dilluns, 30 de març del 2009

EUSKADI 2009 (i 3)

El futur govern nacionalista espanyol a Euskadi tindrà conseqüències greus per al país. Després de repartir-se els dos principals càrrecs institucionals (Presidència del Govern i del Parlament) per primera vegada a la història un nacionalista espanyol serà investit lehendakari.

Per primera vegada, el lehendakari no sap una paraula de basc. I el que és més greu encara, ni tan sols el pensa aprendre perquè “la lengua no ha de ser un obstàculo que fomente la división del pueblo vasco ni tampoc que sea un motivo de enfrentamiento.”

El discurs nacionalista espanyol de sempre. El discurs monolingüista espanyol de sempre.

Cal, ja ho han dit, modificar els llibres de text dels infants i reconduir-los pel “recto camino de la unidad de la patria”. El país dels bascos és Espanya; Navarra no és res més que una comunitat autònoma espanyola més. Els bascos d’Euskadi nord són francesos i, per tant, estrangers. En canvi, com molt encertadament apuntava Salvador Cot a l’Avui, els espanyols de Melilla són compatriotes.

També, evidentment, caldrà orientar de nou ETB, la televisió pública basca perquè ofereixi una visió molt més “nacional” i més d’acord amb la “realidad de la comunidad española del País Vasco.”

Els familiars de presos bascos, que recordem que es troben empresonats lluny d’Euskadi, deixaran de rebre ajudes econòmiques mitjançant les quals, actualment poden viatjar, de vegades a l’altra punta de la península, a visitar els seus fills o filles, marits o dones que compleixen condemnes a presons espanyoles.

Fins on arribarà aquesta ofensiva del nacionalisme espanyol? El temps ho dirà, però s’auguren temps difícils, no només per al moviment independentista basc a Euskadi, sinó per a la llengua i cultura nacionals.

INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR PEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ


El 3 de març passat, es va presentar en roda de premsa la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) pel referèndum d'autodeterminació. La ILP la van presentar conjuntament 10Mil.cat i Catalunya Estat Lliure.
Segons la informació que hem rebut dels promotors de la ILP, el procés es desenvoluparà de la manera següent:
Primera fase: l’objectiu és aconseguir ser molts a la comissió promotora, simplement per fer més pressió a la Mesa del Parlament i que l’admeti a tràmit. De moment, la xifra de promotors és gairebé de 8.ooo.
Segona fase: la feina forta vindrà en el moment que ho accepti a tràmit el Parlament, ja que ens donarà 120 dies hàbils per recollir el mínim de 50.000 signatures en imprès numerat.
L’estratègia dissenyada és la de dividir el territori en 18 zones (factibles de ser ampliades en funció d'altres disponibilitats), cadascuna coordinada per un “Coordinador”.

Hi ha una primera reunió de coordinadors, delegats i voluntaris programada per al dia 18 d'abril a Sallent. Més endavant Catalunya Estat Lliure i 10Mil.cat faran una presentació de la ILP a la societat en general.
Organitzacions com Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret a Decidir donen suporta a la ILP i hi col•laboren puntualment. Cal destacar que s'està rebent el suport de molts altres col·lectius i organitzacions.
Per tots els voluntaris que vulguin col•laborar en aquesta iniciativa, s’ha habilitat l’adreça de coreu ilp@deumil.cat i, durant tot el temps que duri el procés, es podrà seguir tota la infrmació disponible al web de 10Mil.cat.

diumenge, 29 de març del 2009

EUSKADI 2009 (2)

El futur govern d’Euskadi se’ns està venent des de determinats sectors com un triomf de la democràcia i de l’alternança política. Res més lluny de la realitat. Aquest govern serà el resultat d’una política molt ben planificada que, amb l’ajut inestimable de tribunals i determinats partits polítics es va iniciar amb aquella famós pacte antiterrorista al qual se li va posar un nom més ufanós: Acuerdo por las Libertades y contra el Terrorismo. El pacte l va proposar -recorde-m’ho- el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero i va ser signat pel PSOE i el PP. Aquest pacte ja marcava de manera subtil en el seu preàmbul els seus veritables objectius: acabar amb el nacionalisme basc. Això succeïa el desembre del 2000:

