L'ELEMENT CLAU

Home! Sense que serveixi de precedent, estem totalment d’acord amb el president Montilla.

En el debat sobre la cohesió social de Catalunya, el president ha dit que “un dels principals elements, potser l’element clau i central d'aquesta integració, no és altre que la llengua”; i ha afegit que "l’immigrant ha de percebre que ens alegra constatar el seu esforç per parlar la llengua catalana i ha d’arribar al convenciment que el coneixement d'una nova llengua és una eina per a la llibertat, l’autonomia personal i el progrés.”

Aniria bé, però, que aquest discurs se l’aprenguessin també tots aquells que ja fa anys que viuen aquí i per als quals l’ús del català sembla que no es trobi entre les seves prioritats. També seria bo que tots els catalanoparlants reflexionéssim sobre el contingut d’aquest missatge per tal que aprenguéssim a valorar la nostra llengua com cal i a saber distingir qui són els nostres enemics lingüístics.

Posats a citar enemics... La "Fundación para la Defensa de la Nación Española" (Denaes), que té en el seu patronat d'honor entre altres, a Aleix-Vidal-Quadras, ha concedit el premi “Españoles ejemplares 2009” a l’aerolínia Air Berlín. Quins són els mèrits d’aquesta companyia aèria: “por mantenerse firme en su defensa de la libertad y del derecho de las empresas que operan en España para utilizar el español en cualquier ámbito y lugar de la Nación".

Atenció a alguns dels noms que componen aquest jurat: la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre; el dramaturg Albert Boadella; l'exciclista i comentarista de TVE, Pedro 'Perico' Delgado; el president del Sevilla Futbol Club, José Mª del Nido; l'historiador Fernando García de Cortázar; Ana Mª Vidal Abarca, la víctima del terrorisme... i d’altres perles del nacionalisme espanyol.

I, no ser si premonitòriament, Carles Casajuana ha guanyat el premi Llull amb la novel·la titulada: L'últim home que parlava català.

Espero que les dones el continuaran parlant per molts anys....

DEU MIL A BRUSEL·LES!

Deu Mil a Brusel·les per l'Autodeterminació continua endavant amb els preparatius del viatge.

Podeu trobar tota la informació al web de l'organització.

L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"

El 7 de novembre de 1971, quan encara se sentia amb molta força la repressió que exercia el règim dictatorial del general Franco, l’oposició formada per partits, sindicats i organitzacions socials de Catalunya s’aplegava i unia forces sota un programa de reivindicació de llibertat social i política.

De manera resumida, podem dir que l’Assemblea de Catalunya naixia sota quatre punts programàtics:

Pels drets i llibertats democràtiques.
Accés del poble al poder econòmic.
Accés del poble al poder polític.
Pel ple exercici del dret d'autodeterminació.

El darrer programa d e La Clau de la nostra història tracta sobre el tema de l'Assemblea de Catalunya, sobre quin va ser el paper d’aquesta organitació en la lluita nacional antifranquista i el perquè de la seva dissolució.

Durant prop d'una hora hem pogut conversar amb:

Joan Tardà. Nascut a Cornella de Llobregat. Llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de secundària. Vinculat als moviments reivindicatius ciutadans i de dinamització cultural.

Va ser militant del PSUC, de Nacionalistes d’Esquerra i del Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans de Cornellà. Regidor per ERC a l’Ajuntament de Cornellà fins al 2004 i actualment és diputat per ERC al Congrés dels diputats.

Humbert Roma. Periodista Entre molts altres, ha estat redactor en cap del setmanari “El Triangle” i president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i col·laborador del diari digital Tribuna Catalana. El 1978 va esciure, conjuntament amb en Joan Anton Sánchez Carreté el llibre “La Constitució, les raons del No”. A finals dels 70 i principis dels 80 va pertànyer al BEAN, el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional que encapçalava Lluïs Maria Xirinacs.

Francisco Ruiz Acevedo. Nascut a Sevilla va ingressal al PCE de Còrdoba l’any 1961. El 1963 arriba a Catalunya i ingressa al PSUC. Va ser un dels fundadors de CC.OO. del Baix Llobregat. Ha hagut de patir diverses detencions i empresonaments, entre ells, el de l’octubre de 1973 quan va estar 3 mesos a la presó en la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya.

Amb el restabliment de la democràcia forma part de la candidatura del PSUC i és escollit regidor de l’Ajuntament de Cornellà. Actualment, i des del 1993, es dedica a la recuperació de la memòria històrica. És membre d’ICV i ha estat un dels principals impulsors de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, de la qual és el president.

OBAMA

S'ha parlat molt del nou president dels Estats Units. Se n'ha destacat la seva intenció de tancar Guantànamo, de retirar les tropes d'Iraq, de superar la crisi econòmica...

Em permetreu que em quedi amb unes paraules del seu discurs de possessió:

"Els nostres desafiaments poden ser nous. Els instruments amb què hi fem front poden ser nous. Però aquests valors sobre els quals depèn el nostre èxit -el treball dur i l'honestedat, el valor i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme-, aquestes són coses velles. Són coses veritables i han estat la força subjacent del progrés al llarg de la història. El que es demana aleshores és un retorn d'aquestes veritats.

Aquest és el sentit de la nostra llibertat i creença, per què un home, el pare del qual fa menys de seixanta anys podia no haver estat atès en un restaurant local, és avui aquí per prendre el jurament més sagrat."

Aquesta és, malgrat tots els neoprogresistes de casa nostra, la grandesa dels Estats Units. Una país en el qual dos periodistes poden fer dimitir un president i on un dels membres de la població més marginada i reprimida pot també arribar a la Casablanca.

Potser ens aniria bé fer nostres aquestes paraules d'Obama.

UN APLAUDIMENT

En aquest món polític, la lluita per una parcel·la de poder és constant i fratricida. ¿Què té el poder que fa que tanta gent sigui capaç de transformar-se i esdevenir una mena de grimpador professional?

Una bona mostra (evidentment, no és l'única) l'estem tenint en tot aquest batibull que ja s'està muntant a l'entorn de les figures de Puigcercós i Carod per veure qui és el cap de llista de les properes eleccions.

Per això aplaudeixo l'actitud de la Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir que ha dit no a la candidatura a Europa que li ha ofert ERC. En un moment ha dit no a un sou de luxe, a dietes i a privilegis. Ha dit no a una suculenta parcel·la de poder.

Una actitud digna, coherent i, malauradament, minoritària.