DEDICAT ALS NOSTRES POLÍTICS

Ja s'ha iniciat la campanya electoral i tots els nostres polítis es troben superenfeinats a la recerca del vot de la ciutadania. Ens expliquen objectius i intencions; ens prometen tot l'imaginable i, també allò que és inimaginable.

Dedicat a tots ells i a tots elles, us reprodueixo un article de l 'Iu Forn, publicat a l'AVUI de l'11 de maig i que, segons l'articulista, no fa més que reproduir un acudit que circula per Internet.

I per celebrar que ja som en campanya, una simpàtica història irreal (o no) que circula per Internet i que té com a protagonista un polític:

“Benvingut al paradís”, li diu sant Pere. “Pots triar entre passar l’eternitat al cel o a l’infern, així que el que farem serà fer-te passar un dia a cada lloc i decideixes”. Agafen l’ascensor de l’infern i just quan s’obren les portes apareixen al mig d’un verdíssim camp de golf. Al fons hi ha un club on els seus amics estan fent una festa. Després d’una partideta de golf, sauna, sopar al restaurant Gourmet del club i nit amb senyoretes que fumen i et parlen de tu. Quan arriba l’hora de marxar, tots li fan una encaixada de mans i el saluden mentre puja a l’ascensor que el durà al cel.

S’obre la porta i sant Pere l’està esperant. “Ara és el moment de passar un dia al cel”, li diu. Així que el polític passa les 24 hores saltant de núvol en núvol, tocant l’arpa, cantant i més avorrit que un míting de Montilla. 24 hores després, sant Pere va a buscar-lo: “Ja has passat un dia a l’infern i un altre al paradís. Has de triar la teva eternitat”. “Home, és claríssim. Definitivament trio l’infern”. Així que sant Pere l’acompanya fins a l’ascensor i ell hi baixa de nou.

Quan s’obren les portes, es troba al mig d’una terra deserta plena de rates i coberta d’excrements i immundícies. Veu tots els seus amics tristos, vestits amb parracs, recollint porqueria i ficant-la en bosses negres. El Diable se li acosta i li passa un braç per les espatlles. “No ho entenc –balbuceja el polític–, ahir vaig ser aquí i hi havia noies boniques amb ganes de gresca, un camp de golf que ni a Múrcia, un club selecte on ens vàrem fotre un sopar que no el supera ni en Ferran Adrià, i ens ho vam passar de conya. En canvi avui això és un femer ple de merda i els meus amics semblen uns desgraciats”.

El Diable el mira, somriu i diu: “És que ahir érem en campanya. Avui… ja ens has votat a nosaltres!”

QUÈ PASSA AMB ELS MITJANS PÚBLICS CATALANS?

Des de fa uns anys, les emissores que depenen de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió estan experimentant una involució, subtil, però força espectacular.

La llengua catalana cedeix terreny a la castellana en molts dels programes... Ja no s'entrevista els convidats castellanoparlants en català, ni tan sols encara que aquests manifestin obertament que l'entenen... El llenguatge que es fa servir en els telenotícies ens remet contínuament a referents espanyols... i un llarg etcètera. De tot aixó ja en va parlar en Víctor Alexandre en un llibre que us recomano: TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya?

Aquests darrers dies hem assistit a una nou exemple de manipulació informativa per part de les emissores de la Corpo. El tractament que han donat a les eleccions escoceses, on ha acabat guanyant l'SNP, que és un partit independentista, ha estat de notícia de segona o tercera fila; molt diferent, no cal ni dir-ho, al que han atorgat a les eleccions presidencials franceses. Gairebé no ens hem assabentat que el partit guanyador té en el seu programa un projecte d'independència per al país. Com molt bé apunta un article del diari digital Directe.cat, la manipulació de noms, -i no només de noms- ha estat flagrant. S'ha parlat molt de nacionalisme escocès i de partit nacionalista, però s'ha defugit la paraula independència i independentistes.

Hi ha gent a qui li interessa amagar que a Europa la independència és possible?

PC CITY MALTRACTA EL CATALÀ

Tal com informa el bloc quotidià de l'Álvaro, la cadena de productes informàtics PC CITY, amb botigues arreu dels Països Catalans, maltracta d'una manera força bèstia la nostra pobra llengua.El blocaire va quedar tan escandalitzat de les errades ortogràfiques que trobava al seu PC CITY que no va dubtar en fotografiar-les i fer-ne un article de denúncia.

Entre les perles que perpetra PC CITY hi podem trobar "assistència telefònica pel maneig", “informaciò” enlloc de "informació", "tècnis" enlloc de "tècnics", i un llarg etcètera. A continuació us deixem amb algunes de les perles que ha capturat l'Álvaro.

ÈRIC I L'EXÈRCIT DEL FÈNIX

Divendres passat, dia 27, una colla de socis i simpatitzants de la CAL d'Esplugues vam anar al teatre Borràs a veure l'obra Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre i direcció de Pere Planella.

L'obra us la recomanem. Com ja sabeu, és una obra que narra uns fets reals: el malson que va haver de viure l'Èric, un noi de catorze anys, i la seva família, per haver enviat uns correus a determinades empreses demanant- los que etiquetessin en català. Els fets que es representen són tremendament greus i dramàtics. Víctor Alexandre, però, ha tingut l'habilitat d'introduir l'humor, la ironia i la sàtira en la narració, cosa que encara la fa més impactant i, en certa manera, més perillosa per a determinats poders i institucions estatals .

