PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL amb gestió individualitzada

En el procés de l'autocentrament convé tenir-hi en compte les infraestructures claus per ser presents al món amb veu pròpia. Criteri et proposa donar suport a la campanya "Per un aeroport intercontinental amb una gestió individualitzada". Adhereix-te al manifest impulsat per fer pressió sobre les properes decisions que s'han de prendre sobre la gestió i el model de l'aeroport del Prat.

PATRICIA GABANCHO A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

El dimarts dia 20 de març, a 2/4 de 12 del vespre, un nou programa de "CAL Parlar de Llengua". El programa de la CAL d'Esplugues en col·laboració amb ETV Llobregat. La convidada especial serà la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, autora del llibre "El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en perill d'extinció". L'escriptora compartirà el programa amb Enric de Vilalta, Director del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà i amb en Francesc Ribera "Titot", músic i cantant de grups com Brams, Dijous Paella i Mesclat.

Per anar fent boca, us convidem a llegir l'entrevista que Patrícia Gabancho va concedir, recentment, a l'AVUI. També us invitem a introduir-vos una mica en el llibre a través dels comentaris del suplement de cultura del diari AVUI.

No cal dir que podeu documentar-vos del contingut mitjançant els fragments que, des de fa uns dies, anem publicant en aquest bloc.

EL PREU DE SER CATALANS ( IV )

Catalunya integra per la via de descatalanitzar-se. Catalunya integra parlant en castellà. (Pàg. 78)

Un castellanoparlant, en contacte amb un catalanoparlant, es multiplica per dos. El catalanoparlant s'esfuma. (Pàg. 78)

Catalunya sent que, en existir, molesta. Molesta la llengua, i per això s'ha de parlar en castellà a tothom. Molesta ser català, i per això s'ha d'incloure tothom dintre de la catalanitat, ni que sigun els últims arribats que un dia criden un gol del Barça. És un país tímid, castigat, insegur. (Pàg. 79)

Les llengües són també política, perquè són identitat, i perquè la identitat cohesiona els pobles i els pobles aguanten els Estats. (Pàg. 87)

L'Institut Cervantes disposa de 90 milions d'euros per gastar-se l'any 2007. Gairebé la meitat del que es gastarà, en cultura, la nostra conselleria. (Pàg. 87)

Si la poderosa clientela catalanoparlant, el cor de la classe mitjana, es plantés amb el tema de la llengua, es resoldria el conflicte en un mes.Tothom es posaria a córrer. Però el client catalanoparlant no té consciència lingüística, no considera que parlar en català i ser atès en català sigui un dret que li pertany. (Pàg. 101)

El bilingüisme és que "jo sigui bilingüe" perquè tu puguis continuar cinquanta anys nmés sent monolingüe. (Pàg. 101).

EN CLAU SOCIALISTA... o... ON ÉS EL CATALÀ?

Què passa amb el PSC-PSOE d'Esplugues? ¿Han sofert una pèrdua de memòria que els ha fet oblidar que la llengua del país és la catalana?

Fa ja uns dies reproduíem aquí mateix la recerca del cartell "Wally" o, el que era el mateix, la recerca d'algun cartell del PSC-PSOE d'Esplugues escrit en català. Avui acabem de rebre un full anomenat "En clau socialista" escrit totalment i única en castellà. Bé... ens fan una petita concessió... la capçalera amb la data i el nom de l'agrupació apareixen en català... La resta, ja se sap, en la "lengua de todos".

Cap respecte per la llengua del país.

EL PREU DE SER CATALANS ( III )

Continuem amb el llibre de Patrícia Gabancho... Fragments per reflexionar i, sobretot, per parlar-ne...

"¿Ens pensem que costa més d'escolaritzar a P-3 un nen colombià que el nen "andalús" de Cornellà? El nen "espanyol" químicament pur pel que fa a fregadisses amb la cultura que en diem pròpia, és calcat del nen colombià: no usa el català fora de l'escola i no sap per què ha d'usar el català, ni el saben els seus pares, que tanmateix és molt possible que no s'hi oposin, a l'aprenentatge del seu fill. Però és que els pares colombians segurament tampoc s'hi oposaran." (Pàg. 61).

"No n'hi ha, de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà, tot i estar feta per catalans (parlin la llengua que parlin), és cultura espanyola." (Pàg. 62).

"No tot el que s'hi cria, a Catalunya, és català. Hem d'assumir que la cultura espanyola hi ha fet niu." (Pàg. 64).

"El problema greu que té plantejat Catalunya no és que tants immigrants hagin mantingut incòlume la seva identitat cultural, que això ja sol passar; el problema és que han llegat aquesta identitat a les següents generacions -actualment la tercera. I que el procés s'està repetint amb la nova immigració. De fet, el problema és la quantitat de descendents de les successives migracions que no tenen en compte per res la cultura catalana." (Pàg. 67).

"Immersió lingüística no és allò que fan els nens castellanoparlants a Catalunya... Immersió vol dir sortir al carrer i trobar-te sense cap altra opció lingüística que la de la llengua en la qual t'estàs immergint, i doncs guardar-te la llengua "personal" per a l'ús esclusiu del teu àmbit "personal"." (Pàg. 67).

Els propers dies... una mica més...