ELS MATEIXOS AMB COLLARS DIFERENTS?

Alguns vídeos sobre l'actuació policial d'ahir.

Blip.TV

Agència Catalana de Notícies

Vilaweb

e-notícies

Els mateixos amb collars diferents?

ELS ANYS NO HAN PASSAT

Avui, en alguns moments he tingut la sensació que els anys no havien passat i que la plaça de la Universitat o els jardins del Palau Robert formaven part de l'escenari d'un reportatge clandestí de la dècada dels seixanta o dels setanta.

Els que un o altre cop hem hagut de córrer davant una mena de gladiadors amb porra crèiem que això ja s'havia acabat i que, si més no, els mètodes en democràcia havien de ser diferents.

Increïble la desproporció exagerada de les càrregues policials que ens ha fet veure que encara hi ha moltes coses que arreglar i moltes coses per les quals lluitar.

Reportatges de Vilaweb

MARIA-MERCÈ MARÇAL: BRUIXA DE DOL (2)

El darrer poema de Bruixa de dol és el titulat 8 de març i el seu sentit és inequívoc.

Podem observar que està introduïda per una divisa força eloqüent:

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

La lluna de nou; l’element simbòlic per excel·lència del femení. Totes les dones alçaran les mans i faran el signe de la dona per tal d’obrir un espai en aquest món patriarcal tancat per al gènere femení.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.

La bruixa, la lluna, la nit... Les dones, hereves de totes les dones transgressores simbolitzades per l’element simbòlic de la bruixa, subvertiran la història; subvertiran el patriarcat que les ha relegat a una situació d’invisibilitat i, amb la subversió arribarà la llibertat.

MARIA_MERCÈ MARÇAL: BRUIXA DE DOL (1)

Aquest és el segon poemari de Maria-Mercè Marçal que se centra més en el tema dona. Cal crear un nou univers simbòlic. Noves maneres de dir. Modelar sentits diferents per a les paraules ja existents. Cercar metàfores distintes.

Ja no m'enartes, sol,

vaixell salvat de l'ombra,

que és l'ombra qui m'ha pres.

El cranc d'aquestcrepuscle

se m'ha arrapat al cor

i els meus ulls són el llac

on es nega la lluna.

Igual que a Cau de llunes, la lluna segueix sent un símbol preponderant. La lluna com una imatge tradicional de la dona. Element nocturn, irracional, misteriós, amb una sèrie de canvis rítmics associats al període menstrual i de fecundació. La seva imatge pàl·lida suggereix debilitat, passivitat, que justifica la seva dependència eterna envers la llum del sol. Maria-Mercè Marçal, però, subverteix aquestes referències populars. La seva poesia es basa en bona part en aquests elements simbòlics els quals va perfilant i matisant a mesura que el utilitza. La seva lluita amb els mots els confereix una visió nova, sofreixen una transformació radical i es veuen abocats a cobrir un nou espai lluny de l’original.

En aquest poemari apareix un nou element carregat de simbologia: la bruixa.

La bruixa, encarnadora d’un poder ocult, monstruós, postergat socialment en el terreny del malefici i del perill. La bruixa com a representant de la marginalitat i de la història negada, de la llengua abolida. La bruixa sota la imatge del dol a causa de la llarga història de repressions que ha patit. La bruixa, símbol d’un model determinat de dona, el de la dona transgressora.

Marçal, però, entén el feminisme com un aliança entre tots les dones i així ens ho exemplifica en el món simbòlic de les bruixes i les fades:

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

MARIA-MERCÈ MARÇAL: CAU DE LLUNES

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Aquesta divisa del seu primer llibre Cau de llunes representa una autèntica definició de la poeta. El jo poètic pren la veu en nom de molts de les seves companyes que estan marcades per una triple opressió i, alhora, per un sentiment triple de rebel·lia. Uns quants anys després, quan va aplegar la seva obra poètica en un sol volum, el títol del recull retornava de nou a aquesta joc triple de contraris que quedava resumit en la dicotomia opressió-rebel·lió. Llengua abolida, -el títol- feia al·lusió a aquesta veu femenina, la veu de les dones que ha estat silenciada sistemàticament al llarg de la història de la mateixa manera que ho ha estat la veu de les classes oprimides i de les nacions sense estat.

La seva primera declaració d’intencions és clara: cal subvertir l’ordre dominant. Marçal ens comunica una realitat molt evident: ningú no ha escollit viure en una o altra opressió; ens ha vingut donada per raons d’una herència impossible de controlar. Això, però, no és el més important; el que de veritat importa és tenir consciència de la pròpia situació i assumir-la, com un primer pas per tal de subvertir-la. Marçal assumeix plenament la seva condició (que fa extensiva a altres dones) i d’aquest procés en fa un element de rebel·lió.

En aquesta primera divisa la poeta subverteix també el llenguatge mitjançant una poderosa eina: la ironia. D’aquesta manera llença el seu primer dard enverinat per tal de denunciar el llenguatge i la cultura fal·locèntrica imperant. Els seus versos són una paròdia en veu femenina de l’acció de gràcies de la tradició jueva que agraeix a Déu “el fet de ser home, de pertànyer al poble escollit, i haver nascut lliure i no esclau”.