9 RAONS PER A UN 9 PANORAMA MUNICIPAL

La revista Entrebastidors proposa 9 raons bàsiques per mirar d'incidir de manera positiva en alguns dels principals problemes que tenim plantejats aquí, a Esplugues.

L'objectiu inicial és aconseguir la modificació de la correlació de forces actualment presents a l'Ajuntament de la ciutat amb una idea clara: que la força hegemònica des de fa més de 20 anys perdi la majoria absoluta que li permet fer i desfer al seu caprici o segons quins siguin els seus interessos.

Per tal d'iniciar aquesta campanya, han convocat un acte informatiu i participatiu el proper dijous dia 12 d'abril, a les 8 del vespre, al Casal Robert Brillas.

No hi ha dubte que, sigui quina sigui la nostra ideologia particular, qualsevol majoria absoluta és perjudicial i contraproduent... i més si s'allarguen durant tants anys. Cal, doncs, un sanejament en forma de canvi radical en les polítiques del nostre ajuntament i, perquè això es produeixi, el primer pas ha de ser la pèrdua de la majoria absoluta per part del PSC-PSOE.

VEURE-HI LA LLUM

Héctor López Bofill publica un article molt interessant al diari AVUI que titula "L'escletxa i la llum". El professor de dret de l'UPF reflexiona sobre la darrera proposta autodeterminista d'ERC, via Xavier Vendrell, i augura futurs pactes nacionals que ens han de conduir a emprendre aquesta anomenada eufemísticament "via sobiranista" i que ami m'agrada més dir-ne independència.

Malgrat no estar d'acord amb la seva visió sobre la proposta d'Esquerra (continuo pensant que és una proposta moguda per diversos motius: l'efecte Regarupament, la proximitat de les municipals, les tàctiques per aïllar CiU... i, a més, feta de la pitjor manera i moment possibles) la seva anàlisi posterior és lúcida i d'una lògica abassegadora. Destacaria l'auguri que fa sobre l'imminent fracàs del "patriotisme social", el fracàs de prioritzar les polítiques socials per damunt dels factors d'identitat. Diu l'articulista: aquest camí, que gaudeix d'una alta reputació moral, acabarà en una via morta perquè per fer polítiques socials requereixes el poder que proporciona la reivindicació nacional. No es pot crear l'espai d'igualtat i cohesió si no et deixen tenir les eines per fer-ho, a saber, les competències i els recursos financers que o bé van estar amputats en el procés estatutari, o bé han caigut en la paràlisi com a conseqüència de la inoperància de la norma institucional bàsica.

Els pactes nacionals per enfilar aquest camí vers la independència hauran de ser amplis, pel que fa a l'espectre polític, majoritaris, àmpliament majoritaris, pel que fa a la suma d'escons i que comptin amb el suport incondicional de la majoria, també, de la societat civil. L'objectiu no és, doncs, ni fàcil, ni senzill, ni molt menys ràpid.

EL MAL D'ALMANSA....

El mal d'Almansa a tots alcança...

El tancament del primer repetidor amb què es pot sintonitzar TV3 al País Valencià es tancarà, si res no ho evita, en una data ben significativa: el 25 d'abril.

Recordem què commemorem el 25 d'abril: tres-cents anys de la batalla d'Almansa. Direu que és una casualitat... n'estem segurs que no; els espanyols mai fan aquestes coses per casualitat. Fixeu-vos, sinó en una altra data, la de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. Això va succeir un 26 de gener de 1939. Per què un 26 de gener i no el 25 o el 27? Per casualitat? Ni parlar-ne... mai no fan res perquè sí. Uns quants segles abans, el 16 de gener de 1641, les tropes catalanes van derrotar l'exèrcit de Felip IV en la coneguda batalla de Montjuïc. Per això i només per això, les tropes del general Franco van entrar un 26 de gener a Barcelona. No n'hi ha prou amb vèncer, cal, a més, humiliar.

Mentrestant, els governs català i valencià negocien un intercanvi d'emissions. Alerta, però, que una vegada més no ens colin un gol per tota l'escaire. Una de les condicions que imposa el govern de la Generalitat valenciana és que es "respectin" les denominacions oficials de la comunitat. Què significa això? Una nova renúncia...

Si finalment es claudica, oblidem-nos de sentir per TV3 denominacions com "País Valencià"; oblidem-nos de veure el mapa dels Països Catalans a l'espai del temps (pràcticament, l'únic lloc on a hores d'ara es pot veure); oblidem-nos de sentir el nom unitari de la llengua; oblidem-nos de.... Només li faltarà això a TV3, una televisió que en els darrers temps s'està decantant per utilitzar un mapa de referents culturals, socials i polítics cada vegada més espanyols.

Com diu Marc Peris en un article a l'Avanç: Personalment, el meu fàstic i la meua indignació ha superat els seus límits i no acabe de comprendre com pot ser que puguen aconseguir els seus objectius; desvertebrar un país que comparteix una llengua, una cultura i una televisió: TV3.

El mal d'Almansa a tots alcança...

PER UNA TELEVISIÓ D'ÀMBIT NACIONAL

Davant del perill imminent que les emissions de TV3 deixin de veure's al País Valencià i es trobin també amb serioses dificultats a les Illes, el web CRITERI llença la seva segona campanya de participació popular.

Si la primera va ser per exigir un aeroport intercontinental, aquesta se centra en demanar la continuïtat de les emissions de TV3 tant al País Valencià com a les Illes. La campanya consisteix en l'enviament (esperem que massiu) de missatges als presidents de la Generalitat catalana i valenciana, al president del Govern Balear i, també, al Ministre d'Indústria espanyol (cal que recordem que és l'inefable Sr. Clos), per tal que hi intervinguin i garanteixin que tots els ciutadans dels Països Catalans estiguin en condicions de continuar veient les emissions de TV3.

Fem pressió! Adherim-nos-hi!

MÉS RESPECTE, SI US PLAU.

Una mica més de respecte per la paraula autodeterminació, per tot el que significa i comporta. Per aquesta paraula, o en nom d'aquesta paraula, hi ha gent al món que ha sofert privació de llibertat, vexacions, tortures i fins i tot la mort. Per aquesta paraula, o en nom d'aquesta paraula, també al nostre país hi ha gent que ha hagut de passar i patir els mateixos tràngols.

Autodeterminació... independència... són mots que mereixen ser tractats d'una altra manera, d'una manera totalment diferent. Sap greu veure que el llenguatge frívol i sarcàstic sorgeixi de l'independentisme parlamentari.

En memòria de tots els que han lluitat i patit perquè aquest poble arribi algun dia a ser lliure, més respecte, si us plau.