No volem, però, en aquest escrit fer una crítica ni explicar-vos la posada en escena, sinó que volem fer-nos ressò dels greus problemes pels quals està passant la Companyia i la mateixa obra. Volem fer-nos ressò, per una banda, dels atacs polítics que està rebent (via PP de Sant Cugat... de moment) i, per una altra del buit que se li està fent per part de la majoria dels mitjans de comunicació. Tot seguit, us reproduïm un comunicat que ens ha arribat:

"Cal donar a conèixer l'existència de l'obra de teatre "ÈRIC I L'EXÈRCIT DEL FÈNIX", perquè estem patint un gran buit per part dels mitjans de comunicació (llevat de l'AVUI) a causa de la seva temàtica. És una obra que posa en escena temes que no s'havien tocat mai a Catalunya en el món teatral: la normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya, el cul-de-sac de l'Estatut, la unitat dels Països Catalans, l'autodeterminació, el dret a la independència..., i tot plegat en el si d'una família de Lloret de Mar desacomplexadament catalana.

És una obra que satiritza la Constitució, la Guàrdia Civil i la nació espanyola, i aquestes són coses que el PSC i el PP no poden suportar. El problema dels poders fàctics és que no la poden acusar d'apologia del terrorisme o d'ultratge aEspanya, perquè ho fa amb molt d'humor. El públic riu molt i s'ho passa bé i això té una càrrega de profunditat molt més forta que el drama.

El dia de l'estrena va anar molt bé, però després ha afluixat perquè la gent moltes vegades ni sap que l'obra s'està fent al Teatre Borràs de Barcelona. La Vanguardia, El Periódico i El País ja han dit que no en parlaran. Ni tan sols en faran una crítica negativa. I els programes rellevants de TV3 i de Catalunya Ràdio ens han tombat l'esquena. Per altra banda, estem patint pressions inadmissibles (de molt amunt) que no podem fer públiques perquè això ens obligaria a suspendre'n les funcions i a abandonar el Borràs. Així és molt difícil que una companyia extraordinàriament petita pugui resistir."

Vosaltres mateixos... Per a més informació http://www.ericielfenix.cat

ELS PARTITS SÓN ENTITATS?

La setmana passada, quan vam anar a enganxar la propaganda de l'acte que fem com a CAL per Sant Jordi, ens vam trobar amb una sorpresa: pràcticament tots els "pirulís" o els plafons destinats a propaganda de les entitats estaven farcits de propaganda d'un determinat partit polític. A més, els que havien fet l'enganxada, havien tapat de manera total altres propagandes com, per exemple, la de la Llegenda de Sant Jordi.

La CAL vam enganxar els fulls del nostre acte i fins i tot vam tenir la precaució de no tapar del tot la propaganda política (cosa que no teníem per què fer).

La nostra sorpresa va anar en augment. El diumenge al matí (el nostre acte encara no s'havia celebrat) vam observar que en determinats llocs on havíem enganxat la nostra propaganda (per exemple, pirulís de Can Clota) aquesta havia tornat a desparèixer TOTALMENT tapada per la propagada política del mateix partit. Vam coincidir amb una parella (no sabem si era l'única) que anava enganxant i tapant la resta de propaganda. Els ho vam recriminar i, entre respostes incoherents, ens van dir que ells també eren una entitat (???). A més, un dels seus arguments era que no podien pagar-se banderoles com altres.

Ens preguntem: s'ho creieu de veritat que sou una entitat? Com que suposem que no, ¿per quin motiu enganxeu propaganda política clarament electoral (encara que l'esquerdes i argúcies legals us permetin dir que no ho és) en uns espais destinats a l'ús exclusiu de les entitats? Si passeu de tot això i decidiu enganxar igualment, per quin motiu no respecteu els fulls d'actes que encara no s'han celebrat?

Les entitats, no és que no tinguem diners per pagar-nos les banderoles, és que amb prou feines en tenim per pagar-nos una mica de propaganda que ens acaba costant molt, tant pel que fa a diners com pel que fa a feina de distribució. Les entitats, em penso que ja ho sabeu, hem de lluitar contra una política de subvencions de l'Ajuntament que ens fa anar de corcoll.

Us posem un parell d'exemples particulars. El primer: enguany, era el cinquè any consecutiu que des de la CAL organitzàvem un acte per Sant Jordi. Subvenció de l'any passat 2500 € + equip de so. Subvenció d'enguany només l'equip de so... qui havia de cantar? Nosaltres, potser?

El segon: des del mes d'octubre de l'any passat estem organizant unes sessions de glosa i cançó improvisada dels Països Catalans. La subvenció per a les sessions d'enguany (ja en portem 4 i la cinquena és a tombar de la cantonada) encara no ens ha arribat... Com ho hem de pagar, això? Doncs, rascant-nos la butxaca a nivell particular.... Us sembla lògic i ètic?

Sabem que hi ha entitats amb els mateixos problemes ( o més!). Per tant, una mica de respecte en aquests detallets. Quan us arribi l'hora de la campanya, empastifeu el que vulgueu, però mentrestant deixeu-nos fer la nostra feina sense més entrebancs.