
Un parell més de qüestions sobre la resposta a l’article Al César el que és del César…
Estem contents que ERC aprofités la moció per incloure-hi les dues esmenes sobre l’aplicació del Reglament d’Usos Lingüístics pel que fa a les publicacions que edita l’ajuntament i que haurien de ser en català. Podem estar d’acord que ERC és l’única força política amb representació a l’Ajuntament que ha denunciat aquesta política absurda de bilingüisme que des de sempre du a terme l’equip de govern. No podem, però, de cap manera compartir aquesta frase que, mitjançant l’ús d’aquest “CAP” entenem com una crítica subliminal a la nostra entitat: “cap entitat o partit ha fet cap tipus de moviment en aquest sentit o en defensa del català al consistori o als mitjans de comunicació que depenen de l’ajuntament...”
Des de la CAL d’Esplugues portem anys denunciant la política lingüística que l’Ajuntament aplica a l’ús de la llengua catalana. Sempre hem procurat fer-hi front amb els mitjans i les formes que hem considerat més adients a la nostra filosofia com a entitat i, evidentment, a les nostres pròpies possibilitats. Sempre, ja des del mateix acte de presentació de la CAL, l’any 2003, quan ja avançàvem la nostra primera acció com a entitat: “...per això hem demanat a l’Ajuntament que redacti només en català el Llibret de la Fira d’Entitats.. perquè no podem estar ancorats “in eternus” en un bilingüisme totalment absurd quan el 99% de la població catalana és capaç de llegir un text en català… Una petició a la qual l’Ajuntament no va fer cas i que per això vam tirar endavant un llibret alternatiu amb l’objectiu d’evidenciar l’absurditat d’aquesta política.
A partir d’aquí, hem mantingut sempre aquesta actitud de denúncia. Podeu donar un cop d’ull als nostres parlaments en els respectius Correllengües; podeu revisar els nostres articles del Bloc; podeu fer una mirada als davantals amb què des de fa sis temporades obrim el nostre programa mensual de CAL Parlar de Llengua; arreu hi podreu trobar aquesta actitud contrària al manteniment d’un bilingüisme que va en contra de la plena normalització de la llengua catalana al nostre poble i a la nostra comarca.
Enllacem aquest aclariment amb la frase final de l’escrit, que de nou veiem com una “paternalista estirada d’orelles”: “Llàstima que ningú de la CAL pugui corroborar les meves paraules ja que ningú va assistir al Ple a part dels regidors que en som socis."
No acostumem a anar als Plens de l’Ajuntament. Ras i curt: som els que som, fem el que fem i arribem on arribem.
La CAL no ha de donar cap mena d’explicació a ningú sobre la manera com fa les coses. En tot cas, i si convé, només als socis de l’entitat. No ens hem de justificar si som o no som als plens de l’Ajuntament o si les nostres activitats les duem a terme d’una o altra manera. Crec que cal deixar molt clars els deures de cadascú. Les entitats som un grup de gent voluntària que realitzem una feina en una entitat cívica i/o cultural empesos únicament per l’actitud i la filosofia del voluntariat, sense que això vagi en detriment de l’autoexigència i l’autoresponsabilitat.
Els partits polítics creiem que són una cosa molt diferent. Els seus representants democràticament elegits són servidors públics als quals cal exigir el compliment dels programes sota els quals es van presentar a unes eleccions. A un partit polític, doncs, se li pot exigir, i remarco la paraula exigir, que defensi allò pel que va presentar les seves respectives candidatures.
Afortunadament, hi ha alguns representants polítics, i en Jordi Figueres entre ells, que compleixen amb el seu deure de servidors públics. Per això, amb tot l’afecte i el respecte que ens mereixen aquests polítics:
Al César el que és del César...





