"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ (II)

Continuem amb la presentació del projecte "Xerrem"...

Una idea: el programa Xerrem.

Podem ajuntar la competència d’unes persones amb la necessitat d’adquirir-la d’unes altres? Podem aspirar, des del voluntariat, a servir de palanca de llançament a persones amb dret a ser tan competents com nosaltres en els intercanvis socials? El programa Xerrem pretén això, justament: oferir, com a reforç de l’aprenentatge, trobades setmanals on els assistents puguin fer créixer el propi bagatge lèxic, la fluïdesa expressiva, la seguretat i l’autoconfiança per parlar en català amb eficiència comunicativa, al mateix temps que s’acosten a la cultura i a la realitat del país. Grups de conversa, d’uns vuit mesos de durada, guiats per persones que els entrenaran amb entusiasme i eficiència en l’habilitat de parlar. Trobades en què persones de procedència i estils diversos, tot aprenent, s’intercomunicaran sensacions, coneixements, experiències, experteses i opinions. Grups de persones que es coneixeran, es relacionaran i es respectaran des de la diversitat, al mateix temps que faran país perquè en coneixeran els referents més rellevants i els podran valorar.
Una experiència: primer pilotatge del Xerrem.

Durant aquest curs escolar 2007-2008 s'està duent terme, conduït per Jordi Esteban, al Centre Social i promogut per la CAL de Sants, un primer pilotatge del Xerrem. Hi ha inscrites una vintena de persones, procedents d’arreu, que inicialment no es veien amb cor d’expressar-se en català i que, progressivament van adquirint competència i seguretat. Es troben dues hores cada setmana, i durant aquest temps no paren de parlar en grups de tres o quatre, ara d’un tema que els és proper, ara d’un altre. Ho fan formulant preguntes i responent-les. Van començar fent-se preguntes senzilles referides únicament als gustos, preferències, sensacions i costums personals. Quan s’hi van sentir prou segurs van continuar preguntant-se i explicant coses que coneixien, actuals o passades. Després han començat a explicar-se històries, cosa que ja comporta un cert grau de domini. Són a punt de començar converses en què es donaran consells i faran suggeriments pràctics. I acabaran el curs (unes 70 hores en total) fent raonaments extensos sobre els temes que s’han anat repetint durant les pràctiques. A cada sessió incorporo referents culturals dels Països Catalans, vinculats als temes de conversa i presentats amb el mateix tipus de discurs que es practicava.

La valoració que els assistents fan de la iniciativa és altament positiva. El resultat més visible és que en cap moment de les dues hores de conversa hi ha hagut canvi de llengua i tots els assistents gaudeixen d’èxit comunicatiu, és a dir, comuniquen en català uns sentiments, unes observacions, unes experiències i unes idees que són rebudes amb plenitud de sentit i d’intenció per part dels interlocutors. El català arriba a ser per a ells un autèntic instrument de comunicació.

Pròxima fita: multiplicar els grup Xerrem.

ETV JA EMET EN TDT PEL CANAL 36

Des de el dia 9 de maig ETV Llobregat ja està oferint els seus continguts per la Televisió Digital Terrestre, assolint així un dels reptes tecnològics més innovadors. Paral·lelament, ETV emet també en analògic pel Canal 38 i per a Molins de Rei pel Canal 32.

Enguany aquesta emissora farà 25 anys i aprofitarà aquest esdeveniment per oferir nous serveis i emetre també per Internet en directe ETV-IP. També els telespectadors podran veure a la carta els programes que estiguin disponibles a la graella d'Internet.

Des de la CAL d'Esplugues felicitem a ETV Llobregat per aquest nou avenç en la seva ja llarga història. L'emissora que dirigeix Frederic Cano, recentment guanyadora del premi Joan Coromines 2008 a la iniciativa local per la llengua i la cultura catalanes, torna a estar, doncs, d'enhorabona.

Les emissions per TDT, el diari E-digital i l'Agrupació de Televisions Digitals Independents (TDI) que permetrà que les televisions locals o comarcals puguin arribar, mitjançant convenis i connexions amb altres emissores del territori, arreu dels Països Catalans, són els primers i importants avenços que ETV ens oferix en l'any del seu 25è aniversari.

"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ (I)

El dijous dia 8 de maig, en el programa CAL Parlar de Llengua, vam poder conversar amb en Jordi Esteban, pedagog, creador i impulsor del projecte "Xerrem".

Des d'aquest espai, volem fer arribar als nostres lectors aquesta nova iniciativa promoguda per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) amb l’objectiu d’afegir-se a les propostes de voluntariat encaminades a fomentar l’ús social de la llengua.

