ESPLUGUES...DECIDEIX? (Assemblea Nacional de la CAL)

ASSEMBLEA NACIONAL DE LA CAL

Convidem a tots els socis de la CAL a l'Assemblea General Ordinària que, en compliment de l’article 15 dels vigents estatuts de la Coordinadora d’Associats per la Llengua Catalana (CAL), tindrà lloc el dissabte 30 de Gener de 2010 a les 9,30 hores en primera convocatòria i a les 10,00 hores en segona convocatòria, a la població de Castellar del Vallès, Passatge Tolrà,3 (Edifici Ca l’Alberola).

ESPLUGUES...DECIDEIX? (Per la televisió en català a la Catalunya Nord)

S'ha engegat una nova campanya per tal d'evitar que la televisió en català desaparegui de les llars de la Catalunya Nord.

PARTICIPEU-HI!

CATALUNYA NORD VOL LA TDT CATALANA

La televisió en català és cada cop més absent i més amenaçada de desaparició als televisors nordcatalans.

Comptem les teles en català : TV3, Canal 33, 3/24, Canal 300, Canal 9, Punt 2, IB3, Andorra Televisió, i prou ! En canvi, quan branquem els sistemes de tv per cable, de tv per satèl·lit o de tv pels fornidors d'Internet, comptem centenars de propostes de cadenes en totes les llengües del món. A Catalunya Nord podem veure les teles locals de Rennes, de Grenoble, de Normandia, de la “banlieue” parisenca, podem mirar canals en xinès i Al Jezira en anglès, canals en turc i en àrab, les 22 versions de France 3!, etc. Que els nous sistemes de recepció de tantes teles no deixin pas un petit lloc a 10 teles en català que existeixen al món, és pura vergonya, i més objectivament, és el signe claríssim d'una voluntat política de fer desaparèixer la llengua mil·lenària d'aquest país.

Pel passatge a la tele digital, París prepara simplement la desaparició de la tele catalana del panorama, mentre que les teles franceses desborden alegrament cap al sud. Tot això són disposicions contràries a les directrius transfrontereres i per la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea.

Davant d'aquests greus mancaments a la llibertat d'expressió i al mínim respecte envers les llengües, cal que unes entitats portin davant dels responsables polítics elegits i les instàncies internacionals tots aquests disfuncionament democràtics. Hi ha uns mínims exigibles per al català i els seus parlants, que no és demanar cap privilegi, ni cap condició exorbitant, sinó simplement el dret a l'existència i, si es pot, la igualtat amb les altres llengües.

Per Catalunya Nord, cal que París atribueixi una freqüència (digital) per crear una tele local en català (el mateix que han atribuït a Còrsega per al cors), cal que les altres teles catalanòfones (10 sobre els milers de cadenes que ens arriben d'arreu del món) siguin visibles a Catalunya Nord (via cable, tdt o ones hertzianes que circulin pels territoris dels Països Catalans), cal que puguem veure les teles catalanes, valencianes, andorrana i mallorquina. I tot el mateix pel que fa a ràdios, és clar ! (a Catalunya Nord, les ràdios en català representen l'11% de les freqüències, les ràdios en francès el 89%, i el 44% de les freqüències són ocupades per les 4 estacions públiques de Radio France).

ESPLUGUES...DECIDEIX? (Joan Solà a CAL Parlar de Llengua)

Dijous 14 de gener, a les 22 h, per ETV Llobregat (TDT canal 36) a CAL Parlar de Llengua, tindrem l'oportunitat de conversar amb el darrer Premi d'Honor de Les Lletres Catalanes, el prestigiós lingüista Joan Solà.

Joan Solà ha dedicat la seva vida a la llengua; a l’estudi, a l’ensenyament, a la defensa i a la recuperació de la llengua catalana.

Solà és, sens dubte, és un dels grans estudiosos de la llengua catalana. Llicenciat en Filologia clàssica el 1965 i doctorat en filologia catalana el 1970. L’any 1977 va obtenir el títol de màster en lingüística a la universitat de Reading. Des de 1984 exerceix com a catedràtic de llengua i literatura catalanes a la universitat de Barcelona.

El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. Recentment ha estat nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009

Els seus escrits han estat sempre extraordinaris i d’un gran valor lingüístic. Des de la publicació dels Estudis de sintaxi catalana, l’any 1973, fins a la magna obra de la Gramàtica del català contemporani de 2002, hi ha hagut tot un seguit de publicacions extraordinàries.

En el seu darrer llibre Plantem cara! ha recollit els articles publicats a la secció Parlem-ne! Del diari AVUI entre 1998 i 2008. Un recull en què Joan Solà ens ofereix lliçons de gramàtica i reflexiona sobre una etimologia amb la mateixa senzillesa i precisió que opina sobre un aspecte polític o comenta un llibre. I sempre, planejant damunt dels seus articles, el compromís amb la llengua i amb el país.

ESPLUGUES...DECIDEIX? (El 2023 depèn del 2010)

Article de Dídac López:

Deixant de banda algunes imprecisions, producte tanmateix de la dificultat d'establir fronteres imperials en l'Alta Edat Moderna, el mapa reflecteix molt bé aquella noció que subtratllava Batista i Roca de l'imperi que s'encongeix. Malgrat les guerres d'emancipació, la repressió furibunda, etc., en línies generals Espanya té ara unes relacions diplomàtiques normals i, en certs casos, excel·lents, amb les antigues colònies. No hi ha pas dubte que, de la mateixa manera, que gairebé cap espanyol ara ja no considera Portugal part d'Espanya, un dia serà també el cas d'algunes altres nacions. De fet, ja ho és, pràcticament, en el sentit que les "coses catalanes" no són tingudes per espanyoles per part de l'estat espanyol.

Ara bé, el futur no és cap fatalitat. I allò que s'esdevindrà en el 2023, depèn del 2010. Avui fa 10 anys, Lluís Maria Xirinacs cridava a la constitució d'una Assemblea dels Països Catalans, de base local i comarcal. En aquests dies, Carles Castellanos demana una Assemblea de Ruptura Democràtica per l'Autodeterminació. I, si bé hi ha avenços locals, amb les plataformes per "Decidir" (Cornellà Decideix!, el Papiol Decideix!, Molins Decideix!), també hi ha la sensació que tota organització depèn d'una fita concreta i abastable no sigui que la gent es cansi i desanimi. I sense aquesta base popular àmplia, sense uns organismes dotats de legitimitat, és fàcil que qualsevol disensió en la forma de fer dugui a divisions i enfrontaments que, altrament, podria resoldre aquesta base organitzada mitjançant un debat democràtic i participatiu.

ESPLUGUES...DECIDEIX? (Història de l'imperi espanyol en 10 segons)

Clica aquí ...

per veure la història de l'imperi espanyol en 10 segons