC i del PP, una moció d'ERC que demanava la normalització de la llengua catalana a les publicacions que edita l'ajuntament d'Esplugues.

La notícia, malauradament, no és notícia... perquè de tots es coneguda la postura que, en matèria de política lingüística, segueix l'equip de Govern de l'Ajuntament. Una política que ja hem criticat des d'aquest espai virtual i que no és altra que la de continuar ancorats en un bilingüisme cada vegada més anacrònic i ranci que, a més de ser inútil, és inoperant i car.

La moció d'ERC ho deixava ben clar: L’aprovació, per part d’aquest Ajuntament, del Reglament d’Usos Lingüístics semblava un pas més en la consolidació de la nostra llengua a Esplugues que es dotava d’una eina decidida a fer avançar el català en tots aquells àmbits on havia estat arraconada per règims polítics poc amics de la pluralitat lingüística a l’Estat o per un bilingüisme mal entès durant l’etapa democràtica que consolidava el monolingüisme de determinats segments de la nostra població.

L'equip de Govern, però, fa com aquell que no hi sent, potser perquè aquest Reglament ha quedat desat en algun calaix, com si la feina hagués estat simplement la de confeccionar un Reglament d'Usos Lingüístics per tal de quedar bé i de ser "políticament correctes". Tot bon Ajuntament té una Reglament d'aquests... Com també tenim una Llei de Política Lingüística... I tot plegat és fantàstic... per a la política d'aparador. Política lingüística de cara a la galeria, per fer maco, però a l'hora de la veritat d'aplicació nul·la.

Arguments...? Els de sempre. Passen els anys... les noves generacions pugen sabent català, la majoria dels que no han tingut l'oportunitat, per raons d'edat, d'aprendre'l, l'entenen perfectament; la nova immigració va adpatant-se poc a poc a la situació lingüística; ja no hi ha només dues llengïes, a Catalunya, n'hi ha prop de 500... però el nostre Ajuntament continua anconrat en aquest bilingüisme català-castellà de sempre que de ben segur li dóna els seus bons rèdits electorals... si no no ho farien pas.

Electoralismes, "prudència" i pors a banda, també és evident que la redacció del Reglament d'Usos Lingüístics que en el seu moment es va aprovar obria, de manera volguda, una esquerda per on tot es pot colar... Veieu, sinó, l'article 14 del Reglament: Els llibres, revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional, s'han de fer preferentment en català.

Aquest preferentment, subtilment col·locat, ho permet tot. Com sempre, feta la llei, feta la trampa.

També podem observar, una vegada més, com en tot allò que afecta la llengua o la identitat catalana PSC i PP van del bracet.

NO SOM KOSOVË


Els sobiranistes en general i els independentistes en particular ens felicitem pel fet que Kosovë hagi assolit la independència i esdevingui un nou estat europeu, malgrat les absurdes i ridícules objeccions de l'Estat espanyol.

Dit això, crec que és un error important voler comparar la situació d'aquesta regió dels Balcans amb Catalunya i els Països Catalans. Kosovë i Catalunya no s'assemblen en res. Ni, afortunadament per a nosaltres, el camí que ha hagut de seguir el poble Kosovar per arribar a ser un estat sobirà té res a veure amb el que hem iniciat des d'aquí. Els fets històrics (guerres, assassinats, neteja ètnica...), la situació geogràfica (els pobles veïns) i la política internacional (interessos determinats dels EUA) són elements que han configurat i han marcat un procés determinat que ha culminat en la proclamació de la independència.

Els catalans tenim costum d'emmirallar-nos en altres pobles i pensar que ells sóns els que segueixen el camí autèntic, l'únic camí per esdevenir estat independent. Aquest emmirallament ens porta a mitificar determinats nacionalismes i, el que encara és pitjor, a intentar imitar-los. Estic pensant en casos com l'irlandès o el basc, dos moviments independentistes força allunyats també del procés (encara en estat embrionari) català.

Si en algú hem de fixar la mirada, amb tota la prudència que calgui, és en el nacionalisme quebequès, que ja ha plantejat dues vegades un referèndum d'autodeterminació i que, les dues vegades, l'ha perdut. Els independentistes quebequesos, però, lluny de desmoralitzar-se, ja han dit que quan tornin a governar hi haurà un tercer referèndum. Un fet que, algun dia, pot arribar a ser del tot paral·lel amb el de Catalunya.

Fixar la mirada en el nacionalisme escocès que, poc a poc, ha aconseguit la majoria per poder governar Escòcia i començar a plantejar-se seriosament el referèndum d'independència.

N'hi ha d'altres... el cas de Txecoslovàquia que, l'1 de gener de 1993 se separà pacíficament en dos estats: la República Txeca i Eslovàquia amb l'anomenat Divorci de Vellut.
El nostre camí és diferent, és un camí propi perquè la nostra situació humana, política, social, lingüística, geogràfica i econòmica és també pròpia i diferent.
Per molt que ens n'alegrem, nosaltres no som Kosovë; com tampoc no som Irlanda... ni Euskadi.

El problema, però, és que Espanya tampoc és Anglaterra, ni Canadà, ni Txèquia o Eslovàquia. El problema és que Espanya, i fa mal dir-ho, de vegades vol ser Sèrbia.

dijous, 21 de febrer del 2008

"LA GUITZA": UN NOU BLOC A LA CATOSFERA

Continuem creixent i continuem creant xarxa.
Des de fa uns mesos que Esplugues compta amb un nou col·lectiu: l'Assemblea Independentista d'Esplugues de Llobregat, "La Guitza". Un grup que va néixer el juliol de 2007, amb uns objectius ben clars, lluitar per la Independència dels Països Catalans i la transformació social des de l'àmbit local.
Ara, han creat el seu propi espai d'informació, reflexió i debat: el Bloc de "La Guitza".

La CAL d'Esplugues dóna la benvinguda a "La Guitza", un nou bloc que se suma a tots els blocs en català que es mouen dins l'espai de la Catosfera. Us convidem a visitar-lo i a deixar-hi els vostres comentaris.

Companys i companyes de "La Guitza": que tingueu molt bona feina!