SOCIALISTES I POPULARS DE LA MANETA CONTRA LA LLENGUA

En el nostre post L'Ajuntament, ERC i la llengua ens fèiem ressò de la moció sobre l’ús del català en la informació municipal en l’àmbit de la infància i la joventut que el grup municipal d'ERC d'Esplugues havia presentat al ple municipal de l'Ajuntament.

Doncs, bé, la moció ha estat desestimada amb els vots en contra del PSC i del PP.

La petició d'ERC estava fora de lloc? Era, potser, massa "radical"?

La moció deia: "El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues insta a l’equip de govern municipal a editar i redactar exclusivament en llengua catalana qualsevol article, revista o publicació adreçada a la infància i joventut de la nostra ciutat."

Potser hi ha encara infants o joves a Esplugues que no entenen el català? O potser volem impedir-los de ser catalans i mantenir-los de manera indefinida com els eterns immigrants?

Com podem observar, en temes de llengua catalana, PP i PSC van de la maneta.

XAVIER MIR: DIES 174 i 175 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (174 i 175)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 22 de novembre de 2008 10:09h
Dies 174 i 175 de la vaga.

El pla d'Artur Mas

http://naciodigital.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=10446

Colom, Lazarillo, Celestina, Quixot

Govern d'unitat nacional

LA LLENGUA COM A EINA PROFESSIONAL (2)

Ens preguntàvem si el Sr. Joan Martí havia dit alguna barbaritat...

Si el gremi de mecànics, o de forners, o de conductors d’autobús digués que per poder treballar en un taller cal dominar la mecànica, que per treballar en un forn s’ha de saber fer pa i que per portar un autobús cal saber conduir... ¿algú posaria el crit al cel, en faria “conya” o recomanaria que es demanessin disculpes? ¿Dirien potser que qui fa el que pot, qui posa bona (o mala) voluntat –aquest sembla ser-ne l’argument- no està obligat a més?

Doncs bé, el gremi de periodistes, radiofonistes i altres professionals (amb honroses excepcions, llegiu l’article de Salvador Cot a l’AVUI) s’ha indignat davant les declaracions de Joan Martí i immediatament han aparegut els qualificatius despectius de sempre: “comissari lingüístic”, “policia lingüística”, “poc demòcrata”, etc.

Alguns han posat l’èmfasi en les paraules “sanció econòmica”, com si ( i tornant a la metàfora del conductor d’autobús) un xofer conduís malament, si provoqués algun accident o si, simplement, fes malbé el vehicle a causa de la seva conducció inadequada, no seria mereixedor d’algun tipus de sanció laboral? És més, continuaria treballant a la companyia?

Altres han trobat la manera de fer la seva “conyeta” particular amb la llengua. Vaig sentir una entrevista amb el Sr. Joan Martí plena de “gracietes” de tota mena sobre el català correcte. La ignorància lingüística (volguda o no) de l’entrevistador el feia arribar a creure que l’únic català que es parla és el que podem sentir a l’àrea metropolitana de Barcelona., oblidant que la llengua catalana és molt més que això.

Altres, han fet servir la demagògia més barroera establint comparacions del tot absurdes: ¿Que preferiu, un bon article escrit en un català incorrecte o un mal article redactat en un bon català? És com si plantegéssim la disjuntiva entre ¿què s'estimeu més un bon ensenyament o una bona sanitat? Si us plau, una mica de seriositat...

La llengua, qualsevol llengua, és l’eina professional de locutors i periodistes de ràdio i televisió. També ho és del professorat de qualsevol nivell. Sembla del tot evident, i és un raó que cau pel seu propi pes, que cal dominar les eines principals de la professió que exerceixes.

De fet, és el que diu Salvador Cot: Parlar bé el català per exercir de periodista és una condició prèvia. Igual com passa amb l’anglès, l’indonesi o el dzongkha dels telenotícies de Bhutan. De la mateixa manera que –seguint un criteri ben estricte, ho puc assegurar– a TVE no deixen gravar l’off d’un reportatge a cap periodista que considerin que té accent català. I no passa res. Una altra cosa és que hi hagi qui té bastant més clars els seus privilegis laborals i professionals que els pronoms febles.

La clau del problema és que aquestes reaccions, aquesta “conyeta”, aquest presumir de parlar malament el català, aquest ttillar de “puristes”, “comissaris de la llengua”, “fonamentalistes lingüístics” els defensors d’un català correcte, només es produeixen, només són possibles en el marc de la llengua catalana. És impossible pensar que un fet similar pugui succceir amb altres llengües com l’anglès i, molt menys encara, amb el francès o l’espanyol.

Com diu en Dídac López en el seu comentari a La llengua com a eina professional (1): Potser tampoc no és qüestió d'imitar el llepafilisme de francesos i castellans, però evidentment en un món on el paradigma és llengua nacional, el català, o va de llengua nacional, o no passarà de dialecte sociolingüístic.

LA LLENGUA COM A EINA PROFESSIONAL (1)

Darreres declaracions del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Martí:

"En un mitjà de comunicació s’hauria de partir de la base que aquella persona que no té una competència molt bona de la llengua que sigui, en aquest cas de la catalana, se li ha de recomanar que es retiri d’aquesta funció fins que no tingui aquesta compètencia.

Hem arribat a rebaixar tant el llistó que ara, referint-nos estrictament als mitjans de comunicació, un bon comunicador és aquell que coneix bé la llengua catalana. En un altre país, això és inconcebible. Com vol dir? És que hi ha possibilitat de pensar que hi pugui haver un comunicador que no conegui bé la llengua italiana, o la francesa o l’anglesa? No, no. Partim de la base que un bon comunicador domina la llengua.”

Acceptem que som una llengua amb les circumstàncies que hem viscut i, per tant, amb uns resultats determinats en el seu ús social, però acceptem també que avui dia l’escola ensenya la llengua a tothom. I, per tant, si un vol, la llengua l’aprèn bé.”

Diu alguna falsedat, alguna barbaritat, el president de la Secció Filològica de l’IEC?

En parlarem...

ENS HEM ENNUEGAT AMB EL PINYOL DE LES OLIVES

Per si hi havia algú que ho dubtés, una vegada més (i van...) les promeses del govern de l'Estat espanyol s'han esvaït com el fum.

Aquesta vegada, i com ja argumentàvem en el nostre post La línia blanca del PSOE, els tres mesos de coll, que graciosament els va atorgar l'homenet verd i sostenible, només han servit perquè el Sr. Zapatero s'estalviés la compareixença al Congrés (que tampoc no hauria servit de res, ja sabem que al "presidente" li creix el nas com al Pinotxo de Carlo Lorenzini). També, és clar, va servir per trencar (una vegada més) la possible unitat de les forces polítiques catalanes.

Ara, hem d'esperar al nou termini que aquesta vegada han pactat els dos presidents (el de l'Estat espanyol i el de la Generalitat). El nostre, el Sr. Montilla, ens diu que ara sí, que abans d'acabar l'any tindrem un bon finançament per a Catalunya.

Què carai entendrà el nostre "amic" Pinotxo per "un bon finançament per a Catalunya"?

Es complirà el tercer termini pactat?

De moment, però, al nostre homenet verd i sostenible se li han ennuegat els pinyols de les olives que va compartir amb la seva "amant" política a Vilanova.