CORRELLENGUA D'ESPLUGUES: EL CHILL OUT LITERARI ABORIGEN

Què és el Chill Out literari aborigen?

Es fa difícil d'explicar en paraules. Cal veure'l en directe. És una proposta única i original que barreja poesia, música i bases electròniques i que compta amb la participació de moltes de les entitats i colles d'Esplugues.

Enguany, aquesta idea original d'en Marcel Casellas ariba ja a la seva quarta edició. Quines novetats i sorpreses ens preparen?

La No-vodka (màquina infernal de posa discos i fer loops) farà passar per la pedra el poeta Joan Vinuesa, l'acordionista Arrigo Tomasi, la glosadora Mireia Mena i, com cada any, el conjunt d'entitats d'Esplugues.

L'any passat van prometre que trobaríen un grup de prestigi per cantar alguns himnes d'Esplugues que resten en l'oblit. Doncs, aquest any serà una realitat i en Sebastià Bardolet (tenor), en Dani Vilarrubias (baríton) i en Manel Marsó (baix) ens interpretaran aquests himnes.

Les entitats, un any més, hi seran presents en aquesta ja tradicional proposta músicocultural: Atabalats, l'Esbart, Bastoners, l'Espluga Viva, Sant Jordi, Geganters, la Colla sardanista, la Penya barcelonista, Tres Tombs, Balkiber, la coral Musicòrum, el Grup d'Estudis, ERC, la Vida d'Esplugues, Diables... i més que s'hi afegiran.

No us ho perdeu!

CORRELLENGUA D'ESPLUGUES: EXPOSICIÓ I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "CENT ANYS D'ESTELADA"

Dissabte 17 d’octubre, dins del marc del Correllengua d’Esplugues, al casal Robert Brillas, s’inaugurarà l’exposició Cent anys d'estelada que, a través d’11 plafons, fa un repàs de la història de la bandera de combat catalana des de que Vicenç Ballester la va dissenyar al 1908.

Durant tot el dia 17 es podrà visitar al Casal de Cultura i, a partir del dilluns dia 19 i fins a final de mes, l’exposició romandrà oberta al local de l’Espluga Viva, C. Eduard Toldrà, 23, d’Esplugues.

Coincidint amb la inauguració de l’exposició, al mateix Casal de Cultura, a les 12.30 h, es farà la presentació del llibre Cent anys d'estelada. Un segle d’iconografia independentista. El llibre està dedicat a la memòria dels veterans lluitadors Francesc Espriu i Fivaller Seras, que van ser presents a la inauguració i la cloenda de la Comissió del centenari de la bandera de combat independentista . Aquest recull històric, amb un interessant contingut documental i gràfic, ha estat editat per Cim Edicions com a cloenda de la campanya que ha recuperat la història i els orígens de l'estelada, i especialment la figura del seu creador, V.A. Ballester.

Aquest homenatge a l'estelada està coordinat i dinamitzat per la Comissió del Centenari de l’Estelada, prologat per Toni Strubell i Trueta i editat per Cim Edicions. Un llibre que a través de les seves 180 pàgines mostra fotografies (moltes d’elles inèdites), documents, publicacions, cartells, fulls volants, segells, insígnies… i ens porta cent anys enrere des de la primera imatge de la bandera independentista catalana fins arribar als nostres dies.

El llibre serà presentat per en Jordi Quera (editor) i Joan Marc Passada (Comissió del Centenari).

CORRELLENGUA D'ESPLUGUES: GUIXOT DE 8

Dissabte 17 d'octubre, dins del marc del Correllengua 2009 d'Esplugues, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia, podrem gaudir dels jocs de Guixot de 8. Uns jocs mai vistos, per a totes les edats construïts en material reciclable.

Des de fa molts anys, la companyia catalana Guixot de 8 recorre el món amb una furgoneta carregada de ferralla que es converteix en jocs una vegada arribats a la plaça. Aquests fantàstics jocs, lluny de sortir del no res, surten precisament de reciclar tot el que és lúdicament reciclable. Una autèntica fira de jocs com si fossin invents del TBO. No només per jugar-hi grans i petits sinó també per pensar plegats, investigar, descobrir, trobar, provar... Una autèntica passada. Artefactes i artefactes que van més enllà del joc.

"Estem convençuts que als prestatges de les botigues no hi ha totes les joguines. Creiem que no tot està inventat i menys en el món del joc. Estem segurs que els materials tenen una vida més llarga que per a allò que foren concebuts. I també ens agrada recuperar el paper del joc com a passatemps."

Més fotografies a l'espai del Facebook

"CAL PARLAR DE LLENGUA" INICIA LA SEVA CINQUENA TEMPORADA

El dijous 8 d'octubre, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua iniciarà la seva cinquena temporada d'emissió.

El programa tindrà com a convidat en Jordi Solé i Camardons, professor de llengua i literatura catalanes, escriptor, membre de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) i Assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) a Barcelona.

Jordi Solé és també el comissari de l'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana i autor del llibre del mateix nom.

Realitat i vitalitat de la llengua catalana és una exposició sobre l’ús social del català i, alhora, una eina de coneixement i d’autoestima per als vells i nous catalanoparlants.

DECISIONS QUE ENS FAN MAL

A continuació, i perquè el creiem força interessant, us reproduïm el comentari que en Dídac López ha fet al post El Consorci tanca les portes al nivell superior de català:

La decisió traspua el menyspreu inconscient que apliquen els catalans a la pròpia llengua. La contraposició fàcil entre la quantitat i la qualitat, o un "populisme" lingüístic, que no és més que la reencarnació de la disglòssia històrica, són al darrera de la curiosa justificació d'aquesta decisió.

En una societat com la nostra, on l'expressió verbal i escrita de qualitat és molt més una necessitat per al desenvolupament personal que no pas un "luxe", disposar de cursos assequibles de nivell D (i d'E, si n'hi hagués, que n'hi hauria d'haver) és un imperatiu democràtic i un dret social. Recuperar una llengua és recuperar-la per a tots els usos i per a tots els registres. Són excuses de mal pagador dir que "cal prioritzar l'acolliment lingüístic" per no fer una altra feina igualment necessària i que és indestriable.

Quines ganes pot tenir una persona per aprendre una llengua nova si la veu tractada de qualsevol manera en els usos més prestigiats? Decisions com aquesta refermen la idea entre la població al·lòctona que el català els és utilitzat en contra, merament com un instrument demagògic sense més rellevància pràctica. I entre la població autòctona s'instal·la la idea malèvolament xenòfoba de presentar el "problema lingüístic" com un "problema de la 'nova' immigració".