ESPLUGUES...DECIDEIX? (Joan Solà a CAL Parlar de Llengua)

Dijous 14 de gener, a les 22 h, per ETV Llobregat (TDT canal 36) a CAL Parlar de Llengua, tindrem l'oportunitat de conversar amb el darrer Premi d'Honor de Les Lletres Catalanes, el prestigiós lingüista Joan Solà.

Joan Solà ha dedicat la seva vida a la llengua; a l’estudi, a l’ensenyament, a la defensa i a la recuperació de la llengua catalana.

Solà és, sens dubte, és un dels grans estudiosos de la llengua catalana. Llicenciat en Filologia clàssica el 1965 i doctorat en filologia catalana el 1970. L’any 1977 va obtenir el títol de màster en lingüística a la universitat de Reading. Des de 1984 exerceix com a catedràtic de llengua i literatura catalanes a la universitat de Barcelona.

El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. Recentment ha estat nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009

Els seus escrits han estat sempre extraordinaris i d’un gran valor lingüístic. Des de la publicació dels Estudis de sintaxi catalana, l’any 1973, fins a la magna obra de la Gramàtica del català contemporani de 2002, hi ha hagut tot un seguit de publicacions extraordinàries.

En el seu darrer llibre Plantem cara! ha recollit els articles publicats a la secció Parlem-ne! Del diari AVUI entre 1998 i 2008. Un recull en què Joan Solà ens ofereix lliçons de gramàtica i reflexiona sobre una etimologia amb la mateixa senzillesa i precisió que opina sobre un aspecte polític o comenta un llibre. I sempre, planejant damunt dels seus articles, el compromís amb la llengua i amb el país.

ESPLUGUES...DECIDEIX? (El 2023 depèn del 2010)

Article de Dídac López:

Deixant de banda algunes imprecisions, producte tanmateix de la dificultat d'establir fronteres imperials en l'Alta Edat Moderna, el mapa reflecteix molt bé aquella noció que subtratllava Batista i Roca de l'imperi que s'encongeix. Malgrat les guerres d'emancipació, la repressió furibunda, etc., en línies generals Espanya té ara unes relacions diplomàtiques normals i, en certs casos, excel·lents, amb les antigues colònies. No hi ha pas dubte que, de la mateixa manera, que gairebé cap espanyol ara ja no considera Portugal part d'Espanya, un dia serà també el cas d'algunes altres nacions. De fet, ja ho és, pràcticament, en el sentit que les "coses catalanes" no són tingudes per espanyoles per part de l'estat espanyol.

Ara bé, el futur no és cap fatalitat. I allò que s'esdevindrà en el 2023, depèn del 2010. Avui fa 10 anys, Lluís Maria Xirinacs cridava a la constitució d'una Assemblea dels Països Catalans, de base local i comarcal. En aquests dies, Carles Castellanos demana una Assemblea de Ruptura Democràtica per l'Autodeterminació. I, si bé hi ha avenços locals, amb les plataformes per "Decidir" (Cornellà Decideix!, el Papiol Decideix!, Molins Decideix!), també hi ha la sensació que tota organització depèn d'una fita concreta i abastable no sigui que la gent es cansi i desanimi. I sense aquesta base popular àmplia, sense uns organismes dotats de legitimitat, és fàcil que qualsevol disensió en la forma de fer dugui a divisions i enfrontaments que, altrament, podria resoldre aquesta base organitzada mitjançant un debat democràtic i participatiu.

ESPLUGUES...DECIDEIX? (Història de l'imperi espanyol en 10 segons)

Clica aquí ...

per veure la història de l'imperi espanyol en 10 segons

Vacances de Nadal

Hem passat el Nadal i el Sant Esteve a un poble del nord de l'Aragó, a la comarca pirinenca del Sobrarb, fronterer amb la Ribagorça de la Franja. El poble, Gistau, és un dels llocs on millor es conserva l'aragonès, llengua majoritària a l'Aragó en l'època de la dinastia catalana. A la Cort de Barcelona es feien servir tres llengües oficials, una de les quals era aquesta. Fa gràcia sentir com la botiguera del poblet de 150 habitants xerra en castellà als clients i en aragonès al gos.

Passem per Barbastre i un tros de la Franja per arribar-hi. Tot en castellà, llevat de Lleida. Fa gràcia, també. Ara la llei de llengües de la C.A. d'Aragó protegirà el català d'aquella zona de forma molt el·líptica. Quan vaig ser a la Franja fa uns anys vaig veure dues noies joves que enraonaven en català, idioma majoritari també al bar on vaig fer la cervesa. La situació no semblava tan dissortada com a Gistau, ni de bon tros. Però em sabria greu que això passés.

Avui he arribat a Esplugues i no he parat gaire l'orella però la cantarella sonava a mesetària. He viscut tota la vida a Esplugues, conec l'Ajuntament una mica i també la gent que campa al poble, tot i que no gaire, tampoc. I algun cop he vist algú que parlava en català al gos i en castellà a tota la resta del món.

I amb això he aconseguit escriure el segon post. Bon any a tots, i passi-ho bé i fins l'any que ve.

ESPLUGUES...DECIDEIX? (28 de desembre, número especial de la revista El Pont)

Avui, 28 de desembre, la revista municipal EL PONT ha distribuït un número especial, íntegrament en català, dedicat a la futura consulta popular per la independència d'Esplugues. L'exemplar, de 30 pàgines a tot color, recull informacions diverses sobre les consultes i entrevistes als principals representants polítics del Consistori.

Pilar Díaz (alcaldessa d'Esplugues): "Les consultes són ja imparables. El país i Esplugues necessiten d'aquest tipus de consultes que ens fan avançar en el camí de la llibertat."

Enric Giner (PSC): "Estem al servei del país i de la democràcia. No cal dir que la plataforma Esplugues decideix! tindrà tot el suport de l'Ajuntament."

Luís Elias Ortega (PP): "Siempre estaremos al lado del pueblo de Esplugues. Incluso en una consulta popular por la independencia de esta región española que es Cataluña".

Luís Fernández del Campo (Ciudadano de Esplugas): "Me comprometo a escribir en mi blog sobre esta consulta. Tambíen la recomendaré a mis blocs amigos: Foro Ermua; Desmontando el mito catalán; Fundación pàra la libertad; Fundación Danaes i la Plataforma España y Libertat, que aprovecho para recomendaros que visitéis."

CAL d'Esplugues: "Estem molt satisfets amb aquesta iniciativa de EL PONT. A més, sabem de fonts ben informades que a partir d'ara la revista es farà íntegrament en català, ja que l'alcaldessa, com molt bé ens recorda a cada ple, no para de rebre correus i missatges de gent que es queixa perquè la revista no està escrita en la nostra llengua. Finalment, Pilar Díaz ha dit prou i les pàgines de EL PONT seran, ja des d'ara, només en català.