1.072 a 142 o... PATRIOTISME I DIGNITAT (6)

Acabo ja aquestes petites reflexions sobre l’article Patriotisme i dignitat. En aquest breu espai de temps, una setmana, han passat moltes coses i, malauradament, en passaran moltes més encara.

Aquestes 92 paraules restants es resumeixen només en dues, que són les que donen títol a l’article: patriotisme i dignitat.

Dignitat... Crec que no cal explicar què vol dir. Per si algú se n’ha oblidat em permeto fer-vos una relació de sinònims: noblesa, decència, responsabilitat, correcció, capteniment, compromís...

Alguns, però, sembla que han confós els termes i han pres com a bona una altra accepció de la paraula. Perquè ho entengueu, uns quants sinònims sobre aquest altre sentit: càrrec, benefici, ocupació, col·locació, investidura...

Patriotisme... Potser de no sentir-la alguns ja hem oblidat el significat d’aquesta paraula. En una ràpida consulta al diccionari podem trobar-ne la definició: amor zelós a la pàtria. Zelós... nova consulta a l’IEC que ens defineix zel d’aquesta manera: Interès ardent i actiu per una causa o per una persona, cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions.

Aquesta hauria de ser la premissa de qualsevol persona que desitgi la independència: un interès ardent i actiu per Catalunya i, sobretot, una cura especial en les seves pròpies actuacions.

Hem oblidat la paraula patriotisme perquè ens han dit que era caduca, inservible. Ens han dit que per si sola no funcionava i que calia afegir-li un adjectiu que la complementés. D’aquí ha sorgit el famós eufemisme “patriotisme social” amb què ens han volgut arraconar el patriotisme a seques.

Arraconat el patriotisme, s’arraconen, alhora, els patriotes.

MARIA-MERCÈ MARÇAL: RAÓ DEL COS (2)

En aquesta etapa de la seva malaltia, Marçal entra en un fort procés d’interiorització que la condueix fins als inicis de tot. En paraules de Laia Climent:

La poeta se’n torna úter endins, cap a la seva mare, tot deixant molt d’espai en blanc en un poemari que no pot omplir de paraules. En efecte, el cos d’ella, com a filla, és transportat cap a l’interior de l’espai matern on va néixer.

Ara, en aquest procés de retorn al principi, de retorn a l’úter matern, se sent potser més filla que mare:

Mare, no ploris per mi, mare.

No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa

sota els meus peus vacil·lants

en el trapezi

on em contorsiono

agafada a la mà de l’esglai

de l’ombra.

Continua, però, la recerca del llenguatge femení i, davant la contradicció del femení “pàtria”, mare amb nom de pare, crea una nova paraula:

Amb el cos empalat
en eix de fosques pàtries
fugen i arriben
a pàtries més benignes.
Però els ulls, orfes
de llum, percacen àvids
l’engruna verge
d’una màtria abolida.

A la recerca de (re)construir la història femenina, manté viu el record de les dones que la precediren i, sobretot, el de la poeta Renée Vivien:

Dues dones: un pacte
més enllà del desig,
inscrit arreu i enlloc.

Dues dones: alhora
fer néixer i néixer, vives
en el nom i en la carn.

Un pacte: més enllà
ençà i en el desig.

Com en tota la seva obra, Marçal segueix fidel fins al final al compromís que significa l’expressió literària des del propi cos com a element reivindicatiu del gènere femení:

Cos meu: què em dius?
Com un crucificat
parles per boca de ferida
que no vols pellar
fins a cloure en la mudesa:
inarticulada paraula viva.

FLAMENC I RUMBA EN FAMÍLIA

A l'hora de penjar aquest article, vaig estar pensant en diferents títols com: Val la pena? Esplugues, on ets? i algun altre.

Tot venia donat pel fracàs absolut de públic en l'acte del dissabte dia 25 d'abril sobre el Flamenc català i la rumba històrica. Com molt bé podeu suposar el contingut dels articles havia d'estar en consonància amb els títols que m'havien passat pel cap.

Finalment, però, he desistit perquè, com deia un dels títols candidats, no sé si realment val la pena. Em conformo, doncs, amb penjar-vos unes fotografies de l'acte.

A la primera podem veure el patriarca gitano de Lleida, Antoni Salazar que, conjuntament amb l'historiador i documentalista Manel Ponsa, han dut a terme aquest important i interessant treball de recerca sobre les arrels del flamenc català i la rumba històrica. El fòrum que van dur a terme després del documental va ser tremendament il·lustratiu, apassionant i alliçonador.

