FEM QUE ELS SURTI EL TRET PER LA CULATA!

El PP de Catalunya ha encetat una campanya per tal de recollir testimonis de gent que ha patit discriminacions per rao de llengua al nostre pais. No cal pas dir que es refereixen al castellà. Podem, però, fer contracampanya d'una manera molt senzilla.

Enviem la nostra "història" i la nostra queixa sobre qualsevol de les vegades que ens hem vist obligats a parlar en espanyol, sobre la infinitat de vegades que no ens han atès en català, sobre la dificultat que tenim per veure cinema en la nostra llengua, o per adquirir algun DVD, o jocs, o revistes o...

Tenim infinat "d'històries", podem dir coses com aquestes:

Em sento totalment discriminat a Catalunya perquè difícilment en un restaurant m'entenen quan parlo en la MEVA LLENGUA, que és el català; em sento totalment discriminat quan vaig al metge de la Sanitat Pública i no m'entén quan parlo en la MEVA LLENGUA, que és el català; em sento totalment discriminat quan vull queixar-me a la companyia de telèfon i em diuen que no m'entenen en LA MEVA LLENGUA, que és el català. Aquesta és la vertadera DISCRIMINACIÓ a Catalunya.

FEM CONTRACAMPANYA!
ENVIEM LA NOSTRA QUEIXA A
http://www.sidiguim.com/

LA "LENGUA COMÚN"...

No sabem si val la pena tornar-hi... un cop... i un altre cop... i un altre…

Ahir, el vídeo contra la immersió lingüística. Avui, el Sr. Aznar (sí, aquell que parla català en la intimitat) presentant un llibre de títol ja infame: ¿Libertad o coacción? Políticas Lingüísticas i nacionalismos en España, editat per aquesta fundació d’ideolgia pseudofranquista i que té un nom tant eufemístic com Fundación por el Anàlisis y los Estudios Sociales (FAES).

Aznar ha carregat contra el sistema d’immersió lingüística, ha apel·lat als drets dels ciutadans espanyols i ha deixat anar frases com no es posible asumir nuevas presiones en contra de nuestra lengua común, la de todos.

Suposem que el Sr. Aznar s’està referint a una lengua tan común que ens va haver de ser imposada per la força de les armes i mitjançant els Decrets de Nova Planta: [...] la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelion:[...] he juzgado por conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España á la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igual­mente todos por las leyes de Castilla tan loables y pausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos Reynos de Aragon y Valencia; siendo mi voluntad, que estos se reduzcan á las leyes de Castilla[...]

Fixeu-vos si el castellà era lengua común que, al segle XVIII, José Patiño, president de la Real Junta Superior de Gobierno y Justicia, referint-se als catalans, escrivia: solamente ablan en su lengua materna, y ningún común asta ahora escribía, sino es en Cathalan, sin practicarse el uso de la lengua Española...

Una lengua tan común, com es pot desprendre del text d’aquesta instrucció secreta redactada per Abad de Vianco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya: Pondrà el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.

Tan común era la lengua, que es va establir, tant a la Catalunya del sud com a la del nord, un sistema per evitar que els infants parlessin en català a l’escola. Consistia en: al primer nen o nena que fes servir el català, el mestre li penjava una mena de símbol (a la Catalunya Nord podia ser un sabatot, o un mena de llistó que se li penjava al coll; a l’Estat espanyol, una mena d’anell de metall). La finalitat era que aquest alumne, per tal d’evitar el càstig, passés el símbol a un company a qui sentís parlar també en català. Al final del dia, aquell que tenia el símbol en el seu poder era castigat pel mestre.

Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.

La llengua catalana, de manera gairebé miraculosa, ha resistit la persecució acarnissada que es va iniciar a principis del segle XVIII (a la Catalunya Nord, 60 anys abans) amb els Decrets de Nova Planta, que va continuar amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant.

Malgrat tot, però, encara som aquí.

Malgrat vostès, Sr. Aznar i companyia, continuarem aquí. No ho dubtin.

ENGANY I DEMAGÒGIA

En els nostres articles del 19 i 20 de novembre de 2007, ja anunciàvem la intenció que hi ha per part de determinats sectors polítics i socials ( i no només del PP) d'acabar amb la immersió lingüística a Catalunya. El darrer atac ha estat el vídeo (paradoxalment, sense imatges) que ha presentat el "PP delegació Catalunya".

En aquesta precampanya electoral en la qual ens trobem immersos des de fa no sé quant de temps, tot s’hi val a l’hora d’esgarrapar alguns vots. L’última, aquest vídeo que, mitjançant una conversa entre una funcionària del departament d’Educació i una presumpta mare catalanoparlant, esdevé un autèntic atac, enganyós i demagògic contra els sistema d’immersió lingüística vigent a Catalunya.

