CALdesplugues

dimecres, 25 de juny del 2008

XAVIER MIR: DIA 24 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (24)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 24 de juny de 2008 22:03h
Dia 24 de la vaga

dimarts, 24 de juny del 2008

FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

24 de juny... Festa Nacional dels Països Catalans...

Llegia un article de Josep M. Pascual publicat a Vilaweb en què l'autor es preguntava sobre si encara tenia sentit avui dia continuar reivindicant una festa nacional dels Països Catalans. L'article em va venir al cap durant la celebració dels actes de rebuda de la Flama del Canigó i la posterior revetlla popular.

Un any més, vam poder veure com l'assistència als actes era molt reduïda. De fet, si no comptàvem amb els organitzadors, les colles participants i els set o vuit pobles de tot el Baix que van venir a recollir la Flama, podíem comptar els assistents gairebé amb els dits de les mans. Més endavant, es produïa el mateix durant el correfoc que va recórrer alguns carrers d'Esplugues... Tot plegat quatre gats.

Arribem al lloc de la foguera i ens trobem amb les fustes apilades i un cartell per cremar que deia un cosa així com "les desigualtats socials". Em sembla perfecte... però cap missatge per cremar amb un cert contingut nacional, ni Decrets de Nova Planta, ni imposicions lingüístiques, ni...

Acabem el dia amb la revetlla popular... Es repeteix la història de l'any passat. Cap diferència amb qualsevol revetlla que es pogués celebrar arreu de l'Estat espanyol. Ni una sola cançó en català. Menteixo... en van cantar una.... "Ball de rams".

Països Catalans... Festa Nacional... Any rera any picant ferro fred i sembla que no hi ha manera d'avançar.

dilluns, 23 de juny del 2008

XAVIER MIR: DIA 23 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (23)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 23 de juny de 2008 10:49h
Dia 23 de la vaga.

La Festa Nacional dels Països Catalans

Només hi ha un 21,7% de valencianoparlants

Bloc de Lídia Pelejà

diumenge, 22 de juny del 2008

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXXI) O...L'ENEMIC CONTINUA A CASA

La Generalitat ha signat un acord amb els rectors de la majoria de les universitats del país que estableix que els professors estrangers o provinents de l'Estat espanyol que treballin a les universitats catalanes hauran de conèixer el català, de manera que tot el personal acadèmic haurà de tenir, com a mínim, el nivell C. Els professors temporals disposaran d'un termini de dos anys per aprendre el català.

Dos afegitons a la notícia...

Primer... ens ha agafat de sorpresa perquè la veritat és que crèiem que conèixer la llengua pròpia del país i, no ho oblidem, també llengua oficial, era un requisit indispensable per exercir la docència universitària. Res de res, doncs. Com els metges vinguts de fora, que aviat podran exercir legalment sense convalidar el títol (de fet ja ho estan fent a molts hospitals) també els docents podien impartir matèria en un país sense conèixer-ne l'element cabdal de la comunicació: la llengua.

Segon... No totes les universitats han signat l'acord. La Universitat Autònoma de Barcelona n'ha restat voluntàriament fora. Els motius? Diuen que la seva aspiració és contractar els millors professionals a nivell internacional i, és clar, ja sabem que una vegada més el coneixement el català és un impediment i un obstacle. Es veu que és una llengua tan complicada d'aprendre que els "millors professionals" universitaris no voldrien enfrontar-se amb aquesta "missió impossible" i optarien per anar a països amb llengües molt més senzilles d'assimilar.

Els "catalans" de la UAB no ho veuen clar, això del català. Una cosa és omplir-se la boca amb paraules i frases políticament correctes i una altra de molt diferent agafar el toro per les banyes. Ah! Tampoc ho veuen clar els controladors de la qualitat universitària, que demanen que la llengua no "impedeixi" mantenir el nivell del professorat.

Increïble! Des de quan el coneixement d'una llengua, i més quan és la pròpia i oficial del país, resulta un impediment per a la qualitat d'un bon professional?

Per cert... Al govern espanyol li sembla bé l'acord... Aquest és el país dels esvorancs, de l'esquizofrènia i de la paradoxa contínua.

L'enemic continua a casa...