LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA: EL GENERAL MORAGUES

Demà, 23 d'abril, dia de Sant Jordi, ETV Llobregat emetrà, a les 22 h, el programa La Clau de la nostra història que tractarà sobre la figura del general i patriota català Josep Moragues.

Quan parlem de l’11 de setembre, dins de l’imaginari popular se’ns presenta la figura del conseller en cap Rafael de Casanoves abraçat a la bandera de Santa Eulàlia. Segurament és la imatge més coneguda del setge de Barcelona i de la Guerra de Successió que va acabar amb les llibertats catalanes.

Sovint, però, oblidem una altra figura importantíssima dins d’aquesta guerra. Un home que no era de llinatge noble, però que que va arribar ser el militar català de més alta graduació i que, com a escarment per a tots els catalans, va ser objecte de la més dura repressió per part del govern de Felip V.

Josep Moragues formava part del grup anomenat Els Vigatans que, durant els anys 1713 al 1715 van patir una ferotge persecució i repressió. Van ser executats cinc dels nou alts comandamens del grup, entre ells, Bac de Roda i el mateix general Moragues.

Josep Moragues va ser jutjat, torturat i executat el 27 de maig de 1715. Se li retiren públicament tots els honors militars, se'l descalça i se'l vesteix amb una camisa de penitent. És arrossegat per un cavall a través dels carrers de Barcelona fins arribar al patíbul on és degollat, decapitat i esquarterat. El seu cap, com a escarni, va ser exposat en una gàbia de ferro que es va penjar a la Porta del Mar de la muralla de Barcelona, amb una inscripció que deia:

Josep Moragues, per haver comès el crim d’una rebel lió contumaç, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, va ser pres i executat per la justícia.

Malgrat els precs de la seva vídua, la gàbia hi romangué dotze anys.

Tindrem com a convidats:

Àngel Casals. Professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Jordi Cañameras. Professor d’Història de L’IES OLORDA de Sant Feliu de Llobregat.

Josep Catà. Professor d'Història. Des de 1993 s’ha dedicat a la investigació sobre els segles XVII i XVIII a Catalunya i ha publicat nombrosos treballs. Entre ells, el llibre Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736).

El programa es podrà veure en redifusió.

1.072 a 142 o... PATRIOTISME I DIGNITAT (3)

Quina és la situació política que es viu actualment al país?

Quin és el grau de desafecció dels ciutadans envers els seus representants polítics?

Per què estan proliferant des de la societat civil les plataformes independentistes?

Aquests són els tres interrogants bàsics que, en 166 paraules més, es planteja l’article Patriotisme i dignitat.

El ciutadà en general i l’independentista en particular està esgotat, políticament parlant, de tanta frase buida de contingut, de tanta informalitat, de tanta barra política que els seus representants esgrimeixen de manera contínua. Aquesta actuació, allunyada de la ciutadania, està provocada per l’encegament que els provoca la seva petita parcel·la de poder i que els arriba a fer creure que actuen de manera correcta.

Cada vegada es fa més difícil confiar en els nostres polítics. En alguns ja no hi confiàvem gaire, però altres havien aconseguit despertat en tots nosaltres un element indispensable per generar confiança: la il·lusió i l’esperança. Aquests sentiments s’han vist traïts i així ho demostra el creixement de l’abstenció electoral que sembla ser l’únic índex que augmenta de manera contínua.

També són signes d’aquest cansament, d’aquesta falta de confiança i d’il·lusió, la davallada soferta per ERC en les darreres eleccions o el fort creixement experimentat pels corrents crítics dins del propi partit.

Més encara; l’independentista, cansat i desil·lusionat, cerca altres mitjans on poder renovar aquells sentiments que el feien viure el dia a dia amb més ganes de treballar per un futur, que també veien com més real i proper. D’aquí prové la creació de xarxes, plataformes, grups, entitats que, en un nombre molt elevat i veient la manca de reacció dels partits polítics que haurien de representar-los, intenten fer-ne un paper substitutori.