"El retorno de ETA a la violencia terrorista, tras el cese temporal anunciado en Septiembre de 1998, ha puesto dramáticamente en evidencia la situación en el País Vasco. Con ello, ha quedado también de manifiesto el fracaso de la estrategia promovida por el PNV y por EA, que abandonaron el Pacto de Ajuria Enea para, de acuerdo con ETA y EH, poner un precio político al abandono de la violencia. Ese precio consistía en la imposición de la autodeterminación para llegar a la independencia del País Vasco".

La trama política urdida pel PP i el PSOE va continuar l’any 2002 amb l’aprovació de la denominada “Ley de partidos políticos” que va ser refrendada pel PSOE i el PP, però també per altres partits com CIU, i el Partido Andalucista i només va tenir 16 vots en contra. La llei va significar el principi del desmantallament de tota l’esquerra independentista basca.

Ja en aquella època, Amnistia Internacional va expressar la seva profunda preocupació per aquesta Llei, ja que la seva volguda ambigüitat i imprecisió permetia emprendre accions d’il·legalització de partits polítics pel sol fet que eren partidaris d’assolir la independència, encara que fos de forma pacífica.

El 28 de març de 2003 va començar la “caça de bruixes” a Euskadi. Es van il·legalitzar Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna van ser il·legalitzats al·legant que donaven suport a ETA i que no refusaven públicament la violència.

Posteriorment, les il·legalitzacions de partits i moviments i anul·lacions de candidatures electorals s’han anat succeint l’una darrere l’altra. Entre altres: Acció Nacionalista Basca; Partit Comunista de les Terres Basques; Herritarren Zerrenda; Autodeterminaziorako Bilgunea; Abertzale Sozialisten Batasuna; Aukera Guztiak; Demokrazia Hiru Milloi i Askatasuna. També han estat obligats a dissoldre’s els grups parlamentaris Sozialista Abertzaleak y Nafarroako Sozialista Abertzaleak.

dissabte, 28 de març del 2009

MARIA-MERCÈ MARÇAL: DESGLAÇ (1)

“L’hora del desglaç és una hora dolorosa, però oberta. Hi ha una mort. Desapareix la carcassa que immobilitza, però que també sustenta, el sòlid dóna pas al líquid, els contorns es fonen. Camí fluid, de nou sense esquemes ni pautes, que és alhora camí de retorn, de reveure, de retrobar, de reidentificar, de reanomenar, de refer-se.”

Amb aquestes paraules, Maria-Mercè Marçal descrivia el seu poemari Desglaç. Un poemari que es distribueix en tres apartats diferenciats. La imatge del desglaç significa la recuperació de l’aigua, símbol del femení utilitzat ja anteriorment per Marçal, símbol del retorn a la vida i al sentit.

El desglaç s’inicia amb la mort del pare inscrita en l’apartat Daddy; una mort que és, alhora, la mort de la Llei del Pare, que ha esdevingut la causant de la congelació.

La mort t’ha fet escac i mat sense retop.
I de retop a mi, des del fons del mirall
Que se m’encara, clos: no hi val amagatall.
Em sé arrapats al coll els tentacles del pop.

Daddy ens porta directament a la poeta nord-americana Sylvia Plath. Marçal manlleva el títol d’un llarg poema de Plath dedicat al seu pare.

Sylvia Plath va compondre un poema dur, en el contingut i en el llenguatge, sobre el seu pare. En els primers versos, la imatge del pare s’associa amb una sabata i la filla és el peu descalç que s’hi aixopluga. Més endavant, el pare apareix com una imatge de Déu; un Déu, però, que no té el suficient crèdit davant els ulls de la filla per ser-ho. Són especialment colpidors els versos que la figura del pare pren la imatge d’un feixista alemany i ella, la filla, és la jueva que se sent transportada al camp de la mort. El poema acaba amb el pare imatge d’un vampir al qual, finalment, la filla aconsegueix clavar-li una estaca al cor per tal d’alliberar-lo i d’alliberar-se’n ella mateixa.

