CONTINUEM CEDINT?

No contents amb aconseguir aprovar un Estatut minso i retallat, ara, des de l'Estat espanyol continuen impulsant un seguit de mesures que, no només no siginifiquen cap mena d'avanç per al nostre país, sinó que en molts casos representen un retrocés significatiu.

En matèria de finançament ja veiem que la cosa va per llarg: creació de comissions mixtes, calendaris, reunions... El ministre ja ens ha avisat: no esperem res fins al 2009. No cal dir que si, a més, el PP acaba guanyant les properes eleccions, la data del 2009 s'anirà porstergant indefinidament.

El decret educatiu que imposa una hora més de castellà a Catalunya és, a banda d'una invasió de competències, un clar retrocés en matèria de llengua i una bomba de rellotgeria contra el procés d'immersió lingüística a les escoles. El més preocupant, però, és que el govern de Catalunya no sembla reaccionar davant aquesta nova agressió. Les trobades del president Montilla i del conseller Ernest Maragall semblen més reunions de companys de partit, "d'amiguetes" que no pas de polítics que haurien de defensar idees molt diferents pel que fa al tema lingüístic. Tot són bones paraules de "confiança plena" en els homònims espanyols. Fins i tot ja gairebé es dóna per fet que no hi haurà cap recurs d'inconstitucionalitat. Entre amics, ja se sap...

Els atacs augmenten i ara sembla que hi ha 4 decrets més en marxa sobre ensenyament. La informació que rebem dels polítics és confusa i completament diferent segons qui sigui el que parli. Mentrestant, es produeixen situacions si més no curioses com les que s'han donat a Girona, única demarcació on no s'ha aprovat una moció de CiU en contra del decret del castellà. El fet més xocant és que el tripartit de Girona (perdó... el govern d'entesa) ha votat al costat del PP en contra d'aquesta moció. No sé que en penseu vosaltres, però la nostra opinió és que res del que vulgui el PP en matèria de llengua pot ser bo per Catalunya.

Vista la galdosa actuació dels nostres polítics, el paper de la societat civil continua sent, cada vegada més, decisiu i vital en tot aquest procés de defensa i d'avenç en matèria de llengua.

MOLT BONA FEINA!!

Ahir, nit de Reis, la nostra alcaldessa Pilar Díaz ens va sorprendre acomiadant els Reis Mags amb un sonor i estrident "QUE TINGUEU MOLT BONA FEINA!"

Des de la CAL sabíem que l'alcaldessa era una fidel seguidora del nostre programa "CAL PARLAR DE LLENGUA", però no ens podíem arribar a imaginar que faria seu el nostre lema amb què, programa rere programa, recordem als nostres espectadors que, com deia el poeta: "tot està per fer i tot és possible."

Si la nostra alcaldessa ha fet seu aquest lema... vol dir també que ha fet seus els nostres objectius lingüístics? Segur que sí! Ben aviat, el molt bona feina el veurem en els canvis que es produiran de ben segur en la política lingüística del nostre ajuntament.

Llàstima que aquests bons auguris es difuminessin lleugerament amb l'enorme cartell amb què "Els Comediants" rebien la cavalcada de Reis. "NIT D'IL·LUSSIÓ". A l'any 2007 encara hem d'estar comentant errades com aquesta? Que no hi ha diccionaris? S'hauria permès una falta similar en un gran cartell en castellà? O... tot es producte de "l'efecte Montilla" i la seva Catalunya no-identitària?

Amigues i amics... QUE TINGUEU MOLT BONA FEINA! (Que n'hi ha... no en dubteu...)

CRITERI... Una nova eina al servei dels Països Catalans

Des d'aquí volem donar la benvinguda al web CRITERI, una nova eina al servei dels Països Catalans i per a la seva reconstrucció nacional.

CRITERI ens recorda les paraules de Guillem d'Efak: "Han ensorrat el buc de la paraula i han descordat la llengua fil per randa... han empeltat una ànima externa a tots els catalans mentre dormíem."

Benvinguda, doncs, la gent de CRITERI a aquest nou marc de lluita que s'obre amb aquesta nova Catalunya "no-identitària" que alguns ens volen vendre. Feina no ens en faltarà.

PAÏSOS CATALANS: Llengua, cultura i llibertat!

COSES QUE PASSEN...

Primera cosa... El nou conseller de Governació, Joan Puigcercós, havia restablert la fórmula dels seus antecessors en el càrrec, Joan Carretero (per cert...on és la veu dissident d'Esquerra?) i Xavier Vendrell, i havia penjat només la bandera catalana a la seu de la Conselleria. Els temps, però, han canviat, i el nostre nou President no-identitari ha cridat a l'ordre als seus subordinats... Ja se sap, misèries i grandeses de voler tenir parcel·les de poder. Montilla, al crit de...A FORMAR! ha fet que la bandera espanyola torni a onejar, després de dos anys, a la seu de la Conselleria. No hi ha hagut protestes ni queixes... ja se sap, som a l'era del catalanisme no-identitari i de l'Entesa Social....

Segona cosa... Després d'un colla d'anys sense ser-hi present, el President de la Generalitat assistirà als actes commemoratius de la Constitución Española. Cal deixar ben clar quin és el nou rumb del Govern de la Generalitat.

Tercera cosa... Promeses electorals. Josep-Lluís Carod Rovira va prometre que si ERC arribava al Govern, promourien la reforma de la Llei de Política Lingüística del 1998. Una llei, recordem-ho, que Esquerra no va aprovar quan era a l'oposició. Carod va dir que la Llei està desfasada i superada i que no s'ha aplicat en les seves potencialitats. Proposarem, doncs, -deia- la seva reforma per revisar aspectes com el cinema, els mitjans de comunicació, la publicitat o l'eitquetatge i, evidentment, la política de sancions. N'heu sentit a dir algun cosa més? Això és al que és referia Carod quan ens deia que calia despolititzar la llengua?

La Catalunya no-identitària ha iniciat la seva singladura...