És bona per al país aquestas proliferació de col·lectius? En principi sí, perquè canalitzen les inquietuds de molta gent; a la llarga no, perquè si algú ha de portar la independència en aquest país seran les forces polítiques, serà el nostre Parlament.

Perquè si d’alguna cosa en podem estar ja convençuts és que només hi ha dos camins possibles per al nostre país: seguir com fins ara, amb tot el que això comporta de, en el millor dels casos, eterns estires i arronses, o bé optem per l’altra via, que no és altra que la de l’Estat propi.

I això és el contingut de les properes 403 paraules de Patriotisme i dignitat.

1.072 a 142 0... PATRIOTISME I DIGNITAT (2)

Les primeres 237 paraules de l'article Patriotisme i dignitat ens col·loquen en la situació actual i ens ajuden a fer una mica de memòria, cosa a la qual sembla que no estiguem gaire acostumats. Sovint oblidem perquè vam començar aquesta aventura d’un nou Estatut, perquè vam dir que sí al text que va sortir del Parlament i també perquè vam creure que calia votar no a aquell text passat pel “cepillo” (ribot en català) del socialista senyor Alfonso Guerra.

Sovint oblidem perquè molts de nosaltres ens vam apuntar a ERC...

Tres punts clau:

Primer: Liquidació del “deute històric” que, segons diuen, tenia l’Estat espanyol amb Andalusia. Total, 1.200 milions d’euros cap a les arques andaluses... i tot dins del termini prefixat.

Segon: La crisi sembla no existir per a signar un aval per un total de 9.000 milions d’euros per a una coneguda caixa d’estalvis presidida per un dirigent regional del PSOE. Tampoc sembla que hi hagi cap mena de crisi per augmentar l’aportació espanyola al Fons Monetari Internacional. 4.000 milions més que se’n van qui sap on...però segur que lluny de Catalunya.

Tercer: Els greuges a Catalunya són continus i augmenten dia a dia. Han passat... tres anys!! de l’aprovació de l’Estatut i, entre moltes altres coses que han anat succeint, no s’han produït traspassos tan importants com els dels aeroports de Barcelona, Reus i Girona; les rodalies de Renfe o les beques universitàries. A més, les contínues dilacions per resoldre el finançament no fan més que accentuar aquesta sensació de presa de pèl que pateix el país. Les xifres de les quals es parla arriben a ser fins i tot ridícules pel que necessita Catalunya.

A aquests tres punts clau, s’hi afegeix el sainet del Tribunal Constitucional, la decisió del qual s’ajorna i s’ajorna, amb el llançament paral·lel de globus sonda en forma de notícies perquè poc a poc ens anem preparant per al cop definitiu.

I el problema principal és que tot això s’està duent a terme amb la passivitat d’una classe política que sembla està aletargada i que, evidentment, no es troba a l’alçada de les circumstàncies i de les exigències i necessitats del país. Un país que s’enfonsa cada dia una miqueta més des del punt de vista econòmic, social, polític i nacional.

Uns per activa i altres per passiva són corresponsables de la política negociadora que s’està seguint i que fa que Catalunya perdi posicions, de manera lenta, però continuada, no només en relació als països més desenvolupats d’Europa, sinó fins i tot dins del mateix Estat espanyol.

Tot això ens porta a les 166 paraules següents...

1.072 a 142 0... PATRIOTISME I DIGNITAT (1)

Abans de començar...

Crec que un dels principals problemes que, de manera reiterada, ens autocreem els nacionalistes és el de la divisió. Aquest “autoproblema” s’aguditza encara més quan el traslladem a l’independentisme. La història del moviment independentista modern (que s’iniciaria amb la creació del PSAN, el 1968) es troba farcit d’escissions. Com deia aquell patriota: “d’escissió en escissió fins a la puresa total”. FNC, PSAN, PSAN-Provisonal, IPC, MDT, BEAN, N d’E, ERC i un llarg etcètera són sigles, moltes d’elles, producte d’aquest moviment ”escissionari” del qual semblen beure tots els que lluiten per la independència del nostre país.

