CALdesplugues

MEMÒRIA DE VACANCES (4)

Tothom que ha viatjat gratuïtament per les autopistes i per les àmplies carreteres de bona part del territori espanyol, ja sap la diferència que existeix entre Catalunya (i també el País Valencià) i la resta de comunitats pel que fa a infraestructures viàries.

Per si en teníem algun dubte, aquí tenim les dades oficials del ministeri de Foment compreses entre els anys 1995 i el 2006 pel que fa al quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal.

El problema no s’acaba, però, amb les carreteres. Viatjant per l’Estat t’adones de la millora substancial que han experimentat la majoria de territoris en infraestructures ferroviàries, sanitàries, educatives i, fins i tot, en matèria urbanística.

Mentrestant, Catalunya sembla estancada, gairebé immòbil enmig de la xerrameca política i, entre uns i altres, el país se’ns va quedant enrere.

Fixeu-vos-hi... Ni l’origen dels calçots és el que era... Segons ens deien, va ser un pagès de Valls que, a finals del segle XIX, va descobrir de manera casual aquest saborós plat català.

Doncs, no... Un arqueòleg ha trobat aquesta iconografia d’una pintura mural romana en què es pot veure un home menjant calçots. Una pintura localitzada a Hongria!

Calçots hongaresos a l’estil romà. Fins i tot això ens prenen!

MEMÒRIA DE VACANCES (3)

Mentre l’Estat espanyol se salta a la torera l’Estatut i el senyor Zapatero té la gosadia (o la caradura, com ho preferiu) de dir que això no és cert i que ells ja han complert, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) no dóna suport a l’acte convocat per la PDD per al mes de setembre.

Surrealisme? Doncs no. Com sabeu, la PDD es troba actualment dividida en dos sectors, l’oficial i el crític. I és clar, el que convoca o aprova l’un, immediatament el refusa l’altra. Així, La PDD, “sector oficial”, va convocar una manifestació contra l’incompliment de l’Estatut i la PDD, “sector crític”, s’ha donat pressa a desmentir-ho i oposar-s’hi.

La PDD semblava que podia ser el gran moviment de masses que necessitava el país en aquesta època en què l’actitud dels partits polítics sembla allunyar-se dels interessos de Catalunya. I utilitzem el passat perquè ens fa l’efecte –i tan de bo ens equivoquem!- que la PDD com a eina sensibilitzadora i mobilitzadora ha signat la seva sentència de mort.

Ara que es compleixen 40 anys de la fundació del PSAN i amb ell de l'inici de l'independentisme modern, la història sembla repetir-se una i altra vegada. D’escissió en escissió fins arribar a la “puresa” total. És a dir a la inoperància que comporta la fragmentació i la divisió.

MEMÒRIA DE VACANCES (2)

Segle XXI… Any 2008… Encara hi ha gent que pensa i diu que el català és un dialecte.

Un mes després del “Viva España” de Xavi i pocs dies després de l’anunci publicitari de la marca Nike en què Pau Gassol promociona el lema "Ser español ya no es una excusa es una responsabilidad", assistim a les declaracions d’un altre esportista “català”, Sergio González, jugador de futbol actualment a les files del Corunya i abans a les de l’Espanyol. L’entrevistadora li pregunta quants idiomes coneix i el jugador respon que només un, el castellà. “El català tampoc?” i el noi respon que “si, pero el catalán es un dialecto... igual que el gallego. Yo no los considero idiomas, sólo dialectos.”

És possible tanta ignorància? Sempre s’ha dit que els jugadors de futbol en són, d’ignorants, però... fins aquest extrem?

¿O potser tot respon a una mentalitat molt arrelada a casa nostra, en què el fet de ser i exercir de català i de parlar la llengua catalana és vist encara com una actitud, tot fent servir el llenguatge futbolístic, de segona divisió?