EL PAÍS DELS ESVORANCS (IV)...INCENDIS I CASTANYES

Tants esvorancs generalitzats acaben sense deixar-nos veure els esvorancs personalitzats...

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona es tornarà a connectar a la xarxa elèctrica avui, després de l'incendi que va cremar la central elèctrica del centre el 21 de setembre passat i va deixar sense llum l'edifici principal.

Un mes i mig per solucionar una avaria (per important que fos) a l'hospital més important del país. Fins ara, ha estat funcionant mitjançant 27 generadors... El país dels pegats...

Hem passat la festa de Tots Sants amb una invasió en tota regla del Halloween nord-americà. Fa una certa gràcia veure quantitat d'antiianquis en plena celebració forània. Resistirà la Castanyada? Mala peça tenim (també) al teler... La Castanyada se'ns està enfonsant en un nou esvoranc...

Llegiu, si voleu, l'article de Marçal Sintes, carregat d'ironia...

ENS PLANTEM?

El debat sobre la possibilitat d'un vot nul organitzat a les properes eleccions espanyoles està prenent cos. El bloc d'en Xavier Mir ens aporta novetats.

Un article sobre el tema d'Alexis Vizcaino a Olla de grills: El mètode que proposo és força senzill: repartir butlletes amb la frase «Jo també em planto pel Poble Català; Jo també vull un Estat Propi», penjant la butlleta en un fitxer imprimible a internet, posant taules a les portes dels col·legis electorals…

Aquest article ha estat respost per Daniel Solano, tot reflexionant-hi i afegint-hi els seus matisos particulars.

Els blocaires es mouen... hi ha opinions diverses, però el més important és que es creï un debat a l'entorn de la proposta i que generi alternatives que puguin millorar-la.

És del tot imprescindible, però, que el vot nul, si és que arriba, pugui gaudir d'unes certes garanties, no ja de triomf majoritari, sinó com a mínim d'obtenir un cert ressò. No podem entrar en una proposta només resistencialista que estigui condemnada a un nou fracàs.

UN ACRÒSTIC... O LA VERITAT POÈTICA

De vegades la poesia ens acosta a la veritat de les coses i a la realitat del món i dels sentiments.

Si a més, la poesia està embolcallada d'enginy i de visualitat esdevé clara, transparent i diàfana.

Veieu, si no, el poema visual d'en Josepmiquel Servià:

ON ÉS LA CASTANYADA?

No... no és una imatge d'alguna escola dels Estats Units... ni tampoc de cap barri de Manhattan... És un fotografia de la celebració del Halloween en una escola de Catalunya.

Aquests de la fotografia són alguns nens de l'escola Casas, una escola municipal de l'Ajuntament de Barcelona... que celebren?

Aneu, si voleu, al web del XTEC (Xarxa telemàtica educativa de Catalunya) , hi trobareu una imatge i una crida com aquesta:

Celebreu la FESTA DE LA TARDOR?... i la CASTANYADA?... i HALLOWEEN?...Si ho teniu publicat a la web, animeu-vos i envieu-nos un missatge !!!

Si voleu anar a Portaventura (Salou, Tarragonès, Catalunya) en aquestes dates s'anuncia així:

Castanyada... on ets?!

EL SR. FIDALGO... EL NOU CROAT

El Sr. Fidalgo des de les pàgines del diari digital e-noticies continua la seva particular croada contra tot allò que per a ell fa olor -per a ell, segur que mala olot- a nacionalisme català. Ara, li ha tocat el torn al gurp Xecna, distribuïdor, entre altres, del Whisky Jaume I, la Cola catalana, el Desperta ferro, etc.

En un article titulat "Alcohòlic, però patriota català!" trona a la càrrega -sarcàstica i carregada d'un "me'n foto de tot"- contra els productes que comercialitza la Xecna.

En el seu particular "me'n foto de tot i de tothom" (nacionalista català, és clar) potser no ha caigut en el fet que nosaltres, "esperpèntics nacionalistes", també ens en fotem una mica de tot i ho fem, precisament, mitjançant alguns d'aquests productes i dels lemes que els acompanyen.

O potser es pensa que ens ho creiem de debò que el Desperta ferro ens "despertarà", nacionalment parlant? Que fàcil que seria despellagar-nos-en de tants llasts incòmodes!

"Diga'm què beus i et diré qui ets"