A les altres fotografies es pot veure l'actuació del grup Rumberas del Garrotan que ens va oferir un esplèndid concert, interpretant temes recuperats dels gitanos catalans de Lleida.

EL PRINCIPI DE L'ESCISSÍÓ? (2)

La divisió dins d’ERC s’ha fet ja del tot evident amb la marxa del principal impulsor d’un dels sectors crítics del partit independentista. S’inicia, doncs, un període convuls fins a les properes eleccions al Parlament català.

ERC, CUP, més un possible nou partit independentista que surti de l’escissió que es produirà dins el si d’ERC, conjuntament amb sigles més residuals com Força Catalunya, poden formar l’ampli espectre de sigles independentistes davant les properes eleccions.

L’aritmètica és clara i dura: ens barallarem entre nosaltres i l’ independentisme en sortirà perjudicat, no pas tant per la lluita entre sigles, cosa que fins i tot em sembla positiva, ja que indica que la ideologia és present, força present, dins la societat catalana i que es manifesta en diferents sensibilitats a l’hora de triar el camí més adient per assolir la plena sobirania. En sortirà perjudicat perquè el vot resultarà fragmentat i, per culpa de la llei de Hondt, repercutirà en els escons que es puguin aconseguir.

Qualsevol persona amb dos dits de seny entendria que, a hores d’ara, l’ideal seria formar una única candidatura que pogués aglutinar gent diversa (la gent que es troba escampada per les diferents sigles) i pogués fer que l’ independentisme parlamentari assolís el major triomf electoral de la seva història.

Sincerament penso que aquesta única candidatura és de la que ens parlava l’article Patriotisme i dignitat. Candidatura única, d’ampli espectre, transversal que sumi i no pas que resti.

Una candidatura que podria haver-se format al voltant de les sigles d’ERC. Aquest va ser l’objectiu de fons de la Crida nacional a ERC l’any 1987 que, signada per més d’un centenar de personalitats, demanava que fos ERC la que aglutinés la nova generació independentista sorgida arran del desencís de la Transició espanyola. Aquest era l’objectiu de fons del congrés de l’any 1989 que va atorgar la secretaria general a l’Àngel Colom. Aquest va ser l’objectiu de fons, renovat i enfortit, que va donar pas a Carod-Rovira en el congrés de 1996. Aquest va ser l’objectiu de fons que, en un intent ja gairebé desesperat, intentava redreçar una segona Crida nacional a ERC l’any 2007 i demanava la consolidació d'una força política majoritària que desplegués una estratègia de construcció d'un estat català propi.

Aquest era també l’objectiu que teníem al cap la majoria d’independentistes que entre els anys 1987 i 2008 hem estat donat suport a ERC. Vam creure que aquestes podien ser les sigles que, amb les portes obertes de bat a bat, unirien les diferents ideologies a l’entorn d’un objectiu comú: la independència del nostre país.

ERC, però, fa ja temps que sembla haver tancat les portes.

EL PRINCIPI DE L'ESCISSIÓ? (1)

Els esdeveniments van molt més ràpid que jo mateix a l'hora d'escriure. Quan encara no he pogut acabar de reflexionar sobre l'article Patriotisme i dignitat, m'arriba la notícia que Joan Carretero ha decidit donar-se de baixa d'ERC.

Tot es precipita... La primera reacció de l'actual direcció d'ERC ja va ser, per a mi, equivocada. Cridar l'autor d'un article, per molt crític i dissident que sigui de la línia oficial, a la seu nacional per tal de donar explicacions? Explicacions de què i sobre què? Sobre el pensament lliure d'un militant? Sobre la llibertat d'escriure on un vulgui i sobre allò que vulgui?

Davant la negativa -prevista- de Carretero a sotmetre's a aquesta mena de control de pensament, ERC respon amb una altra decisió equivocada: li obre un expedient i el suspèn temporalment de militància.

Joan Carretero ha reaccionat ràpidament i de manera fulminant: s'ha donat de baixa del partit.

El principi de l'escissió? Segurament. Què passarà a partir d'ara?

Crec que no tindré temps d'acabar la reflexió sobre Patriotisme i dignitat sense que alguna altra notícia trasbalsi el món independentista.