Alguns versos de Marçal ens trameten aquesta influència de Plath:

Aquella part de mi que adorava un feixista
-o l’adora, qui ho sap!
jeu amb tu, jau amb tu
.

El Déu-Pare de Plath es transforma en en Pare-esparver marçalià:

Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
s’escola enllà de tu en el dia d’avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m’emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l’ombra del meu mal.

La imatge d’un pare totpoderós serveix a Marçal per tal de reelaborar una nova significació de la paraula religiosa sempre mancada de veu femenina. La poeta dóna un ou significat a la paraula sagrada des del lloc femení.

Tant Marçal com Plath cerquen l’alliberament de l’autoritat masculina encarnada en la figura del pare. El final, però, d’ambdós poemaris és força diferent. Plath presenta el pare com un vampir que li ha xuclat la sang durant anys. Fins i tot la família, els amics (representats per la imatge dels habitants del poble) odien, com ella mateixa,aquella figura autoritària.


En canvi, el Daddy de Marçal acaba amb una cançó de bressol. Els papers s’intercanvien: el pare pot esdevenir fill i també, mare. La filla pot ser mare. Fina Llorca diu: “És només així que el pare es pot distingir del Pare. Només a aquest Pare simbòlic, poetitzat en la imatge petrificant de l'esparver, cal clavar les dents de la paraula difícil de la filla. L'escac i mat de la mort, imatge del primer poema, ha de permetre aquesta renovació, aquest inici, com el desglaç anuncia la primavera.”

Com un nen tot petit en els meus braços,
una embosta de pols en el bressol d’unes mans,
canto perquè dormis
i et gronxo en la sang.
[...]
Canto perquè dormis, dorm,
petit bolic de carn,
que el meu llavi recull
i besa amb llengua robada.
[...]
Com una nena petita en els teus braços,
una embosta en les teves mans de pols,
abraça’m com una mare
ara que ja ets terra per sempre.

Com dos infants, ençà i enllà del dia,
mà de pols, mà de sang...
la mort enderrocava les murallesi tot pedestal.

EUSKADI 2009 (1)

No saps mai si riure o plorar...

Aquests darrers dies, a l’Ajuntament de Cardedeu es produïa un situació digne del més pur teatre de l’absurd. El PP i ERC presentaven una moció conjunta per tal de donar suporta a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada pel moviment Catalunya Estat Lliure que demana al Parlament regular per llei la convocatòria d'una consulta per al 2010. El representant del PP, independentista per un dia, potser devia creure que això de “Popular” es referia al seu partit... pobre home! Ha hagut de córrer a demanar perdó als seus amos davant el fet imminent de la seva expulsió del partit, cosa que li faria perdre la seva petita i llaminera parcel·leta de poder. ..

També és notícia aquests dies que Unión Progreso y Democracia (carai amb els noms!) fa ja el seu desembarcament oficial a Catalunya. A les eleccions europees els ciutadans del nostre país tindran la possibilitat de votar uns partits tan sensibilitzats per la causa catalana com el Partit Popular, Ciudadanos i ara la UPD.
Mentrestant, al país veí, Euskadi, tot està ja llest perquè els nacionalistes espanyols dominin el govern i el Parlament basc. El pacte entre socialistes i populars no hauria d’estranyar, però, a ningú. De fet, és la unió entre dos partits defensors de la unidad indissoluble de la pàtria... la dita bé de lluny: “Antes roja que rota”. Ja ho dèiem en el nostre article del 2 de març: La hipotètica, però probable, aliança espanyola a Euskadi respon a aquella vella dita: "allò que més s’assembla a un nacionalista espanyol de dretes és un nacionalista espanyol d’esquerres.”

El govern i el Parlament que tindrà Euskadi a partir del mes que ve no és res més que el fruit d'una ben estudiada i desenvolupada política del nacionalisme espanyol per llençar un atac sense precedents a la línia de flotació d'Euskadi.