La millor manera de fer-ho és mitjançant les paraules del seu creador i impulsor, en Jordi Esteban.

Una realitat: la gent xerra.

A la gent ens agrada trobar-nos amb altra gent i xerrar. Les converses de relació social són aquelles en què no ens proposem altra cosa que fomentar l’entesa cordial i amena entre persones amb qui no existeixen vincles consistents ni interessos determinats i a les quals dediquem una estona per comentar la realitat que ens envolta a tots plegats. Ho fem, per exemple, en un viatge amb tren, en una sala d’espera, a la botiga de proximitat, tot esmorzant amb els companys de feina, amb el veí del replà, etc.

Una constatació: xerrant, xerrant, s’aprèn un idioma.

Quina sort té la gent que —en un país qualsevol— es troba que al carrer, a la feina o amb els veïns tothom li parla la llengua que està aprenent! Si són persones nouvingudes, potser a l’inici es trobin una mica perdudes, però de seguida passen de la coexistència a la convivència i de la convivència a la relació social en la llengua que van adquirint. En no gaire més temps es veuen capaços d’intervenir en situacions mitjanament formals, en una reunió de treball o de veïns, en una entrevista de feina, etc. Es fan parlants eficients de la llengua apresa.

És aquest el cas de la gent adulta que viu al Països Catalans i vol saber parlar la llengua que hi és pròpia? Potser en algunes zones i situacions determinades es trobaran amb prou facilitat per aconseguir per adquisició social allò que al mateix temps aprenen amb estudi i dedicació personal. Però en la majoria dels casos no tindrà aquesta sort. La minva d’ús social de la nostra llengua és un fet ben palès. Hi ha moltíssimes persones que han maldat i malden per expressar-se en català i no troben l’entorn favorable a l’adquisició del bagatge, la fluïdesa expressiva i a l’autoconfiança que els dugui a l’èxit comunicatiu en català. I abandonen l’empresa a mig camí. És per això que des d’institucions i des del voluntariat sorgeixen iniciatives que surten al pas d’aquest entrebanc sociolingüístic. Cal aconseguir que la gent que s’incorpora a la nostra terra arribi amb facilitat al domini de la llengua catalana, sobretot, pel que fa a l’oralitat.

Una oportunitat: hi ha molta gent catalana que xerra molt bé.

És cert. Hi ha molta gent al nostre país que s’ha fet competent en català, que ha col·laborat personalment o professionalment a promoure no solament l’ús sinó també la qualitat de la llengua. Tots coneixem mestres, professors, artistes, periodistes, escriptors, traductors i altra gent que no té res a veure amb professions centrades en la llengua que parlen bé, que saben com es diuen les coses en català i que són capaços d’ajudar a qui vulgui millorar la qualitat oral.

Són persones conscients de la necessitat de recuperació de la llengua catalana i de la urgència de trobar camins que hi portin. Moltes d’elles es veurien amb cor de conduir petits grups de persones que volguessin millorar la parla, no com a mestres sinó com a conciutadanes, com a dinamitzadores de grups de conversa. I també estarien amatents a posar-los en contacte amb els referents del país, realitats culturals, històriques, naturals o tradicionals força vegades desconegudes per a la gent que no fa gaire que és amb nosaltres.

Continuarà...

LLIBERTAT FRANKI... NOU ESPAI WEB

Franki continua empresonat i els mitjans de comunicació, empesos i obligats per les accions que s'estan duent a terme, comencen a fer-se'n ressò.

Us convidem a visitar el nou espai web que s'ha creat per exigir la llibertat d'en Franki.

Fins que els i les lleones no tinguin els seus propis historiadors i historiadores, les històries de cacera seguiran glorificant el caçador

TORNEN LA CENSURA I LES PROHIBICIONS?

¿És possible que avui dia un ajuntament denegui una subvenció a una entitat que treballa el món de la cultura popular i tradicional per motius polítics?

Des d'aquest bloc ens volem fer ressò d'aquest fet i mostrar la nostra solidaritat amb els afectats. Boc de Biterna. Reproduïm íntegrament el text que volen fer arribar a l'opinió pública, d'Esplugues en particular, però dirigida també a tots aquells que creuen que la cultura ha de ser totalment lliure.

Denegada la subvenció a Boc de Biterna per motius polítics

L’espectacle-correfoc de Boc de Biterna del proper dia 24 de maig no rebrà la esperada subvenció de l’Ajuntament, que és la única font d’ingressos de l’entitat. Com que volem seguir oferint el nostre espectacle a Esplugues, com hem fet en els últims 11 anys, demanem la col·laboració ciutadana, perquè això sigui possible.