Mentida i demagògia perquè de tots és sabut que la totalitat dels escolars catalans acaben la primària sabent castellà, de vegades molt millor que no pas el català i en tot cas sense que existeixi cap diferència, pel que fa al domini de la llengua castellana, entre l’alumnat escolaritzat a Catalunya seguint el model d’immersió lingüística i el de l’alumnat de qualsevol altre punt de l’Estat espanyol.

Potser valdria la pena que els "dissenyadors" d'aquest vídeo en fessin un altre on es pogués veure l'ús real del català al carrer per part dels nostres estudiants...

JORDI SEDÓ. "LA LLENGUA CATALANA, SENYA D'IDENTITAT NACIONAL"

Dijous 10 de gener, a les 22 h., en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua tindrà com a convidat en Jordi Sedó i Solé, mestre i sociolingüista, amb qui, entre altres temes, conversarem sobre el seu darrer llibre La llengua catalana, senya d'identitat nacional.

El llibre, La llengua catalana, senya d’identitat nacional, aplega al voltant de noranta articles de Jordi Sedó publicats abans d’acabar l’any 2006, sobre l’estat actual de la llengua catalana o sobre aspectes que d’una manera o una altra hi puguin tenir alguna relació. Està estructurat en deu blocs temàtics, dintre dels quals es presenten els textos ordenats cronològicament, amb independència del mitjà on foren publicats. Aquests blocs temàtics o capítols són Coneixement, Denúncia, Ús, Qualitat, Unitat, Actituds, Autoestima, Identitat, Escola, Immigració, Futur i Adéu, i apleguen documents apareguts en diversos mitjans.

El llibre sencer, en el seu conjunt, és un intent de fer reaccionar la societat catalanoparlant davant la delicada situació de la llengua catalana, una situació que aquesta societat és encara a temps de redreçar si actua amb el tremp i la força necessaris:

Ni pessimista ni optimista. Simplement, realista. Com a poble, ens falta voluntat de ser, arrosseguem un complex d'inferioritat col·lectiu tan descomunal que ens impedeix veure les coses com són i actuar normalment i, a més, no tenim prou poder polític. I aix´´i, sí que la desparició és segurament l'únic futur possible per a la nostra cultura. Però no pas a curt termini. I, per tant, tenim encara l'oportunitat de redreçar la situació. És difícil, però possible. Només ens falta una mica més d'ànsia: treure'ns la bena dels ulls i voler-ho fer de veritat. I tots alhora. [...] Pensem-hi. I, lluny d'inútils pessimismes o optimismes, actuem en conseqüència. (Pàg. 274).

L'EDAT D'OR (...i IV)

I acabem aquest inici tan poètic del nou any amb el poema de Parcerisas que millor evoca -potser- el pas del temps... Afaita’t

Contempla’t al mirall, desconegut i igual,
ensopit pel son, sorprès de veure’t.
Aquests solcs o aquesta grisor a les temples
ja els has anat acceptant de grat
--hoste feliç, quasi imprevist,
que no recordes quin dia va aparèixer.
És el preu descarat que et cal pagar
per la fictícia intimitat del cos.
I, ara, comença a afaitar-te.
La fulla, abans ràpida i freda,
ja no llisca, tensa, per la pell
amb frec plaent d’esquí jovenívol:
has de tibar la galta flàccida
amb els dits. No desesperis.
Potser si evites, astut per força,
la marca vergonyant d’un tall
podràs oblidar que l’aliança amb el cos
ja ha començat a dissoldre’s.

El poeta estableix un diàleg amb ell mateix, -home conegut i tanmateix ignorat-, a través de la pròpia imatge que reflecteix el mirall. De nou, el pas del temps i les seves conseqüències se’ns fan evidents a través de la pèrdua de la pròpia joventut. L’home es contempla, és a dir, s’absorbeix d’ell mateix, des de la maduresa. Per uns moments, resta atònit, fins i tot desconcertat, i experimenta una sensació barreja de sorpresa i incomprensió. Aquell igual, comença a ser un desconegut, perquè els anys han creat un profund desconeixement, una profunda ignorància sobre el propi jo.

La vida, les diferents etapes de la vida, se succeeixen unes a altres amb gran rapidesa i un dia qualsevol, quan deixem de mirar-nos per passar a observar-nos, ens adonem de la fugacitat del temps. La joventut comença a quedar enrere i la maduresa, en forma de senyals inequívocs damunt del propi cos, inicia la seva plenitud. Una maduresa que s’entesta en imposar-nos els nous límits i que, tanmateix potser obligats, ens ha fet, ens ha forçat a canviar. Una maduresa que, innocentment, intentem esquivar, intentem negar, malgrat que som nosaltres mateixos els que, constantment, ens la fem recordar.

Si voleu, podeu visitar l'espai de Lletra on trobareu un col·loqui virtual amb en Francesc Parcerisas.