Aquest "virus" de l'escissió sembla fins i tot afectar les plataformes que havien de ser més unitàries. Aquest és el cas de la Plataforma pel Dret a Decidir que, ha passat de ser una autèntic motor engrescador i mobilitzador, integrador d’un ampli espectre d’ideologies polítiques diverses, a “ beure” també d’aquesta beguda enverinada que és la divisió interna i, és clar, la consegüent escissió del moviment.

Abans de començar...

Com a independentista, no sóc gens partidari de la proliferació de partits, moviments, grups i grupets que tenen si més no el mateix objectiu: l’obtenció d’un Estat propi per al nostre país. Crec que no hauria de ser tan complicat aparcar diferències ideològiques per, a la manera de l’enyorada Assemblea de Catalunya, trobar tres, dos o simplement un punt d’unió que ens permeti avançar junts, en bloc, fins a l’assoliment de la plena sobirania.

Abans de començar...
Per això vaig creure en el seu moment en la Crida Nacional a ERC, aquell manifest signat per un centenar de personalitats de la vida pública catalana, encapçalades per Àngel Colom i per Josep-Lluís Carod-Rovira, que proposaven que ERC aglutinés la nova generació independentista sorgida arran del desencís de la Transició espanyola. Aquella ERC que va despertar il·lusions, va crear expectatives i va renovar esperances.

Volia deixar ben clara la meva posició abans d’intentar iniciar unes reflexions a l’entorn de l’article de Joan Carretero Patriotisme i dignitat.

La publicació dissabte passat d’aquest article va disparar les alarmes interiors a ERC i des de llavors s’ha encetat un debat que, honradament crec, era la primera intenció del líder del moviment crític Reagrupament.cat.

Un article de 1.214 paraules (amb el word són fàcils de comptar!) de les quals només 142 (tornem´hi al registre del Word!) ens parlen veladament de la creació d’un nou moviment. Els eixos claus que han encès tots els llums vermells dins i fora d’ERC són aquestes paraules: “Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya [...]La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.”

Primer punt a destacar: parla de "candidatura d'ampli espectre" i fins i tot deixa la porta entreoberta per tal que sigui ERC la que la lideri.

Crec que massa gent només s’ha llegit aquestes 142 paraules i ha obviat la resta. Titulars dels diaris, converses de cafè i tertúlies de ràdio i televisió ho centren tot en una síntesi subjectiva d'aquests 142 mots.

Em proposo, doncs, deixar-les de banda i reflexionar, a mesura que el temps m’ho permeti, sobre les 1.072 restants.

MARIA-MERCÈ MARÇAL: CATORZE POEMES, CATORZE CANÇONS

El passat 12 de març, dedicàvem el programa CAL Parlar de Llengua a fer un recorregut breu per la poesia de Maria Mercè Marçal. Des de llavors, que anem penjant tot un seguit d'articles que intenten aprofundir dins d'aquesta obra des de la perspectiva que la poeta li volia donar: la recerca constant d'una veu de dona.

Enguany, i de manera casual, la Fundació Maria-Mercè Marçal ha dut a terme una iniciativa molt especial: el disc "Maria-Mercè Marçal. Catorzepoemes, catorze cançons" que es repartirà gratuïtament per la diada deSant Jordi amb el diari Avui.

El disc inclou catorze poemes de Marçal, musicats i interpretats percantants de renom de diferents estils i generacions: Maria del Mar Bonet, Gerard Quintana, Marina Rossell, Guillermina Motta, Toti Soler, JabierMuguruza, Lídia Pujol, Txiki Berraondo i Anna Subirana, Teresa Rebull,Túrnez i Sesé, Sílvia Pérez Cruz, Marga Bufí, Mercè Serramalera i MariaCinta.La direcció artística a estat a càrrec del músic Enric Hernàez i la portada l'ha duta a terme l'artista Perejaume.

El resultat: un disc preciós i variat, ple de subtilitats i amb textos i música de la millor qualitat. Segur que us encantarà.

Reserveu, doncs, el vostre exemplar de l'Avui del dia 23.