IDENTITAT DIRECTA A LA VENA

Com ha pontificat el nostre benvolgut president el Molt Honorable Sr. Montilla, l’origen de tots els nostres mals es troba en les nostres disputes identitàries, en situar com a objectiu prioritari tot allò que afecta a la nostra identitat. Que els trens no funcionen? És que som massa identitaris... Que l’aeroport de Barcelona és de tercera divisió? Massa identitat... Que els llums de Barcelona es fonen? Massa catalanitat... Ja ho va avançar la nostra benvolguda ERC (en el seu logo modernitzat, ja només “esquerra”) ara el que toca és practicar el “patriotisme social”.

Mentre tot això passa i dia a dia miren d’aigualir més la nostra identitat, avui, dissabte 25 d’agost de 2007, l’himne nacional del Principat de Catalunya, “Els Segadors”, sonàra amb força a l’estadi de Wembley.

Que hi juga potser alguna selecció catalana? Ni parlar-ne. Les nostres seleccions (amb alguna digna excepció) només juguen partidets de fira. Que hi juga el Barça, potser? Home... el nostre benvolgut club està immers en la disputa de la lliga espanyola i, a més, ja va jugar a Wembley fa uns anys i de “Els Segadors” res de res...

Què passa, doncs?

Doncs, que avui juguen la final de la Carnegie Cup els Dragons Catalans de Perpinyà contra el Saint Helens, rei de la Super League anglesa, campió mundial de clubs i gran favorit pel títol. Avui, com diu en Desclot, a Wembley hi podem fer un bany d’identitat que, si el nostre benvolgut president el Molt Honorable Sr. Montilla té raó, potser farà esclatar totes les infraestructures d’aquest nostre país empatxat com es troba ja de tanta catalanitat.

És curiós –o potser no tant- que aquesta ja victòria simbòlica ens vingui des del nord. Aquests catalans del nord, guanyin o perdin la copa, ja hauran assolit un gran triomf per a tots nosaltres. Hauran aconseguit fer retronar “Els Segadors” al cor d’Anglaterra i que els nostres colors catalans s’escampin per les ones televisives. I tot això serà vist i sentit per més de 340 milions de telespectadors. Potser, com escriu Alfred Bosch, Déu és català... però del nord, és clar.

Avui toca, diu Desclot, bany d’identitat i afegeix en el seu article: el cronista, amb desenes de milers identitaris més, s’acararà avui al Canal 33, a les quatre en punt, i s’emocionarà amb un esport que tant se li’n fot. Identitat directa a la vena.

Identitat directa a la vena. I a qui li piqui, que es rasqui.

XIRINACHS ENTRE ELS NÚVOLS

En Brauli ha fet aquest dibuix de l'arribada d'en Xirinachs al seu paradís

(Font: Xirinachs.cat)

PER UN ESTAT PROPI

Des de ja fa temps que circula per la xarxa el web estatpropi.cat, una iniciativa que s'ha creat des de la blogosfera catalana arrel de la necessitat col·lectiva de saber quin és el suport popular per assolir un Estat Propi.

Sumem-nos al mapa per un Estat Propi, és una campanya lliure, que no coincideix ni s'identifica amb els interessos sectorials de cap organització en concret. Per tant, pot ser assumida per persones de tot l'espectre polític. El resultat final ens mostrarà molt gràficament quin és el número mínim de persones que votarà favorablement en el referèndum definitiu que ens ha de donar la llibertat.os Catalans.

Ah! Al Baix Llobregat de moment només hi ha 529 persones adherides (un 0,070% de la població) i a Esplugues tan sols se n'hi han adherit 41 (un 0,088%). Som tan pocs, els independentistes?

Voleu un estat propi? Doncs comenceu per deixar-ne constància i adheriu-vos a la campanya estatpropi.cat.

...I ENS HAUREM D'ESPAVILAR

Una nova adreça web sobre Lluís Maria Xirinachs...

Vídeos diversos... homenatges espontanis.... el funeral... cançons d'homenatge...

No us perdeu el romanço que Jaume Arnella li va dedicar l'any 2001 durant la seva plantada davant la Generalitat per la independència dels Països Catalans.

Ja ho veieu que això no rutlla

i hem de donar un cop de mà

perquè això no va ni amb rodes

i ens haurem d'èspavilar

Deixeu també el vostre testimoniatge en el llibre de signatures

XIRINACS: UN ÚNIC CAMÍ

Us recomano la lectura d'alguns dels articles dedicats a Lluís Maria Xirinachs:

El periodista Xavier Borràs reflexiona profundament sobre la figura i l'obra de Xirinachs en el seu article: El suprem acte d'amor de Lluís Maria Xirinachs.

En Xirinacs va ser empresonat l'octubre de 2005 en un atac contra la llibertat d’expressió per unes paraules pronunciades al Fossar de les Moreres l’Onze de Setembre de 2002. El Bloc Bandera Negra reprodueix, íntegrament i a mena d'homenatge, aquell discurs, que no ha perdut ni un bri de la seva força ni del tarannà i el pensament d'aquest gran patriota, que sempre ha de viure entre nosaltres.

Criteri.cat ens recorda que la mort d’un símbol sempre trasbalsa els racons més íntims. També els dels pobles.
Xirinachs, diu el periodista Humbert Romà, ha afrontat el darrer tabú: el suïcidi. Lliure fins al darrer dia dels seus 75 anys.

Josep M. Pasqual, a El Punt, pensa que quan la inèrcia de tres segles de colonialisme desaparegui,Xirinachs entrarà amb tota normalitat a la galeria dels catalans il·lustres, universals i precursors de la pau plena.

Lluis Maria Xirinachs a Internet.

Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble. (Lluís Maria Xirinachs, 11-09-2002).