En aquestes Festes de Primavera l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha denegat la subvenció del correfoc de Boc de Biterna perquè no complia els criteris de les noves bases de subvenció establertes per ells mateixos. El motius per la qual no les complia és que “és un correfoc amb un rerefons de crítica social i no és només cultural” . Aquesta situació és nova per a nosaltres, ja que durant 11 anys d’història de Boc de Biterna i tenint en compte que la majoria d’espectacles que hem fet han estat de caire reivindicatiu, mai ens han denegat cap subvenció.

Us adjuntem un resum de l’argument de l’espectacle (que és un homenatge a un capítol dels Simpsons) perquè pugueu valorar els nous criteris per atorgar subvencions:

"Arriba un promotor al poble a vendre (en forma de musical) la construcció d’un monorail. La gent del poble s’afegeix a la iniciativa constructora de seguida, guiats per l’encant del promotor i les promeses de modernitat que ofereix el projecte, sense tenir-ne en compte totes les conseqüències.

Aleshores es fa el correfoc fins al lloc on s’està construint el monorail. Allà es descobreix que aquest projecte és una estafa i que, a més, implica la destrucció de boscos i cases. A causa d’això, el poble s’indigna i es forma una revolta."

És cert que no és el primer conflicte que ens sorgeix amb el govern municipal. Amb anterioritat, ens havia censurat alguns cartells perquè els considerava ofensius per a alguns col·lectius. En aquest ocasió, però, el problema és molt més fonamental, ja que s’atempta contra la pròpia personalitat de la nostra entitat, que és fer espectacles-correfoc amb un contingut crític.

Les Bases de subvenció esmentades van despertar el nostre recel des d’un primer moment. Un dels motius és que es demana molta informació sobre cada activitat (ben bé quatre vegades més del què es demanava fins a l’any passat) amb l’objectiu, segons se’ns va dir, de fer més transparent el repartiment de les subvencions. Però la realitat és que des d’aquest any l’Ajuntament pot denegar la subvenció amb l’únic argument: No s’adiu a les bases de subvencions i així s’evita entrar en el fons de la decisió. Un altre punt que ens mereix molts recels de les noves bases és que s’han d’entregar els cartells de difusió amb molta antelació a l’acte, perquè siguin supervisats i sota l’amenaça (explícita en les bases) de retirada de subvenció. El tercer punt de disconformitat (i aquí estem d’acord totes les entitats d’Esplugues) és la pressió a la què es sotmet a les entitats a l’hora de justificar les subvencions, que s’hauran de fer de manera detallada en els tres mesos posteriors a l’acte (en comptes de fer-ho tot de cop cada any com fins ara). Tal cosa és absurda, ja que certes inversions de les entitats són anuals i no es poden encabir en un sol acte.

En resum, són unes bases coercitives, que impliquen un gran esforç de les entitats per poder-les complir en pro de la transparència, però que realment suposen un control totalitari de la cultura i, a vegades, com en el nostre cas, una limitació a la llibertat d’expressió.

Finalment, demanem el suport de les persones que tinguin interès en què el nostre espectacle-correfoc sigui possible. Però no només això! Ja que pensem que un atac a la llibertat d’expressió no pot deixar-se sense resposta, perquè sinó cada cop seria pitjor.

Concretament, hem decidit tirar endavant l’espectacle-correfoc reduint significativament el pressupost. Lamentablement, hem de pagar una assegurança anual de 840€ i també hem de comprar la pirotècnia (tot i reduir-la considerablement). Per aquest motiu començarem a vendre samarretes, DVDs de les nostres actuacions i bons d’ajut. Però, alhora, no volem renunciar a la subvenció que ens mereixem (ja que no se’ns han donat argument vàlids), per això us proposem que entreu una instància a l’Ajuntament reclamant-la (nosaltres us en podem proporcionar una còpia). També s’ha informat als partits polítics perquè en prenguin part, cosa que va suscitar que l’alcaldessa, el tinent d’alcalde i portaveu i el regidor de cultura haguessin de donar explicacions. Però, sobretot ens agradaria que l’espectacle-correfoc del 24 de maig, que comença a les 22h al Robert Brillas, fos un exemple de perseverància a l’hora de defensar els drets bàsics del ciutadà i que tothom que vingui se senti part d’un acte cultural que perquè sigui significatiu ha de ser, a més, reivindicatiu.

Per qualsevol qüestió, us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu: bocdebiterna@esplugues.org

Alguns documents interessants.

Més informació també a Entrebastidors