PREMIS JOAN COROMINES: EMPRESA MORITZ

Moritz, Premi per la trajectòria de l'empresa en favor de la llengua i la cultura catalanes.

Louis Moritz va arribar a Barcelona el 1851 i va entrar en contacte amb una petita fàbrica de cervesa del Raval i el 1856 ja n'era el propietari. Des de sempre va mostrar el seu compromís social amb Barcelona i Can Moritz, com era conegut popularment, va ser un local de referència durant molts anys a la ciutat.

Una vegada superada la postguerra civil, Moritz va demostrar el seu compromís amb la recuperació dels moviments cívics, tot patrocinant actes públics com concerts, festes, esdeveniments esportius, etc.

Després de la mort del fundador, el 1920, els seus hereus van modernitzar l'empresa i hi van fer grans inversions. Més recentment, el 2004, els rebesnéts de Louis Moritz van reprendre el negoci i van rellançar la marca, alhora que recuperaven el mateix espai on hi havia la fàbrica del segle XIX.

El seu compromís amb la llengua és del tot vigent i així, avui dia, podem seguir gaudint del sabor d'una bona cervesa etiquetada en català.

PREMIS JOAN COROMINES: ISABEL-CLARA SIMÓ

La CAL d'Esplugues, conjuntament amb el secretariat nacional de la CAL i amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Esplugues i del Centre l'Avenç, us convida a l'acte de lliurament dels Premis Joan Coromines 2008.

La celebració tindrà lloc el proper dissabte dia 26 d'abril, a partir de les 8 del vespre, a la sala Joan Brillas del Centre Cultural l'Avenç, d'Esplugues de Llobregat. Podeu veure el programa si cliqueu aquí.

Des d'aquest bloc volem fer una síntesi dels premiats d'enguany:

Premi a la trajectòria personal en favor de la llengua i cultura catalanes a Isabel-Clara Simó.

Nascuda a Alcoi, la Isabel-Clara Simó es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i es va dedicar a l'ensenyament. De catedràtica d'institut va passar a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Va obtenir el doctorat en Filologia Romànica i es va examinar a Barcelona de les assignatures de la carrera de Periodisme, que va exercir des de l'any 1972 fins al 1983, dirigint el conegut setmanari Canigó. ctualment col·labora en diversos mitjans de comunicació i és columnista del diaria AVUI.

Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993 per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi. L'any 2001 rep el premi Andròmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones i el 2004 el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la seva modalitat d'assaig, per, En legítima defensa.

L'any 2007 li ha estat concedit el premi Ciutat d'Alzira per la seva darrera obra El meu germà Pol.

ROSES... LLIBRES... I....

Sant Jordi....

Roses i llibres...

Malauradament, només un 15%, o el que és el mateix, només un de cada set llibres que es comprin avui serà en català.

Més encara... i perquè serveixi d'exemple... Si voleu comprar el segon llibre de Carlos Ruiz Zafón (la continuació de L'ombra del vent), no el busqueu en català, no s'hi esforceu, només el trobareu en castellà. La versió traduïda a la nostra llengua apareixerà, si tot va bé, d'aquí a dos mesos. Segons diu l'autor "per garantir-ne una versió més reeixida" (!!)

Roses... llibres... i.. bona feina!

PARLEM DE LLENGUA (i repicó)

Un repicó per al "Parlem de llengua"

Per a tots aquells que no vau poder assistir al debat, en Dídac López n'ha fet un bon resum al seu bloc.

(Dídac... t'he manllevat la foto... Gràcies...)

PARLEM DE LLENGUA (i III)

Però en aquest capítol de responsables no podem oblidar-nos de nosaltres mateixos, el ciutadans catalanoparlants. Carregats de complexos i de pors contribuïm en gran manera a fer del català una llengua supèrflua, a fer del català una llengua que no és necessària per a viure a Catalunya. Contínuament, diàriament, renunciem a parlar la nostra llengua i, en alguns casos, arribem a disculpar-nos pel fet d’utilitzar-la. Vivim un procés de servilitat constant en matèria de llengua.

Per exemple, la nova immigració o els estrangers que ens visiten. Quants catalanoparlants se’ls adrecen directament en català? Quants, encara que vegin que els entenen, mantenen la llengua durant la conversa? Què pot pensar, doncs, el nostre interlocutor? Doncs que la llengua útil, la llengua de prestigi, la llengua necessària i imprescindible per viure al país no és el català, ja que els mateixos parlants canvien de llengua. La llengua veritablement útil i pràctica per desenvolupar-se en totes les activitats és el castellà.

No em vull allargar més... si de cas ja aniran sortint coses durant la xerrada... Només dir-vos que, de cara al futur de la llengua, no hem de ser ni optimistes, ni pessimistes. Com deia el sociolingüista Jordi Sedó: “les dues actituds no condueixen a res positiu. Uns i altres i per diferents motius acaben inhibint-se, acaben sent passius davant de la situació de la llengua..”

Cal, doncs, ser realistes i analitzar detingudament la situació. Cal desacomplexar-se i eliminar les pors pel que fa a l’ús de la llengua. Cal voluntat i exigència, per a nosaltres mateixos i per als nostres governants i cal que aprenguem a fer-nos respectar com a catalanoparlants.